Risa en la oscuridad, Vladimir Nabokov

Resum (contraportada de l’editorial)

Albinus, un respetable crítico de arte, conoce a Margot, una mujer mucho más joven que él, que trabaja como acomodadora en un cine y sueña con ser actriz. Albinus queda prendado de sus encantos y abandona a su esposa y a su hija para fugarse con ella. Pero entonces irrumpe Axel Rex, un joven artista rebosante de talento y de cinismo, que ha sido amante de Margot. Se completa así el último vértice de un triángulo amoroso de fatídicas consecuencias.

Editorial Anagrama.- 248 pàg.

Apunts de lectura

L’inici de la novel.la és tota una declaració d’intencions i que amb dos paràgrafs sintetitza la trama de la novel.la:

“Érase una vez un hombre que se llamaba Albinus y vivía en Berlín, Alemania. Era rico, respetable, feliz. Pero un día abandonó a su esposa por causa de una amante joven; amó, no fue amado, y su vida acabó en el desastre.

Ésta es toda la historia, y en eso podríamos haberla dejado de no reportarnos provecho y placer el relatarla; y aunque hay suficiente espacio en una lápida para verter, sintetizada y encuadernada en musgo, la glosa de la vida de un hombre, a todo el mundo le gusta conocer pormenores”.

Què passa quan ja d’entrada s’enderroca la intriga a que estem acostumats? Per què seguir llegint?. Tal com diu en els paràgrafs citats, seguim endavant pel plaer de conèixer els detalls del que va passar. I són aquests detalls de la vida dels protagonistes allò que relata la novel.la.

S’ha dit que aquesta novel.la (1938) és un precedent de la famosa Lolita (1955) però les dues protagonistes femenines poc tenen a veure. En tot cas hi ha alguna pinzellada que ho pot recordar com per exemple, a Risa en la oscuridad els dos amants estant jugant a la platja i una senyora que els observa fa un comentari:

“Una inglesa que, recostada en una tumbona, bajo una sombrilla malva, leía el Punch, se volvió a su marido, un hombre rubicundo con sombrero blanco que estaba sentado en la arena y le dijo:

—Mira al alemán retozando con su hija.”

També hi ha un cert paral.lelisme en el fet que Albinus s’enamora bojament de la jove Margot, no tant jove, però, com Lolita.

Però la diferència fonamental entre les dues protagonistes és que la Margot encarna la persona que provinent de la classe pobre dirigeix tota la seva estratègia vital per assolir els seus interessos materials com és el fet de perseguir l’èxit convencional que en aquell moment passava per ser una famosa estrella de cinema. Aquest no és el cas de Lolita que té 12 anys.

Efectivament en el triangle amorós que narra la novel.la, el punt principal l’ocupa la jove Margot la qual utilitza tots els recursos femenins per seduir Albinus, un home casat i molt més gran que ella. L’actuació de la Margot és tot un assetjament sexual per tal d’assolir els seus objectius materials. D’una manera gradual veiem el detalls de l’operació: la seducció inicial, la destrucció de la família de l’Albinus, el finançament de la carrera d’actriu, el casament, el traspàs dels poders econòmics, etc..

I tot això amb la connivència del jove Axel Rex que ha aconseguit seduir a la Margot en benefici propi. I a duo, sense que Albinus se n’enteri, li fan el llit d’una manera barroera i escandalosa. Albinus encarna la figura d’allò que popularment se’n diu cornut i pagar el beure. D’aquesta manera l’amor i les bones intencions de l’Albinus per la Margot són vençudes per la cobdícia i la malícia. I a més, amb males arts i amb els agreujants de premeditació, nocturnitat i traïdoria.

I tal com ens anuncia el narrador en el primer paràgraf de la novel.la, la vida d’Albinus acabó en el desastre. Deixo els detalls a la lectura de la novel.la.

Cal destacar l’estil narratiu de Nabokov al servei d’explicar-nos una història anunciada que tal com diu en el famós paràgraf inicial: podríamos haberla dejado de no reportarnos provecho y placer el relatarla. I realment és tot un plaer. Un estil àgil i planer farcit de sentit de l’humor:

Sé razonable —dijo Albinus zalameramente—. Hago todo lo que me pides. Sabes mi bien, cielo…, gatito…

Gradualmente, había reunido un zoológico de apelativos cariñosos.

En un diàleg amb una actriu famosa:

– Dígame, ¿ha leído usted a Tolstoy?

—¿«Alto estoy»? —preguntó Dorianna Karenina con los ojos muy abiertos—. No, me temo que no he leído ese libro. ¿Por qué me lo pregunta?.

Cal destacar la bona manera de relatar una història anunciada i que ens entusiasmarà  llegir-la,  enganxats fins el final per saber-ne els detalls.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s