El Domingo de las Madres, Graham Swift

Resum (contracoberta de l’editorial)

Inglaterra, 30 de marzo de 1924. El Domingo de las Madres. Una jornada en la que las criadas vuelven a sus casas para visitar a sus familias. Pero Jane Fairchild, de veintidós años y que trabaja para los Niven, es huérfana, y pasa ese día de un modo muy distinto. Se cita con su amante, Paul Sheringham, el único hijo vivo de los vecinos de los Niven, que han perdido a los otros en la guerra. Jane y Paul llevan años de relación clandestina, pero ha llegado el momento de dejarlo, porque él va a casarse con una chica de su clase social dentro de dos semanas. La pareja hará el amor por última vez, pero después de despedirse sucederá algo inesperado que cambiará para siempre la vida de ella… En los años que le quedan por delante, Jane acrecentará su interés por la lectura–a través de los libros de Conrad–, trabajará en una librería de Oxford y con el tiempo se convertirá en una novelista de éxito, en una forjadora de ficciones. Pero nunca olvidará lo sucedido aquel 30 de marzo de 1924. Graham Swift, en la plenitud de su madurez literaria,ha escrito una novela tan concisa como deslumbrante, impregnada de erotismo, pasión y melancolía. Una bellísima indagación en los meandros del amor, en la importancia de los recuerdos que evocamos y de las historias que nos contamos, en la búsqueda de la propia identidad y en el poder transformador de la literatura.

Editorial Anagrama.- Traducció de Jesús Zulaika .- 168 pàg.

 

Apunts de lectura

El títol va referència.  “El Domingo de las Madres”, a una vella tradició anglesa, vigent encara durant els anys 20, segons la qual, les criades podien agafar-se un dia de festa, el 30 de març, per visitar les seves mares. Jane, jove serventa òrfena, no té a on anar i el seu amant la cita a casa seva, aprofitant que excepcionalment no hi ha ningú,  un casalot d’una de les poderoses famílies de la zona. El que passa aquest dia esdevé el nucli de la història de la novel.la, la qual cosa és narrada des d’un present que evoca aquell 30 de març quan han passat més de 70 anys i la protagonista és una famosa escriptora de 98 anys.

Un narrador en tercera persona explica en present un fets que varen passar quan la protagonista Jane tenia 22 anys, era orfe i treballava de serventa. En el moment d’evocar aquesta història, Jane és una famosa escriptora que té 98 anys. Aquests dos moments temporals es conjuguen d’una manera magistral tot teixint una trama que poc a poc el lector va descobrint i que configura, entre d’altres, la vocació d’escriptora de la protagonista. Però no és Jane la que evoca el temps passat, com podria ser el cas de l’obra de Proust (A la recherche du temps perdu). Precisament es dóna la paradoxa que l’escriptora Jane mai ha explicat, ni en entrevistes ni enlloc, la història que la novel.la narra i que és per a ella d’una transcendència vital.

Sens dubte, l’estil narratiu és un dels punts forts de la novel.la. La veu narradora conjuga diferents formes narratives desenvolupades d’una manera harmoniosa: a vegades es posa en la ment de la jove criada Jane, a vegades en la de la vella escriptora Jane, a vegades relata fets i descripcions, a vegada emet percepcions i reflexions diverses.  Tot plegat són uns recursos literaris que van desplegant poc a poc un procés de realització personal de la Jane que va més enllà, fins i tot,  d’esdevenir una escriptora d’ofici.

La seqüència dels fets ocorreguts aquell dia, “El Domingo de las Madres” ,és d’una gran complexitat de simbolismes i suggeriments. Començant pel fet simbòlic d’una criada que arriba en bicicleta, entra per la porta principal d’una mansió senyorial per trobar-se amb l’hereu i jove amant. Després, la sensual escena del dormitori farcida de detalls, de les petites coses, de sensibilitat i erotisme, plena de la llum del migdia….I ja no diguem de la passejada per la intimitat de la llar senyorial quan Jane la recorre sola i nua. Tot plegat, allò viscut durant aquest memorable dia, forma un ric i immens bagatge en el qual arrela una llavor que fertilitzarà durant tota la vida de Jane. I en aquesta eclosió, sorgirà també la vocació d’escriptora. En aquest sentit les referències a Joseph Conrad, a les seves obres i a la seva vida són explícites:

“Pero lo extraordinario, lo verdaderamente asombroso de Joseph Conrad era que para escribir todos sus libros no sólo tuvo que aprender a escribir, sinó que tuvo que aprender a escribir en una llengua completamente nueva.”.

A la segona part de la novel.la van emergint diverses reflexions sobre l’ofici d’escriptora de la Jane.

“En sus libros contaria muchas historias….incluso a contar historias sobre su propia vida…..Pero había una historia que no contaria jamás…..Se trataba de ser fiel a la verdadera materia de la vida, se trataba de intentar capturar, aunque jamás se logre, la percepción misma de estar vivo.”.

Una història que ha estat l’origen i el catalitzador de canvis en la vida de la protagonista,  una història que forma part de la seva intimitat personal mai contada, però que gràcies a una fantàstica paradoxa literària els lectors en gaudirem abastament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s