El bell estiu, Cesare Pavese

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Amb El bell estiu, Cesare Pavese s’adreça al món mític de la seva infantesa, als turons i les viles del Piemont, on va passar tants estius. Tothom ha tingut, en algun moment de la seva vida, un estiu lluminós i clar, que inevitablement ha deixat pas a la tardor. És així com els adolescents d’aquesta breu novel·la, esperançats i vitals, perden la innocència en el transcurs dels dies. Tanmateix, sempre queda el record.

Edicions Proa (1967).- 160 pàgines.- Traducció B. Vallespinosa

Apunts de lectura

Estem davant d’una obra iniciàtica que narra el despertar a la vida de la Ginia, el seu difícil salt de l’adolescència cap a l’edat adulta. Moguda per la curiositat de descobrir altres mons, els explora de la ma de la seva amiga Amelia, més gran i amb més experiència. No és un camí fàcil, però ho sent com una opció obligatòria si vol esbrinar una vida desconeguda i ser feliç. La relació amb l’Amelia, si bé és un punt de referència, també esdevé una competidora, una font de gelosia. La descoberta dels homes, de la relació amorosa, del sexe, suposa per la Ginia una experiència no exempta d’incerteses, d’inseguretats, de pors, d’angoixes, de traumes. Una experiència ambivalent. Per un costat el despertar de l’amor, del desig, de la seducció, de l’alegria de viure.  Per l’altre costat l’ensorrament personal, l’autoestima, la burla, la sífilis de la seva amiga Amelia.

“- No badis- li va dir en Severino (el germà)- ; l’Amelia és espavilada i tu, amb ella, fas el paper de tòtila”.

La Ginia, una noia amb coratge, abocada al canvi i a la descoberta, però també ignorant i bleda. Les trompades l’acaben desesperant, però se li obren indicis d’esperança.   

El bell estiu, és un temps mític. Un temps màgic ple de goigs. Les il·lusions primeres, els primers amors. També els desamors, les frustracions. Un aprenentatge de la vida, d’allò que serà la vida ara endavant, dels avatars diversos…

“aquells temps que sempre era festa i què dormir era una bestiesa que robava temps a l’alegria”.

El bell estiu, un temps que s’extingeix i que sempre podem recercar a través del record. 

“De vegades, pels carrers, la Ginia s’aturava perquè de cop i volta sentia fins i tot el perfum de les nits d’estiu, i els colors i les remors i l’ombra dels plàtans. Hi pensava enmig del fang i de la neu, i s’aturava per les cantonades amb el desig a la gola “És segur que vindrà; les estacions sempre tornen”, però li semblava inversemblant, ara que era tota sola. “Sóc una vella, vet aquí. Tot allò tan bonic s’ha acabat”.

La Ginia és l’eix central de la novel.la, els seus sentiments, les seves emocions…La resta de personatges i situacions les veiem a través dels ulls de la Ginia, malgrat el narrador és en tercera persona.

El Bell estiu, és una novel.la de ciutat, però a través del personatge d’en Guido s’hi expressa l’anhel de la vida del camp, una de les constants d’en Pavese.  

“ Jo només estic bé al capdamunt d’un turó – va dir en Guido.”

El bell estiu, aquell temps de les rialles i de tota la fe.

pavese

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s