Em dic Lucy Barton, Elizabeth Strout

Resum (contraportada de l’editorial)

La Lucy Barton no acaba de recuperar-se de la que hauria d’haver estat una senzilla operació d’apèndix. La seva mare, amb qui no parla des de fa una pila d’anys, apareix als peus del seu llit d’hospital. La calma i l’assossec que regnen durant les nits de convalescència les empenyen a parlar, temptejant no només la possibilitat del retrobament sinó també l’eventualitat de la cura. Les innocents xafarderies sobre els personatges que van configurar la infantesa de la Lucy en el petit poble d’Illinois on va créixer plena de mancances serveixen per establir un fràgil nexe entre les dues dones, però per sota de la superfície persisteixen les tensions i els anhels que han forjat la vida de la Lucy: la seva infantesa pobra i solitària, els problemes amb la família, la desconcertant presència del pare, l’ambició de fer-se escriptora, el seu matrimoni a la deriva, l’amor per les seves dues filles.

Em dic Lucy Barton relata amb sensibilitat i compassió el retrobament de dues dones que descobreixen en la conversa la manera de recuperar el temps perdut, però també és un cas exemplar, la demostració fefaent, que la senzillesa és el camí que porta de manera més directa a la comprensió de les coses autèntiques, les que gairebé no necessiten les paraules per ser enteses.

Edicions de 1984.- 215 pàgines

Apunts de lectura i per al debat

Des del record i en primera persona, Lucy Barton explica les setmanes que va passar en un hospital convalescent d’una operació i de les complicacions posteriors. La presència de la seva mare a l’hospital és un factor desencadenant d’una revisió en retrospectiva de la seva vida tant de la viscuda en la casa familiar com de la present de dona casada amb dues filles i resident a Nova York. La mare a més de provocar el retorn dels orígens familiars envoltats d’una situació de pobresa i precarietat, també és el retorn de la protecció i de l’acolliment.

“El fet de tenir-la allà, fent servir el meu sobrenom de petita, que feia anys i panys que no sentia, em va omplir d’escalforeta i de líquid…aquella nit la vaig dormir sencera..”. Pàg 13

L’hospital esdevé tot un món, els malalts són conscients que hi ha un altre món ben diferenciat, el de fora, simbolitzat a la novel.la amb l’edifici Chrysler que la protagonista veu des de la finestra. I és des d’aquest món hospitalari quan es produeix un procés de catarsi i reflexió sobre la seva pròpia vida.

La Lucy pren consciència del seu desarrelament familiar i també del seu desclassament. Ella ha aconseguit sortir-se’n dels límits de precarietat familiar, és una escriptora reconeguda que ha aconseguit amb molta tenacitat sortir endavant a la vida. Sabia que no podia mirar enredera, havia d’actuar amb fermesa i sense contemplacions vers el passat familiar. És el consell d’un amic artista, en Jeremy:

            “Has de ser impecable, Lucy”

Però tot això, és clar, té un preu i ara amb la presència de la seva mare hi reflexiona. Se li fa present la seva infància de pobresa i marginació social, de rebuig per part dels altres nens i fins i tot de la mestra. També sobre la seva vida de mare i esposa, com a escriptora, sobre la creació literària, sobre la felicitat, l’amor i la soledat. En el seu camí de vida hi ha sempre present la soledat.

“El de la soledat va ser el primer gust que vaig tastar a la vida, i després hi va ser sempre més…” Pàg. 53.

És un llibre d’apunts i de suggeriments que moltes vegades és el lector qui els ha de completar. Qualsevol anècdota, la referència a un personatge del passat,  una petita pista, poc esdevenir un factor desencadenant de pensament, de reflexió sobre la vida.

Sovintegen els dubtes i la mala consciència que la Lucy té sobre la seva actuació en relació a la família, sobre el seu distanciament, però sempre la força de la implacabilitat la impulsa a seguir endavant:

“Aquesta sóc jo, i no aniré allà on no puc suportar anar- a Amgash, a Illinois, i, no aguantaré un matrimoni si no vull, i m’aferraré a mi mateixa i tiraré endavant en la vida, cega com un ratpenat, però endavant! Això és la implacabilitat, dic jo” Pàg. 201.

Sovint, especialment en la soledat li ve el nom de “Mama, Mama!”. I és que el reclam de la família dura per sempre, “..el patiment que nosaltres, els infants, duem arrapat a dins del pit, que dura tota la vida….Ens hi aferrem, i tant!, amb cada espasme d’aquest nostre cor que batega: és meu, és meu, és meu.” Pàg. 214.

També la seva filla petita quan pateix l’impacte en contemplar el 11-S com les torres del World Trade Center s’estimben pel xoc dels avions, exclama: “Mama!. “Mai li havia sentit” Pag.212.

Per la Lucy , l’escriptura esdevé una professió i una història de vida. Sempre té present allò que l’escriptora Sarah Payne, la seva tutora del taller d’escriptura, proclama:

 «Només tindràs una història –va dir-. Reescriuràs aquesta única història de mil maneres diferents. Que la història no et sigui mai motiu de preocupació. Només en tens una”. Pàg. 165.

Podem dir que malgrat ser una novel.la breu hi ha tota una història de vida. No ens aporta coneixements biogràfics descriptius de la protagonista, si no de la força vital que l’ha permès sortir de la pobresa familiar i que l’impulsa a seguir endavant. Una història de vida, com moltes altres,

 “Però aquesta és la meva història. Aquesta. I jo em dic Lucy Barton” Pàg.213.

Una història de vida amb un conflicte latent no resolt amb el seu passat familiar i que la mare li fa present. En el paràgraf final, d’una gran sensibilitat, manifesta sentiments de reconciliació amb el seu passat  “..com si en moments com aquests l’ànima trobés repòs”.

I una afirmació categòrica:

Tot el que és vida em fascina”.

lucy-barton

Advertisements

2 pensaments sobre “Em dic Lucy Barton, Elizabeth Strout

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s