Trànsit, Anna Seghers

Resum (contracoberta de l’editorial)

Marsella, 1940. Antics combatents de la Guerra d’Espanya, jueus, desertors, intel·lectuals i, en general, tots aquells perseguits per l’exèrcit invasor nazi, es troben arraconats en aquesta ciutat francesa a l’espera d’un hipotètic embarcament. En els cafès del Vieux-Port, els refugiats es consumeixen amb l’única esperança d’un visat que els permeti fugir cap a un país lliure. En aquesta Marsella plena de revolucionaris i d’espies, convertida en capital dels desesperats, dos homes s’enamoren d’una mateixa dona, mentre que ella n’estima un tercer.

Editorial La Magrana.- 265 pàg.- Traducció de Joan Fontcuberta.

Apunts de lectura

Novel·la que tracta sobre la situació dels alemanys que, fugint de Hitler, intentaven sortir de França embarcant a Marsella durant els primers temps de la Segona Guerra Mundial. De fet, l’autora, jueva i membre del Partir Comunista d’Alemanya, va viure l’experiència de refugiada a la zona no ocupada, Marsella, amb l’objectiu d’embarcar cap a Mèxic país que la va acollir.

«Totes aquelles ciutats, belles i antigues, eren plenes de gent ensalvatgida. Però una mena d’ensalvatgiment diferent d’aquell que jo m’havia imaginat». Pàg. 32.

Així ens ho explica el narrador a manera de diàleg interior en la seva fugida del camp de treball del qual s’ha escapat cap a Marsella, zona encara no ocupada pels nazis a la tardor del 1940.

“Trànsit” és la novel.la de l’exili. Narra un tema universal en el temps: la situació i estatus dels refugiats. La manera de tractar-lo, Anna Seghers, li dona aquest caràcter d’universalitat. Per un costat la distància del narrador atorga a la història narrada un perfil de crònica, gairebé impersonal. De la biografia del narrador no solament en sabem ben poc sinó que fins i tot es difumina en assumir el nom d’un altre personatge ja mort. Per l’altra, el marc històric no està dibuixat d’una manera realista i detallada, la qual cosa també li atorga aquest caràcter de crònica universal. Això no vol dir que no podem reconèixer perfectament l’escenari en el qual van passejant la gran quantitat de cercatrànsits, els carrers, bars, hotels, port de Marsella,.. Com diu Christa Wolf en el postfaci “els indrets, la realitat pura, Seghers els necessita, com qualsevol escriptor, per a afirmar-hi els enganys: un ús fals de la realitat per amor de l’altra realitat que no pot ser ensorrada, bombardejada, cremada: el món dels llibres”. Pàg. 265

A la ciutat portuària de Marsella s’hi apleguen, jueus, comunistes, republicans espanyols, desertors i intel·lectuals d’arreu d’Europa. Recorren la ciutat d’un costat a l’altre tot cercant els documents necessaris per fer el salt cap a Mèxic, Cuba, Brasil o els Estats Units. Resulta un calvari d’entrebancs i penalitats en busca de la supervivència. La història es repeteix, és un tema recurrent des de l’antiguitat fins els nostres dies:

“El Mont Vertoux (bar) s’havia omplert de gom a gom. La seva xerrameca em colpia les orelles en moltes llengües: parlaven de vaixells que mai més no salparien, de vaixells arribats, ….de gent que havia de tornar al camp de concentració,…de mares que havien perdut els fills a la guerra, d’homes que marxaven i deixaven les dones. Xerrameca antiquíssima i sempre nova dels ports, fenícia i grega, cretenca i jueva, etrusca i romana”. Pàg. 244.

És impossible oblidar els camps de concentració que les autoritats franceses varen habilitar el 1939 per tancar a més de mig milió de refugiats espanyols que fugien de la repressió franquista després de la Guerra Civil. Zones vigilades sense les mínimes condicions higièniques ni humanes. Molts varen morir de gana, de fred i de desnutrició en un descampat sota la intempèrie. Tampoc podem oblidar els milers de refugiats que en aquests moments estan esperant ser acollits a les fronteres d’Europa per tal de fugir dels seus inferns amb l’esperança de refer les seves vides.

La mirada d’Anna Seguers ens presenta dues ciutats. Una la dels refugiats obsessionats per la pròpia supervivència, amb l’esperança posada més enllà de l’horitzó marítim que veuen cada dia. Sol·licitants de visats, de passatges de vaixell, cercatrànsits, impotents davant l’absurda burocràcia i el tràfic d’influències dels consolats, prefectura i agències de viatges. Dia darrere dia s’estavellen contra diversos entrebancs però cada dia davant el més petit indici de viabilitat tornaven a ser rics en esperances i seguir endavant.

L’altra ciutat, la dels no refugiats. “Dissimuladament totes les ciutats s’amaguen als ulls d’aquells qui només les utilitzen com a lloc de pas……Els venedors de diaris, les dones dels pescadors del Belsunce, les botigueres que obrien els seus establiments a la munió de gent que mai no marxa, passi el que passi…..Què hauria fet jo, pobre de mi, el refugiat, a totes les ciutats, si ells no s’haguessin quedat! Per ami, l’orfe, eren el pare i la mare, per a mi, que no tenia germans, eren germans i germanes.” Pàg. 242 .

“Trànsit”, una metàfora simbòlica del més enllà, a més d’una dramàtica realitat dels refugiats?. Una metàfora sobre el desig desesperat per finalitzar una vida passada i inaugurar i refer-ne una altra, defugint o no, qui ho sap, de la pròpia mort…

“Aleshores la Marie va dir:

-No paro de preguntar-me: ¿Com deu ser allà? ¿És igual que aquí? ¿Diferent d’aquí?

-¿On és enllà, Marie?

-Allà a l’altra banda. Quan tot s’hagi passat, ¿Trobarem realment la pau per fi, com creu el meu amic? ¿Ens hi tornarem a trobar?….que ja no serà exactament un retrobament, sinó allò que sempre busquem en va en aquesta terra: un nou començament?….” Pàg.221.

Tola la novel.la és impregnada per una frenètica incertesa, per una angoixa permanent, sentiments de frustració davant les possibles sortides de salvació i de renovada confiança amb el joc constant de l’atzar.

La història d’amor, el triangle amorós que s’hi narra també és un potent element catalitzador d’intriga fins el final.

El narrador encarna el paradigma d’un pròfug que pot ser detingut en qualsevol moment, que viu en un estat de permanent inseguretat que ja forma part de la seva manera de viure, de la seva quotidianitat. Un personatge que viu en la fragilitat del present fet de precarietat, de desordre general. Potser per això relativitza les coses especialment el món dels refugiats i les seves expectatives posades en el més enllà de l’horitzó del mar. Els personatges que ha conegut esdevenen figures gairebé fantasmagòriques:

“La Marie podia tornar a aparèixer, com els nàufrags que apareixen d’improvís a la costa gràcies a un salvament miraculós o com l’ombra d’un mort arrabassada a l’infern gràcies als sacrificis i a les pregàries dels fervents”. Pàg. 250.

Anna Seghers va ser una escriptora perseguida per les seves idees igual que molts altres pensadors contemporanis, com el cas emblemàtic de Walter Benjamin, que com el personatge d’escriptor de la novel.la també es va suïcidar davant la proximitat de les tropes nazis.  L’escriptura, la literatura, una vegada més ens salva de l’oblit i de la vida fugissera. Així, la reflexió que fa el protagonista en relació a l’escriptor que suplanta i que transporta la seva maleta amb una obra manuscrita:

“¿Per quines coses pot haver lluitat?. Per cada frase, cada paraula de la seva llengua materna, perquè les seves petites històries, …fossin prou boniques i simples per a agradar a tothom, grans i petits. I això, ¿No és ja fer alguna cosa pel seu poble?”. Pàg.247

Cal considerar Trànsit com un clàssic excepcional sobre el fenomen dels refugiats, una obra universal i intemporal. Una bella obra de frontera que retrata la vida d’una població a la recerca de la supervivència, que viu permanentment entre la vida i la mort, amb un passat que vol enterrar i amb l’esperança posada en el més enllà de l’horitzó  blau que contempla amb ànsia cada dia.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s