Carpe diem (Atrapa el dia), Saul Bellow

Resum (contraportada de l’editorial)

Tommy Wilhelm és un home de cap a quaranta-cinc anys, que viu temporalment a l’Hotel Gloriana a l’Upper West Side de Nova York, el mateix hotel en què el seu pare ha fixat la seva residència des de fa anys. Ell, un actor fracassat que ha deixat la feina de comercial que tenia i necessita guanyar alguns diners per enviar a la seva dona, de la qual s’ha separat i amb qui té dos fills, és un home fora de lloc des de bon principi: viu en un hotel ple de jubilats i continua sent, al llarg de la novel.la, una figura aïllada enmig de la multitud que corre pels carrers de la gran ciutat. És llavors que el Dr. Tamkin, un psicòleg ben qüestionable i potser fins i tot fraudulent, li aconsella d’invertir un diners a la borsa.

 L’Avenç recupera aquesta novel.la breu, que va ser publicada en català l’any 1970 per Edicions 62 amb el títol de “Jugar a perdre” i amb traducció de Ramon Folch i Camarasa.

Apunts de lectura

La novel.la narra una dia en la vida d’en Tommy Wilhelm . Des del primer moment, el lector va veient per l’entorn en el que es mou el protagonista que estem davant un home realment molt apurat. Després, a mesura que la narració avança sabrem pel propi Tommy, d’una manera introspectiva, que viu una situació angoixant assetjat per diferents requeriments ineludibles.  Així, el lector és a l’espera que d’un moment a l’altre es produirà un daltabaix psicològic. Aquest és el punt d’intriga que ens acompanya fins el final de la novel.la:  com serà, què passarà, com reaccionarà, quan, com….

Durant la jornada, que s’inicia amb la baixada al menjador de l’hotel per esmorzar, assistim a tot un viacrucis d’en Tommy Wilhelm els punts de referència del qual són el seu pare, que viu en el mateix hotel i el doctor Tamkin. Ambdós personatges són les úniques esperances que considera que té en Wilhelm per ajudar-lo a sortir del forat en que es troba.  Esgotada la seva autoestima ja només cerca el suport exterior.

Per una part el doctor Tamkin, amb unes grans capacitats de persuasió, embolica a n’en Wilhelm a invertir els pocs diners que disposa a la borsa amb un resultat catastròfic com podem suposar. Jugar a la borsa, com jugar a la loteria, esdevé una esperança dels pobres quan la pròpia capacitat del treball s’esgota. Tota una pèrdua del sentit de la realitat. A més, de la boca d’aquest doctor surten els arguments filosòfics que donen títol al llibre: Carpe diem. “La natura només coneix una cosa i és el present. El present, el present etern, com una enorme ona, gegant, immensa, colossal, clara i bonica, plena de vida i mort, pujant al cel, submergida en els mars…”. Una filosofia que com un antídot pretén curar els mals que ens assetgen a la vida i que per en Wilhelm resulta del tot inútil.

Per l’altre costat, el pare. La relació pare fill és tot un paradigma de la desnaturalització de l’espècie humana. Un pare que no vol saber res dels fills, d’en Tommy ni tampoc de la germana Catherine que busca el suport econòmic per obrir-se pas en el món de l’art. Un pare que mira cap a un altre costat quan el fill li suplica ajut, que rebutja un fill  perdedor al qual considera totalment fracassat.

La novel.la també expressa una crítica social vers una societat capitalista en la qual no hi ha cap punt de suport solidari, només la capacitat individual en el treball o en la roda de la fortuna encarnada en el capitalisme popular que és la inversió en borsa. Després del gran crac del 29, els Estats Units tornen, aprofitant la bonança econòmica, a estimular els guanys fàcils a través de l’especulació a la borsa. Tal com diu el doctor Tamkin:

” Hi ha un cosa que hauries de tenir clar: guanyar diners és un acte d’agressió. Això és tot. …..La gent va a la Borsa a treure del mig els seus rivals. Diuen: me’ls carregaré a tots. No és casual. Només que no tenen el valor per carregar-se de veritat a algú, i ho fan simbòlicament. El diner. Maten amb la imaginació.”

En Tommy Wilhelm és un cas dramàtic, però un cas immers dins d’una gran multitud:

“I la immensa. La gran multitud, l’inesgotable flux de milions d’éssers de totes les races i espècies seguia el seu curs, gent de totes les edats, de tota condició, posseïdora de tots els secrets humans, antics i futurs, i en cada rostre la quintaessencia d’un afany particular: treballo, gasto, lluito, penso, estimo, insisteixo, retinc, cedeixo, envejo, desitjo, menyspreo, moro, amago, vull”.

En definitiva, és la nostra vida.

Al final, una reacció del tot  inesperada en un escenari dramàtic li atorga un valor profundament humà.

carpe diem2

carpe diem

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s