L’estrany, Albert Camus

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)       

L’estrany és l’home indiferent, que viu al marge de la vida, deixant- se portar. La rutina es perpetua maquinalment de dilluns a dissabte. Fins que torna a ser diumenge i aleshores potser et demanen per casar-te i no saps si vols, o bé et trobes una pistola a les mans, el sol t’encega i el gallet cedeix suaument. S’ha d’arribar a una situació límit perquè un s’adoni que és viu i recuperi l’esperança de sobreviure?

Edicions Proa.- Traducció Joan Fuster.- Pàg. 233.

Apunts de lectura

S’inicia la novel.la amb una mostra ben clara del perfil humà del protagonista Meursault i que sovint se’l qualifica d’indiferència:

“ Avui ha mort la mamà. O potser ahir, no ho sé”.

La novel.la és dividida en dues parts, de 6 i 5 capítols respectivament. En la primera s’hi narren els diferents avatars de la vida de Meursault: mort i enterrament de la mare, vida laboral, relació amorosa, relacions amb els veïns, oci…i crim.  A través d’aquest recorregut descriptiu es va configurant el seu perfil humà tot omplint-lo d’adjectius: indiferent, auster, introvertit, poc emocional, insensible, solitari, apàtic,.. I també hedonista, poc ambiciós, sense cobdícia, senzill, auster, etc.. Un personatge complicat, difícil d’entendre. Com diu el títol, un home estrany, “L’estrany”. Així el qualifica la seva companya Marie: “…ha murmurat que jo era un home estrany…”Pàg. 91.

La segona part s’inicia amb la detenció i instrucció judicial i finalitza amb la sentència i a l’espera de l’execució.

Aquesta estructura narrativa ja ens situa clarament en una disjuntiva. L’opinió que el lector s’ha fet sobre el perfil humà del personatge es contraposa amb la que dictamina la societat a través del judici. El lector és interpe.lat respecte a la conducta del protagonista. El lector opina el mateix que el jurat que condemna a Meursault?

Camus, a través de l’escena del judici realitza una crítica a la societat en considerar com a agreujants la conducta del protagonista al marge del crim: els perjudicis socials dominants, la hipocresia, el fariseisme, el control social, etc.. D’aquesta manera el sistema judicial utilitza acusacions improcedents com l’actitud del protagonista davant la mort de la seva mare,  la relació amorosa amb Marie, l’amistat amb personatges qualificats socialment de marginats, etc.

“Ni que sigui des d’un banc d’acusats, sempre és interessant de sentir com parlen d’un mateix”.

Meursault assumeix que és un assassí, però un assassí sense voluntat de ser-ho ni de treure’n cap profit. Va ser un acte absurd, sense sentit, un imponderable, i per això ni es defensa ni mostra penediment.

I el lector, què en pensa de tot plegat?. Meursault, és un home estrany, però, també entranyable en molts moments quan, per exemple està a la presó esperant l’execució:

“M’han assaltat els records d’una vida que ja havia deixat de pertànyer-me, però en la qual havia trobat les més pobres i les més tenaces de les meves alegries: les olors de l’estiu, el barri que estimava, un cert cel del vespre, el riure i els vestits de Marie.” Pàg 202

Camus planteja una reflexió sobre què significa ser considerat normal, acceptable, empàtic, moral, ètic, etc. Al marge del crim, hi ha quelcom de dolent de ser un home com en Meursault ?. De fet, en el judici allò que més el penalitza és la seva manera de ser.

El motor de les reflexions no s’atura:

Sobre la hipocresia dels ritus funeraris o del mateix dol.

“Totes les persones sanes han desitjat més o menys la mort d’aquells qui estimen”.

Sobre els valors absurds de la societat i que condicionen la vida humana.

Diu el fiscal “Senyors del jurat, l’endemà mateix de la mort de la seva mare, aquest home anava a la platja, iniciava unes relacions irregulars amb una dona i acudia a riure veient una pel·lícula còmica” Pàg.181.

– Sobre l’atzar i les circumstàncies imponderables que poden esdevenir fatals.

“La cremada del sol em feria les galtes, i he sentit com les gotes de suor se m’acumulaven a les celles. Era un sol igual que el del dia que vaig enterrar la mamà, i, com aleshores, era el front sobretot que em feia mal i totes les seves venes em bategaven a l’una sota la pell. Mogut per aquesta cremada que ja no podia resistir, he fet un moviment cap endavant. Sabia que allò era estúpid, que no aconseguiria d’alliberar-me del sol si em desplaçava d’un pas. Però he fet un pas, només un pas endavant. I aquesta vegada, sense incorporar-se, l’àrab ha tret el ganivet i me l’ha ensenyat al sol……Llavors he disparat quatre vegades més contra un cos inert on les bales s’encastaven sense que es notés. Van ser com quatre cops breus, amb els quals trucava a la porta de la desgràcia.”

  • Sobre la mort.

“ Però tothom sap que la vida no paga la pena de ser viscuda. En el fons, no ignorava que tant se val morir a trenta anys com a seixanta, perquè, naturalment, en tots dos casos, d’altres homes i d’altres dones continuaran vivint, i això per milers d’anys.” Pàg. 217.

  • Sobre el sentit de la privació de llibertat: impedir la satisfacció de tots els desitjos, ja no sols en vers la Marie, sinó també els de fumar.
  • Sobre la religió..

Conversa amb el capellà a la presó: “I tampoc no ha vacil·lat la seva veu en dir-me: ¿No teniu, doncs, cap esperança? ¿Penseu que quan morireu s’haurà acabat tot per a vós?. Sí, he contestat.” Pàg.224.

 

  • Sobre la imaginació com a antídot davant la manca de llibertat a la presó.

“Vaig comprendre aleshores que un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se” Pàg. 154

El veredicte del jurat acaba expulsant Meursault de la societat, ja no hi ha lloc per a ell, estrany també per a la societat. A la presó, mentre espera l’ordre d’execució, pren consciència de la seva situació davant la mort imminent, de l’absurditat del judici a què ha estat sotmès, de l’absurditat de l’existència. La seva consubstancial actitud indiferent es va fonent i es transforma en una actitud ocupada i preocupada en moltes reflexions: sobre projectes de llei per donar una oportunitat al reu; en pensar en millor sistemes d’execució; possible apel·lació i commutació de la pena, etc. Fins i tot, Meursault esclata en una actitud de rebel·lió. Primer, davant el capellà de la presó que li ofereix els serveis religiosos davant la mort, i després davant la societat, “davant la tendra indiferència del món”.

Hem iniciat aquests apunts qualificant el perfil humà de Meursault d’indiferència i en finalitzar la novel.la veiem que s’ha transformat en una actitud rebel davant la societat. Finalitza amb el seu desig, millor dit amb el seu prec de trencar la indiferència, de no ser indiferent davant la societat, encara que sigui al final de la vida:

“ Perquè tot sigui consumat, perquè em senti menys sol, només em resta esperar que el dia de la meva execució hi hagi molts espectadors i que m’acullin amb crits d’odi”

Camus, a través d’unes quantes seqüències d’història de vida de Meursault, ha creat un personatge d’una gran complexitat la qual cosa ha configurat tot un seguit de reflexions filosòfiques que han fet de L’estrany una gran novel.la d’idees.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s