El ball, Irène Némirovsky

Resum (contraportada editorial)

Passats de la pobresa a l’opulència de la nit al dia, el senyor i la senyora Kampf decideixen organitzar un ball. La seva filla Antoinette, que acaba de complir els catorze anys, somia assistir-hi. Però la senyora Kampf no té cap intenció de presentar la seva filla, ja crescudeta, als seus admiradors. L’Antoinette no premeditarà la seva venjança: la durà a terme immediatament, fora de si…. serà terrible. La seva revenja caurà com un ganivet i revelarà la vertadera cara de cadascú. El ball és una daquelles obres mestres originals, fulgurant i iniciàtica, sobre la infància i els seus turments, un dels primers llibres de Némirovsky.

Fitxa d’apunts de lectura i per al debat

1.-        Si bé el nucli de la narració és el conflicte entre la mare i la filla Antoinette, quins altres temes es plantegen?

– El conflicte és visualitza en la convocatòria de la festa quan la filla demana poder participar-hi encara que sigui una estona. La mare vol ser la protagonista, la seva entrada triomfal en societat “Sàpigues, filla meva, que és tot just ara quan jo començo a viure, jo, m’entens bé?”. Pàg. 27. Se sent competidora amb la seva mare davant els homes “Oh! Entrar al ball com per art d’encanteri, i ser la més bonica, la més fascinant, els homes als meus peus ¡ “. Pàg. 33.

–          Una sàtira ferotge al desclassament social dels nous rics i a la vegada una crítica a la societat burgesa en la qual allò que importa és el reconeixement social basat en el poder i els diners.

–          El conflicte generacional desencadena la venjança de la filla vers la mare. La filla té clara consciencia que ella és jove i la seva mare és vella. Des del seu amagatall veu com la mare s’ensorra davant la frustració “Va veure la cara de la seva mare plena de llàgrimes que li regalimaven, se li barrejaven amb el coloret, un rostre arrugat, ganyotaire, envermellit, infantil,  còmic…commovedor….De sobte es va sentit rica de tot el seu esdevenidor, de totes les seves joves forces intactes i de poder pensar:”Com és possible que es pugui plorar d’aquesta manera, per una cosa així….I l’amor? I la mort?  Pàg. 69

“Va ser un instant, el llampec inabastable, quan, “al camí de la vida”, es van creuar; l’una emprendria la ruta ascendent, i l’altra s’aniria enfonsant a la foscor. Però elles no ho sabien”.

2.-        Per què la mare no deixa que la seva filla vagi al ball?. Per què així els convidats no sabrien l’edat real de la mare?. Per què no volia que la filla li traïes protagonisme? Per què és massa petita?……

3.-        Com interpretes el rampell de llençar les cartes al riu? És una venjança vers la mare, és un atac de gelosia vers la seva institutriu, és una rabieta de nena malcriada,  és un acte reflex….?

Tot un seguit de circumstàncies provoquen un acte reflex que li surt de dins i que l’empenya a actuar d’aquesta manera. Per un costat en veure la seva institutriu amb el seu enamorat fent-se petons. Per l’altre la venjança vers la mare per no deixar-la anar al ball.  Està gelosa de la institutriu, “Fins i tot quan es van besar, ella va endevinar, més que no pas veure, aquell vinclament, aquella mena d’escomesa dolça de dues cares, l’una contra l’altra; però Anoinette va cargolar les mans en un moviment brusc com una dona gelosa….”. Pàg. 43

4.- Creus que és una obra rodona?. Un estil eficient i de rellotgeria? Una lectura breu però intensa. En un bon exemple que a vegades el  “menys és més”.

5.-  Els protagonistes: un mosaic de trets psicològics que cadascú juga un paper fonamental en aquesta narració:

La mare: instrumentalitza la seva família per aconseguir l’èxit i reconeixement social de la classe burgesa. Utilitza el marit perquè li doni diners i la filla com un objecte de lluïment personal i un signe de riquesa:  té una institutriu anglesa i toca el piano.

–          Antoinette: Una nena que desperta a la vida, la voluptuositat dels seu cos que es transforma i anhela l’amor…”Quinze anys, oh Romeo, l’edat que tenia Julieta….” Pàg. 33.

–          El pare: aportador de diners i poca cosa més.

–          La institutriu: el far d’Anoinette. el seu mirall, la jove enamorada i amb parella.

–          La professora de piano: la mare la utilitza com a notaria per tal que expliqui i divulgui l’èxit de la festa i el ball. El fracàs de la convocatòria produeix tot l’efecte contrari ja que ho constata  i se’n alegre.

–          El ball.- És l’escenari, l’acte social a través del qual s’hagués manifestat la societat. La crítica social és el propi fantasma que el matrimoni projecta en fer les cartes.

6.-        El drama mare filla creus que es pot resumir en l’última línia que tanca el llibre? És una imatge que certifica la incomunicació entre elles: La mare abraça la seva filla “La va abraçar. Com que va estrènyer contra les perles aquella careta muda, no va veure que somreia……

                     Mentrestant Antoinette va repetir suaument: -pobra mamà…”

nemirovki

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s