Mil grullas, Yasunari Kawabata

Resum (contraportada de l’editorial)

En la bella ciudad de Kamakura, una mujer que oculta una mancha en uno de los pechos manipulará los preciosos objetos de un rito que trasvasarán, como fantasmas, el peso del erotismo de una generación a otra. Y así, un joven hereda las obsesiones amorosas de su padre, experto en la ceremonia del té. Mil grullas en vuelo aparecen a lo largo del relato como misterioso auspicio. Yasunari Kawabata, uno de los mayores escritores japoneses del siglo XX, explora en esta novela la fuerza del deseo y del remordimiento, y la sensualidad de la nostalgia, en una bellísima historia en donde cada gesto tiene un significado, e incluso hasta el más leve roce o suspiro tiene el poder de iluminar vidas enteras, a veces en el preciso instante en que son destruidas.

Editorial Emecé.- 141 pàg.

Apunts de lectura

La trama es desenvolupa en el marc de la cerimònia del té la qual pels japonesos té una connotació especial més enllà del fet de tastar i prendre una infusió. El poeta i filòsof Okakura Kakuzo va escriure “El llibre del te” (1906) en el qual ens descobreix el ric món d’idees i de creences que envolta la cerimònia del te, un món de refinada bellesa que expressa el més profund de l’ànima japonesa.

La novel.la fa referència concreta a la cambra del te, una caseta construïda expressament en el jardí de la casa del protagonista Kikuji. Una espècie de santuari on es practica i s’ensenya l’adoració de la bellesa. La simplicitat de l’arquitectura, la decoració, els objectes, tot té una funció i una representació simbòlica que per als occidentals se’ns escapa.

La trama és molt simple, un drama psicològic en la qual es narren les relacions interpersonals entre el jove Kikuji i quatre dones. Una de les dones és la senyora Ota, amant del pare de Kikuji ja mort. L’altra és Fumiko,la filla de la senyora Ota.  La tercera és la intrigant senyora Chikako, la instructora en la cerimònia del te, també antiga amant del pare de Kikuji i és la que manipula maliciosament els fils de la trama. La senyora Chikako té un defecte físic conegut, però, que pocs han vist entre els quals hi ha el jove Kikuji: una taca fosca al pit. El possible simbolisme d’aquesta taca, l’inexorable destí,  contrasta amb el fascinant mocador amb mil grues pintades (au mitològica de cultures orientals)  i un perfum evocador de la jove Inamura que Chikako vol casar amb Kikuji el qual la veu com en una aparició a l’inici de la novel.la i la troba bella. Per Kikuji la figura d’Inamura és com una visió intangible, com una fantasia irrealitzable malgrat la proposta de casament insistent de la intrigant Chikako. Altrament, el que si que li resulta tangible i realitzable és la relació sexual amb la senyora Ota i quan aquesta mort és quan li retorna la imatge de la jove de les mil grues.

La conjugació de les relacions entre aquests cinc personatges i les successives combinacions, composen la trama. Caldria també afegir-hi com a punt de referència el personatge del pare de Kikubi que malgrat estar mort ocupa un lloc important.

Ja hem esmentat la cerimònia del te com a escenari dramàtic i en aquest marc tenen una significació especial la relació dels personatges amb els objectes utilitzats: la gerra  Shino d’esmalt blanc amb l’empremta inesborrable d’un llapis de llavis; el parell de tasses Raku, negre i vermell, possible simbologia del yin, principi femení i el yang, principi masculí ;  el Karatsu verd amb tocs e safrà i vermell. Alguns d’aquests objectes són molt antics i a més d’un valor artístic evoquen un record de vides passades amb una potent càrrega d’emotivitat i sensualitat. També tenen una càrrega de sensualitat en ser objectes utilitzats en diferents circumstàncies pels personatges de la novel.la.

Evocar, insinuar, més que nos pas explicar i descriure. Com per exemple la presència de la jove bellesa del mocador de les mil grues que malgrat ser una presència recurrent a tota la novel.la mai ho és d’una manera presencial, només apareix en la ment, en el record, en el desig, en els diàlegs del personatges.

Kawabata és un mestre en la utilització d’una combinació d’imatges evocadores, d’el·lipsi, de frases curtes, de diàlegs breus i concisos, que deixa a la imaginació del lector que vagi treballant l’atmosfera de misteri, de sensualitat, de sexualitat i de dramatisme fins el final.

Els silencis formen part important i significativa de l’estructura narrativa en mig d’una malla d’emocions, sobreentesos, interpretacions que van alimentant una intriga subliminal sobre quin serà el resultat de tot plegat.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s