Desgracia, J.M. Coetzee

Resum (contracoberta de l’editorial)

A los cincuenta y dos años, David Lurie tiene poco de lo que enorgullecerse. Con dos divorcios a sus espaldas, apaciguar el deseo es su única aspiración; sus clases en la universidad son un mero trámite para él y para los estudiantes. Cuando se destapa su relación con una alumna, David, en un acto de soberbia, preferirá renunciar a supuesto antes que disculparse en público. Rechazado por todos, abandona Ciudad del Cabo y va a visitar la granja de su hija Lucy.Allí, en una sociedad donde los códigos de comportamiento, sean de blancos o de negros, han cambiado; donde el idioma es una herramienta viciada que no sirve a este mundo naciente, David verá hacerse añicos todas sus creencias en una tarde de violencia implacable.Una historia profunda, extraordinaria, que por momentos atenaza el corazón, y siempre, hasta el final, subyugante: Desgracia, la última novela de J. M. Coetzee, no dejará indiferente al lector.

Editorial Debolsillo.- 272 Pàg. .- Traducció Miguel Martínez-Lage

Apunts de lectura

“Desgràcia” és la història del procés de decadència de David Lurie, professor d’universitat,  en la tardor de la seva vida.  L’argument  es desenvolupa en dos escenaris, el primer a la ciutat de Ciudad del Cabo on viu el protagonista  i el segon en una realitat rural, en la granja on viu la seva filla. Dos realitats molt diferenciades en el marc d’una gran complexitat  política i social: la Sud-àfrica post-apartheid.

En el primer escenari,  el protagonista David es un professor de la universitat que, malgrat no està del tot satisfet amb la seva vida, gaudeix d’una tranquil.la rutina en la qual veu raonablement satisfets tots els seus desitjos vitals. Ha passat per dos divorcis i ara ha trobat en Soraya una relació afectiva i sexual satisfactòria més enllà dels serveis d’una professional. La crisi de l’envelliment comença a fer els seus efectes i es resisteix a no escoltar les veus del desig davant els encants de la jove Melanie, una de les seves alumnes. Amb l’escàndol que provoca aquesta relació en la moral social i acadèmica de la universitat provoca una greu crisi en el protagonista a partir de la qual  Coetzee planteja les primeres reflexions sobre la filosofia de la vida: sobre el desig sexual, l’amor, l’assetjament sexual, en control social, el fer-se vell…

Així en relació a la vellesa i el desig, el protagonista, davant el tribunal universitari que jutja la seva relació amb la jove alumna, es nega a acceptar la repressió del desig sexual davant d’una jove. Aquesta és la seva defensa:

“Mi defensa se apoya en los derechos del deseo –dice-.En el dios que hace temblar inclusos a las aves más diminutas…… Fui un sirviente de Eros.”. Pàg. 115.

¿És que quan un es fa vell ha de renunciar a la pulsió sexual?

“A fin de cuentas, para eso están las putas: para hacer de tripas corazón y aguantar los momentos de éxtasis de los que ya no tienen derecho al amor”   Pàg.59.

La consciència de fer-se vell no afecta només la libido sinó que és un deteriorament progressiu que afecta físicament i mental , una  “massacre” que deia Philip Roth.

Por vez primera prueba a qué sabe el hecho de ser un viejo, estar cansado hasta los huesos, no tenir esperanzas, carecer de deseos, ser indiferente al futuro……entiende que su interés por el mundo se le escapa gota a gota”. Pàg. 136.

La incriminació social i universitària per la seva conducta, l’obliga a deixar la universitat i refugiar-se a casa de la seva filla que viu en una granja rural, allunyada de la ciutat, l’altra cara de Sud-àfrica, la del domini de la població de raça negra.

Les circumstàncies del retrobament familiar provoquen que la visita es converteixi en una convivència conflictiva. Les diametralment oposades opcions de vida, a més de l’abisme generacional, provoca entre pare i filla les consegüents relacions de tensió que constitueixen un dels eixos vertebradors de la novel.la. El pare és un home d’universitat, un home de ciutat que si bé ajuda en les feines manuals de la granja ho fa per ajudar la seva filla que viu en condicions bastant precàries. La filla Lucy, és un personatge molt complex i difícil d’interpretar.  Prové del món hippy i de la marginalitat social. Ha renunciat al món urbà i a les seves comoditats optant per la vida rural i la cura i guarda de gossos.

El pare no entén l’opció de vida de la seva filla:

“Perdóname, hija, pero me cuesta un gran esfuerzo interesarme un poco por esta cuestión. Es admirable lo que tu haces, lo que hace ella, pero los defensores de los derechos y el bienestar de los animales a mí me parecen un poco como cierta clase de cristianos: todos tienen mucho brío, mucho ánimo, y tan buenas intenciones que al cabo de un rato a mí me entran ganas de irme por ahí y dedicarme al saqueo y al pillaje. O a dar de patadas a un gato.” Pàg. 95.

La granja es pot considerar com una al·legoria de la situació social i política del post-apartheid en la qual hi estan reproduïts els elements més significatius.

L’assalt de la granja per part d’un grup de raça negra amb la consegüent violació de Lucy, la filla de David, planteja tot un seguit de reflexions sobre el procés de conciliació social i polític de Sud-àfrica. Fins aquest moment, la relació pare-filla era distant, però a partir de l’assalt s’obre un altre conflicte més profund que el generacional.

“Nunca, hasta ese instante, habían estado tan lejos y tan amargamente separados. Él se queda hundido”. Pàg. 143.

La violació, per a la Lucy és més que una violació sexual, és una violació dels negres amb odi cap a la dona blanca. Com si fos un acte de represàlia racial dels negres vers els blancs, un passar comptes….

“Lo hicieron con tanto odio, de una manera tan personal….

-Fue la historia lo que habló a través de ellos. Una historia llena de errores….Fue algo heredado de los ancestros”. Pàg. 195.

La violació accelera el conflicte generacional entre el pare i la seva filla.

“Sentada en la cama, con el camisón prestado, ella le planta cara con el cuello rígido y los ojos relucientes. No es la niña de su padre, no. Ya no lo es.” Pàg. 134.

L’atemptat i la violació provoca la visualització de dues estratègies davant el procés de conciliació que viu Sud-àfrica. La posició del pare contrària a la conciliació i sintetitzada en la venjança i el càstig, el “no oblidar ni perdonar”.

Per l’altre costat la posició de la filla que encarna l’estratègia d’una manifesta voluntat de reconciliació.

”Lucy tal vez sea capaz de plegarse ante el temporal. El no puede, o no puede hacerlo sin honor”. Pàg. 258

Lucy està disposada, malgrat senti estripar-se-li les entranyes. El seu dolor forma part del preu a pagar per tal d’aconseguir la reconciliació social, per tal d’aconseguir la pau.

Lucy- “Tal vez ese sea un buen punto de parrida. Tal vez sea eso lo que debo aprender a aceptar. Empezar de cero, sin nada de nada. No con nada de nada, sinó sin nada. Sin nada. Sin tarjetas, sin armes, sin tierra, sin derechos, sin dignidad.

David- Como un perro.

Lucy- Pues sí, como un perro.” Pàg. 254.

En aquest marc al.legòric de la granja, el personatge de Petrus, el masover negre de la granja de Lucy, encarna el procés de modernització i emancipació social dels negres. És la força social emergent que poc a poc i en base al seu treball va ampliant les terres i edificant una casa per encabir-hi la seva família.

Se acabaron los perros. Ya no soy el perrero. El hombre perro”. Pag. 163.

L’estil narratiu de Cotzee és directe i sense masses concessions. No hi ha lloc ni per un bri d’humor, ni descripció de paisatges bucòlics. Més aviat entra directe i de ple a plantejar (plantejar-nos) reflexions filosòfiques i de crítica social en un marc concret i definit, però mai amb ganes alliçonadores ni amb una valoració moral ni ètica.

El narrador és omnipresent i gairebé es limita a narrar els avatars del professor David. Amb un temps narratiu de present continu explica i a vegades interpel.la al mateix protagonista.

Durant tota la novel.la, el professor David, està creant una òpera sobre l’amor de Lord Byron i Teresa. Si bé inicialment, la creació artística,  pot ser una estratègia personal del protagonista per fer front a una realitat hostil, gradualment esdevé una mostra més del seu procés de decadència. Una frustració que fa impossible els seus anhels de reconeixement tant del món intel·lectual com per part de la seva filla.

A l’inici la novel.la ens presenta el protagonista com un home que ha resolt prou bé el problema del sexe i al final de la novel.la el trobem empantanat en un forat de mort. Entre Eros, pulsió de vida, i Thanatos, pulsió de mort, tot un procés de decadència personal narrat magistralment.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s