La música del azar, Paul Auster

Resum (contracoberta de l’editorial)

Cuando Jim Nashe es abandonado por su mujer, se lanza a la vida errante. Antes ha recibido una inesperada herencia de un padre al que nunca conoció que le permitirá vagabundear por América en un Saab rojo, el mejor coche que nunca tuvo. Nashe va de motel en motel, goza de la velocidad, vive en una soledad casi completa y, como otros personajes caros a Auster, experimenta la gozosa y desgarradora seducción del desarraigo absoluto. Tras un año de esta vida, y cuando apenas le quedan diez mil dólares de los doscientos mil que heredara, conoce a Jack Pozzi, un jovencísimo jugador profesional de póquer. Los dos hombres entablan una peculiar relación y Jim Nashe se constituye en el socio capitalista de Pozzi. Una sola sesión de póquer podría hacerles ricos. Sus contrincantes serán Flower y Stone, dos curiosos millonarios que han ganado una fabulosa fortuna jugando a la lotería y viven juntos como dos modernos Bouvard y Pécuchet. A partir de ahí, de la mano de los dos excéntricos, amables en un principio y progresivamente ominosos después, la novela abandona en un sutil giro el territorio de la «novela de la carretera» americana, del pastiche chandleriano, y se interna en el dominio de la literatura gótica europea. Un gótico moderno, entre Kafka y Beckett.

Editorial Anagrama.- 256 pàg. Traducció Maribel De Juan

Apunts de lectura

El títol podria voler dir que els humans ballem al ritme de la música de l’atzar?. És a dir que l’atzar regeix la vida dels humans ?.  Jo no diria tant, però en tot cas sí que la vida és plena d’imponderables, de factors imprevisibles que condicionen les nostres vides. És el cas del protagonista Jim Nashe. En un moment traumàtic de la seva vida rep una inesperada herència del seu pare la qual cosa li permet realitzar una catarsi personal i en solitari,  en forma d’un viatge iniciàtic a cavall d’un cotxe, un SAAB vermell. Trencar amb el passat i renovar-se. Mentre  hi ha diners hi ha vida nòmada, sense projectes, sense expectatives. La seva vida és un deambular pel món, caminar d’ací d’allà sense objecte determinat.

“La verdadera ventaja del dinero no era poder comprar cosas: era el hecho de que le había permitido dejar de pensar en el dinero”.

És a mesura que l’herència es va consumint quan es planteja què fer, les diferents opcions de supervivència. No hi ha plantejaments de realització personal a través del treball, ja no diguem d’una vocació, tampoc d’allò que m’agrada i/o d’allò que tinc capacitats. Simplement es tracta d’aconseguir diners per viure i mantenir la seva petita filla que cuida la seva germana. El seu paradís era deambular, exercir de passavolant, sense estada, sense obligacions, sinó passar.

És en aquesta disjuntiva de vida quan l’atzar de les circumstàncies apareix de nou en el camí de Jim Nashe i és forma d’un personatge, en Jack Pozzi el qual és un professional del joc, un professional del pòquer. Immediatament es produeix una expectativa mútua de simbiosi a través de la qual es planteja una relació pot inclou avantatges recíprocs entre els seus dos components. Per a Jim Nashe una manera fàcil d’aconseguir diners per continuar amb la seva vida de passavolant i per en Jack Pozzi aconseguir un soci capitalista que el catapulti cap a l’èxit professional.

En aquest nou camí, Auster ens presenta un altre tipus d’atzar, el de Flower i Stone, dos milionaris a resulta de la loteria i entregats a satisfer els seus excèntrics capritxos.

La música de l’atzar entona de nou la seva melodia i els dos personatges, en Jim i en Jack, es veuen immersos en una nova realitat del tot imprevista en les seves pitjors prediccions. Una nova realitat que caldrà afrontar, cadascú amb les seves capacitats i tarannà.

És en aquest nou i imprevist escenari que la novel.la desplega un altre discurs de trama: la relació entre els dos protagonistes que ho comparteixen tot durant les 24 hores. El treball és l’element per afrontar la nova realitat. Un treball estrictament manual, la força de treball realitzada amb les mans, sense gairebé valor afegit, serà el factor que els permetrà tirar endavant.  Com si es tractés d’un escarn de l’atzar, o si es vol com un càstig, els dos protagonistes que sempre havien refusat el treball, ara és la seva raó per sobreviure. Cadascú, però ho afronta d’una manera ben diferent. En el cas de Jim per exemple, és una manera de no haver de pensar en el que hauria de fer, com si les circumstàncies li haguessin facilitat les coses momentàniament.

“No parecía natural que pudiera abandonarlo todo tan rápidamente. Pero descubrió que le gustaba trabajar al aire libre, y después de un tiempo la quietud del prado pareció tener un efecto tranquilizante sobre él, como si la hierba y los árboles hubiesen producido un cambio en su metabolismo.”

Per en Jack, en canvi era una gran maledicció, una condemna a treballs forçats, de la qual se’n sentia culpable.

Malgrat tot neix una relació d’amistat que va creixent dia a dia.

“Por lo menos ya no tendrás que sufrir solo. Eso es un consuelo, ¿no? Estoy contigo en cada paso del camino, Jack. En cada jodido paso, hasta el mismísimo final del camino.”

És en aquest nou marc, dels dos personatges construint un mur pedra a pedra, quan la intriga es dispara i d’una manera gradual ens acompanya fins el sorprenent final.

La música del azar, una història plena d’entrebancs i d’imponderables que explora diversos temes humans, com les incerteses i la soledat, el condicionament econòmic per satisfer les necessitats bàsiques així com la capacitat humana d’obrir-se camí a través del seu esforç i capacitat de treball.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s