Carta breve para un largo adiós, Peter Handke

Resum (contracoberta de l’editorial)

Peter Handke (1942) es uno de los escritores actuales más importantes, polémicos y populares en lengua alemana. Publicada en 1972, CARTA BREVE PARA UN LARGO ADIÓS adopta, aparentemente, una de las formas más clásicas de la literatura alemana, la del “Entwicklungsroman” (la novela de formación de un carácter a través de la experiencia vivida). Pero lo que Handke describe en esta novela tradicional y revolucionaria, realista y romántica, relato de aventuras y de formación, que tiene América como telón de fondo y catalizador, no es tanto un viaje como un descenso; no una realidad, sino “su” realidad: una peregrinación al fondo de sí mismo en la que vuelve a enfrentarse con todos los traumas y terrores de su infancia austriaca.

Alianza Editorial.- Traducción: Miguel Sáenz.-184 pag.

Apunts de lectura

Una carta breu de l’exdona deixada en un hotel: “Estoy en Nueva York. Por favor no me busques, no sería lindo encontrarme”. La novel.la narra la història d’una separació, la del protagonista de la seva dona Judith. Descriu el recorregut d’un viatge a través de la geografia dels Estats Units, de la costa Est a l’Oest, i també un recorregut cap el seu interior, el seu “jo”. Dos escenaris el geogràfic i el psicològic. El mateix Handke va declarar que “Carta breve para un largo adiós” era concebuda “com una profunda explotació d’allò individual”. És una novel.la que mostra el trastorn que és víctima un home (el propi Handke?) en la relació amb el món i amb sí mateix. En aquest permanent procés d’introspecció afloren diversos elements: els condicionaments del passat, els mals de la infantesa no resolts, la crisi matrimonial, la seva pròpia identitat i la busca d’un futur. En molts moments recorda el llibre de Proust (La recherche..) per la manera d’evocar els records de la memòria : records de la mare, de la família, etc.. Tot plegat un complex discurs a la recerca d’un mateix. De la mateixa manera que salta d’un lloc a l’altra en la geografia d’una manera impulsiva, també en el seu viatge a la recerca de la seva identitat és un procés caòtic.

“Sólo descubro en mí algo parecido a una memoria activa –dije-, mientras que antes solo tenia memoria pasiva. Sin embargo, al utilitzar la memoria, no pretendo recordar lo vivido en su totalidad, sino únicamente no dejar marchitarse, como fantasías, las primeras pequeñas esperanzas que sentí entonces. De niño, por ejemplo…”Pàg. 59.

“Yo dije que cunado me acordaba de algo que había vivido en otro tiempo no se transfiguraba en mi recuerdo, sino que en realidad era entonces cuando lo vivia”. Pàg. 102.

Descriu una ruta personal que és la mateix temps una fugida i una recerca del ser estimat i odiat. La seva dona el persegueix durant tota la ruta tot esdevenint una amenaça certa. Una ruta en solitari en sí mateix que sovint es fa insuportable:

“Era insuportable estar aislado y solo consigo mismo. Debía de existir una relación con otro que no fuera solo personal, casual y única, en la que no se perteneciera a otro con un amor siempre chantajeado y falso, sino a través de una relación necesaria e impersonal. ¿Por qué no había podido ser nunca tan absolutamente cordial hacia Judith como lo era ahora al mirar aquella cúpula de Iglesia…? Pàg. 119

Per què un autor austríac tria Amèrica per narrar el seu viatge iniciàtic?. És que Amèrica encarna la utopia del Nou Món? La segona part de la novel.la és encapçalada per la transcripció d’una cita de Karl Philip Moritz:

“¿Es de extrañar que el cambio de lugar contribuya tanto, a menudo, a hacernos olvidar como un sueño aquello que no nos gusta considerar real?”

Al final es tanca la novel.la amb una conversació amb el director de cinema John Ford conjuntament amb Judith. Vindria a ser el contrapunt i la síntesi del llarg discurs introspectiu i de la crisi de la parella. John Ford, amb l’autoritat de la seva l’experiència per l’obra artística realitzada destí.la un sabi discurs contraposant el “nosaltres” en front d’un excessiu “jo”. Parla de les seves pel.lícules, “y repitió una y otra vez que las historias que contaba eran ciertas”.  Vindria a ser com una possible sortida a la crisi existencial, una alternativa existencial. D’aquesta manera la novel.la queda oberta, el viatge finalitza i ara s’inicia una nova ruta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s