Sempre hem viscut al castell, Shirley Jackson

Resum (contraportada de l’editorial)

La Merricat Blackwood és una nena solitària i amb molta fantasia que viu al casalot familiar amb la seva germana gran, la Constance, i el seu oncle Julian, un home vell i minusvàlid que es mou en cadira de rodes. La Merricat passa les hores vagant pel jardí, enterrant tresors, jugant amb el seu gat Jonàs i somiant amb viatjar a la lluna i començar una vida nova. I, des que fa sis anys va morir la resta de la seva família, una de les seves obsessions és protegir la seva germana, i la casa, de la xafarderia, l’hostilitat i el rebuig agressiu de la gent del poble. Els dies transcorren tranquil·lament enmig d’una alegria plàcida i solitària fins que una visita inesperada es planta al bell mig del jardí i s’instal·la al casalot. Aterrida, només la Merricat aconsegueix veure-hi el perill; aquesta visita, i la presència constant i abassegadora del passat que no se’n va mai, capgirarà les seves vides definitivament.

L’altra editorial.- 216 pàg.- Traducció de Martí Sales

Apunts de lectura

“Em dic Mary Katherine Blackwood. Tinc divuit anys i visc amb la meva germana Constance. Sovint he pensat que hauria pogut néixer home llop perquè tinc els dits del mig de les mans igual de llargs però m’he hagut de conformar amb el que em va tocar. No m’agrada rentar-me,ni els gossos ni el soroll. M’agrada la meva germana Constance, en Richard Plantagenet i l’amanita fal·loide, el bolet mortal. La resta de familiars meus són morts.”

 

La narradora Merricat, una noia de 18 anys, utilitza una estructura de dietari per explicar la seva pròpia visió personal. Ja a l’inici a més de descriure la seva persona ens fa avinent la importància de la casa familiar i dels seus valors bàsics, l’ordre, l’estabilitat i la rutina:

“ Els Blackwood mai havíem estat una família inquieta ni esvalotada. Ens agradaven els petits objectes corrents i fugaços com els llibres, les flors i les culleres, però els nostres fonaments eren sòlids i les nostres pertinences també. Sempre tornàvem les coses a on els pertocava. Trèiem la pols i fregàvem sota les taules, cadires, llits, quadres, catifes i làmpares, però les deixàvem on eren; el raspall de carei del tocador de la mare mai estava un mil·límetre fora de lloc.

Tot seguit l’acompanyem de visita al poble per fer algunes compres. Un inici molt revelador que a través d’una descripció magistral copsem l’ambient hostil que es respira al poble respecte a la família Blackwood. També sabem allò que inquieta la narradora així com les seves reaccions. Un estil narratiu que ja no ens deixarà fins el final de manera que coneixerem tota la història  a través del punt de vista de Merricat. També el lector d’una manera progressiva anirà fent la seva pròpia composició de tot plegat. Així, podem pensar que la família Blackwood es comportava ancestralment d’una manera despectiva i prepotent  respecte a la gent del poble a causa de la seva posició de classe social dominant. I la gent corresponia de la mateixa manera respecte a la resta de família que encara quedava després de ser enverinada suposadament per la germana gran, Constance. Excepte per anar a comprar al poble, les dues germanes i l’oncle vivien aïllats al seu castell sense deixar que ningú passés per les seves terres. Gairebé sobrevivien a base d’una economia autònoma i autàrquica:

«Ens traguem tot l’any. Ens mangem la primavera i l’estiu i la tardor. Estem esperant a que creixi alguna cosa per merjar-nos-ho.”

En aquest viatge iniciàtic de Merricat al poble, ja veiem que és una noia molt afectada psicològicament i també sabem de la seva reacció mental d’extrema violència. Aquesta conjugació entre els fets reals i el món imaginari de la narradora és un dels elements fonamentals de la novel.la. Qualsevol cosa que trastoqui la vida rutinària i tranquil.la de la casa familiar desencadena una reacció hostil imaginària automàtica.

Diem imaginària, però allò que tota l’estona sobrevola pel relat és saber allò que realment va passar el dia que van morir enverinats la resta de la família, pares i tieta. Aquest és un element d’intriga fonamental que apareix ja a l’inici quan Merricat viatge al poble i els nens li fan escarn tot repetint la cantarella:

Merricat, va dir la Connie, ¿una tassa de te voldràs?

Oh, no, va dir la Merricat, que m’enverinaràs.

Merricat, va dir la Connie, ¿vols anar a dormir?

Enterrada al cementiri per sempre, sí!

Un  altre element d’intriga és quan un dia arriba a la casa el cosí Charles, interessat per la fortuna de les germanes. Merricat ho viu com a una intolerable intromissió que pertorba la rutina de la llar. Aleshores, la novel.la augmenta de tensió fins explotar en un final apoteòsic.

Cal destacar el to irònic puntual, de broma entre les germanes, a manera de vàlvula d’escapament en mig de tanta tensió:

“- No sé si seria capaç de menjar-me un nen  si en tingués l’oscasió

  – No crec que fos capaç de ciar-lo – va dir la Constance

Aquesta novel.la ha suscitat moltes lectures. Una d’elles, potser la més significativa pel nostre Club de Lectura és que narra el patiment i les inquietuds de Merricat, una persona malalta, així com la seva necessitat de tenir aixopluc i de cercar la felicitat. I en aquest sentit és una persona capaç d’adaptar-se a la situació més hostil tot fent costat a la seva germana:

   “Oh, Constance –vaig dir -, som tan felices.”

Ja vàrem debatre en el nostre club de lectura el conte “La loteria”, el conte més famós de Shirley Jackson. També la sorpresa apareix a través de la realitat més quotidiana, de la rutina més recurrent i repetitiva en la vida de les persones d’un petit poble i que ho trasbalsa tot. Com també passa en la magistral novel.la “Sempre hem viscut al castell”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s