Tu no ets una mare com les altres, Angelika Schrobsdorff

Resum (contraportada de l’editorial)

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.

Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa.

Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

Editorial La Campana.- 608 pàg.- Traducció d’Albert Vitó i Godina

Apunts de lectura

La novel.la està plantejada com unes memòries d’una filla vers la seva mare. Arranca durant els feliços anys 20 quan la mare ho té tot en la seva torre d’ivori plena de privilegis: joventut, diners, bona vida, amors i seducció, envoltada de gent guapa i culte, un paradís situat al Berlin abans de l’ascensió del nazisme. Poc a poc es va dibuixant el marc sociopolític que acabarà amb aquesta vida fantàstica sense que en siguin conscients. Viuen intensament el seu present personal tot oblidant el present social i polític que els destruirà sense adonar-se’n. Han passat els anys, han patit els desastres de la guerra, han sobreviscut a la guerra i encara es plantejaran el perquè de tot plegat. Alguns, no tots, se’n sentiran responsables per activa o per passiva.

A través d’aquesta biografia seguim el procés vital de la protagonista, tot un motor de vitalitat, des de la transgressió de les regles i convencions matrimonials tot convivint en una mateixa casa amb els tres homes que ha estimat i l’exercici de l’amor lliure fins, fins a convertir-se en una mare cuidadora dels seus tres fills desterrada a Sofia tot patint penúries. Des de la inconsciència i ignorància del món que l’envoltava fins a la clarividència social i política com a conseqüència de patir les misèries de la guerra. El drama de descobrir que abans que alemanys eren jueus i que amb l’esclat del nazisme serien tractats com a tals. Amb la qual cosa el tel que els amagava la realitat va desaparèixer i amb ell la seva dignitat com a ciutadans d’Alemanya en ser tractats com a raça a eliminar.

Si bé el llibre té l’estructura d’una biografia que vol ser verídica, amb documents i proves, és escrita com una novel.la de ficció per la qual cosa la lectura és impregnada d’intriga, d’històries i personatges diversos.     

El  pare de l’Angelika, darrer marit de la mare, un home bo, fill de la gran burgesia amb inquietuds culturals i humanístiques.

“Com m’agradaria ajudar-te, estimada Angeli, i familiaritzar-te a poc a poc amb aquell món veritable l’únic que és essencial, el dels valors absoluts, el de la bellesa, la bondat i la veritat…”. Pàg, 146.

Abunden les reflexions sobre l’ofici de viure de la mare, primerament respecte a la seva opció a la felicitat, el seu carpe diem que la movia a prendre les grans decisions:

“ Sempre havia optat per l’amor, l’alegria i el que era absolutament diferent; ¿havia de triar la seguretat i renunciar a tots aquells tresors? ¡No, de cap manera! Només existia aquella vida, res més, La joventut era breu i la felicitat, més que mesurada. El futur era un concepte hipotètic i fer plans equivalia a no tocar de peus a terra. “ Pàg. 157 .

Després, a manera de consells a la seva filla Angelika:

 ”Vols ser independent i lliure, d’acord, però per ser independent i lliure cal saber fer alguna cosa: cal que et guanyis la vida” Pàg 599.

“Cal alegrar-se’n cada dia. La vida passa volant, i a mesura que ens acostem al final,  ens preguntem: ¿Per què l’he desaprofitada tant?” Pàg. 605.

Reflexions davant els desastres de la guerra:

“Déu meu són records d’una època  feliç que no érem conscients del que teníem. ¡Érem feliços! Tot ha quedat reduït a runa i cendres, dins meu i al meu voltant.” Pàg.568.

La venjança impotent contra els que han causat el desastre de la guerra:

“Els aliats han descarregat tota la seva ira sobre Berlin, l’han destruïda, s’han venjat del que van fer als meus pares i a la resta de víctimes que van patir turments, humiliacions i assassinats. I mentre hi donava voltes   he sentit una satisfacció immensa i m’he dit: ¡Que pateixin el que nosaltres vam patir per culpa seva, que gemeguin i plorin,   que passin fred i gana, que esperin els marits desapareguts, que busquin els fills perduts! ¿Que potser nosaltres, milions d’innocents, no vam perdre tot el que teníem?” Pàg. 569.

La nostàlgia del temps passat i que mai més res serà com abans:

“Hem sobreviscut, però només per morir de seguida. L’un darrere l’altre.” Pàg, 578.

L’estratègia, l’antídot per afrontar els desastres: El consol de les petites coses:

Encara em queden moltes alegries, sobretot procedents de la divina naturalesa. Si fa  sol i el cel d’un blau intens destaca sobre la neu blanca, si l’aigua del riu Loisach és tan cristal·lina que permet veure’n els còdols del fons, em poso contenta i sento un gran consol. A més a més, encara em queda la música i, de tant en tant, conec gent amable. Si fa poc et  vaig escriure que la vida era absolutament horrible, me’n desdic. En realitat és ben bonica, malgrat els turments.”  Pàg. 581.

No és un tema nou, però el tractament novel·lat d’un testimoni personal amb caràcter de versemblança li dóna una empremta d’història de vida colpidor. Un viatge des del paradís de la felicitat a un infern sobrevingut i, com aquell que diu, sense veure’l venir. Podríem aplicar allò de Neruda en les seves memòries “Confieso que he vivido”, un recorregut per la trajectòria vital d’Else, la mare d’Angelika.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s