Reflexos en un ull daurat, Carson McCullers

Resum (contracoberta de l’editorial)

En un sòrdid campament militar, l’introvertit soldat Williams, educat en la més estricta castedat, veu per primer cop a la seva vida el cos d’una dona nua: el de la senyora Penderton, esposa del capità, en un encesa discussió. Aquesta visió es convertirà en una obsessió per al jove soldat que generarà una espiral de tensió de tràgic desenllaç.

Adaptada al cinema per John Huston, Reflexos en un ull daurat és un apassionant mirall que amb insòlita precisió i brillantor reflecteix el procés d’uns personatges tancats en el seu món que només poden desfer-se dels seus fantasmes a través de la violència. Amb aquest relat, Carson McCullers va dotar la literatura nord-americana contemporània d’un dels seus títols més essencials.

Editorial Columna.- 134 Pàg. Traducció Vicenç Llorca

Apunts de lectura

“Una base militar en temps de pau és un lloc monòton. Les coses passen, passen una i una altra vegada. La disposició general d’un quarter contribueix a la monotonia —les immenses casernes de ciment, les endreçades fileres de cases per als oficials bastides exactament iguals, el gimnàs, la capella, el camp de golf i les piscines—: tot està dissenyat d’acord amb un cert model estricte. Però potser l’esmorteïment d’una base es degui més que res a l’estretor d’esperit i a un excés de lleure i seguretat, ja que, un cop que un home entra a l’exèrcit, l’únic que se li exigeix és seguir els talons de qui va al davant. Malgrat tot, en una base militar passen de vegades coses que no es repeteixen. Hi ha una base al Sud on fa pocs anys es va cometre un assassinat. Els personatges d’aquesta tragèdia van ser: dos oficials, un soldat, dues dones, un filipí i un cavall.”

En el primer paràgraf de la novel.la ja ens anuncia una tragèdia a la vegada que dibuixa el marc en el qual es desenvoluparà. I fins i tot l’enumeració dels personatges, com si es tractés d’una obra de teatre.

Una de les característiques narratives de la novel.la és que només es deixa entreveure el drama interior de cada personatge, allò que probablement sigui la causa del com són i de les seves respectives conductes.

Un dels personatges més intrigants és el del capità Penderton i no precisament per la situació familiar a causa de la infidelitat de la seva dona sinó per la seva subliminal condició d’homosexual  la qual cosa és aparentment implícita i suggerida. En aquest sentit una de les seqüències més emblemàtiques i simbòliques és quan el cavall del capità és desboca i el posa en perill:

“En donar per perduda la seva vida, el capità es va sentir renéixer sobtadament. Una alegria boja va sorgir del seu interior. Aquesta emoció, tan inesperada com el salt del cavall en sortir desbocat, era quelcom que mai no havia experimentat.”

“Al principi no podia creure el que veia. A dues iardes d’ell, recolzat en un pi, el jove soldat, el rostre del qual odiava, l’estava observant. Es trobava completament nu. El seu cos esvelt lluïa sota el darrer sol. Fitava el capità amb uns ulls vagues i impersonals, com si fos davant un insecte que mai no hagués vist abans.”

“Per primera vegada a la seva vida, el capità va veure una pinya de pi, el vol d’un ocell al cel blau i ventós, i un raig ardent de sol en la foscor verda. Va ser penetrat per l’aire pur, i va sentir la meravella de tenir un cos tens, un cor bategant, i de ser un miracle de sang, músculs, nervis i ossos. El capità desconeixia ara el terror; havia abastat aquell estrany estat de consciència en què el místic sent que la terra és ell i que ell és la terra. Enganxat com un cranc desbocat, a la seva boca sagnant es dibuixava un somriure d’èxtasi.”

Un altre personatge, el soldat Williams, viu condicionat per la repressió sexual que li fa infondre el seu pare des de la infància. Sobtadament descobreix un intens desig, una pulsió sexual, que tenia latent a dins seu la qual cosa el transforma en un malaltís voyeur enamorat de la dona del capità.

I d’aquesta manera tots els personatges tenen el seu propi infern personal la qual cosa dibuixa tot un entramat de tensions en les relacions així com una rica tipologia psicològica. Tot això en un escenari tancat, un microcosmos que explica tot un menú de conductes i un clima de desassossec.

No cal dir que la bastida de la intriga és construïda en base a quin serà el desenllaç de les diferents situacions en conflicte. Des de l’anunci de l’assassinat en el primer paràgraf fins al final.

Una bona novel.la curta d’una gran narradora i coneixedora de l’ànima humana que tal com va dir en una entrevista:  “Tot allò que passa en els meus relats, m’ha passat o em passarà.”   

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s