La copa dorada, Henry James

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Adam Verver, un rico viudo norteamericano retirado de los negocios, recorre Europa con su hija Maggie comprando y coleccionando antigüedades. Cuando Maggie conoce y se enamora de Americo, un príncipe romano rico en apostura y linaje, mas no en fortuna, su padre se lo compra como le ha comprado todo cuanto le ha gustado en la vida, al tiempo que el mismo adquiere, para sus segundas nupcias, una atractiva, y también pobre, muchacha norteamericana, Charlotte Stant. Charlotte es amiga de Maggie y es también amiga del Príncipe: su amistad con éste se remonta a un tiempo en que la pobreza parecía condenarlos a no unirse jamás. Ahora vuelven a encontrarse en el lujo y en la holgura, pero si las antiguas trabas han desaparecido es solo gracias a aquellos con quienes se han casado…Un espléndido juego de variaciones sobre las posibilidades de este singular menage a cuatro constituye y articula la que hubo de ser la última novela completa de Henry James, un drama maravillosamente luminoso, en palabras de Gore Vidal, en el que el conocimiento es tanto fascinación como temor.

Alba editorial.- 684 pàg.-

Apunts de lectura

La copa dorada” és l’última novel.la (1904) d’Henry James. Forma part de la trilogia que va escriure a la casa on va viure al poblet de Rye, Anglaterra. Una de les singularitats comuna a les tres novel·les és que varen ser dictades a una secretària que després les va transcriure per ser corregides.

Tal com s’indica a la sinopsi, la historia argumental és molt simple. Allò important és  la trama, una bastida construïda en base a molts pocs personatges però d’una enorme complexitat psicològica en consonància a la complexitat de l’ànima humana.

L’estil narratiu és fet de frases llargues i sinuoses. Aquest fet pot inicialment desmotivar el lector per la qual cosa requereix anar poc a poc deixant-se portar per la rica prosa d’Henry James. El fet de pensar que la novel.la va ser dictada, pot explicar l’estil narratiu sinuós, a la vegada que convida, de tant en tant, a una lectura en veu alta.

Els motors narratius de la novel.la són bàsicament 4:

Per un costat, el nucli dur, format per la relació, una historia d’amor, entre el pare i la filla: Adam Verner i la seva filla Maggie.

El segon motor, els quatre personatges que integren els dos matrimonis.

El tercer motor seria la relació amorosa que havien tingut el Princep (marit de la Maggie) i Charlotte (esposa del pare de Maggie) la qual cosa era desconeguda pels altres dos cònjuges abans de consumar-se els respectius casaments. Aquest secret és un dels elements narratius catalitzadors de la trama.

El quart motor l’integren el matrimoni de la Fanny Assingham i el seu marit, en especial pel rol que hi juga la dona.

A manera de resum podríem dir que en un plat de la balança hi ha el tàndem pare i filla i en l’altre hi ha la parella d’amants Charlotte i el Príncep Americo. El repte que està en joc és preservar els respectius matrimonis que la Fanny Assingham ha contribuït a formar i que ha de seguir vetllant per consolidar-ho tot superant totes les adversitats.  

“ Fanny Assingham causaba, en realidad, la impresión de actuar allí como uno de esos ayudantes apostados junto a la pista del circo, que cumplen la función de estimular, para que mantenga la misma velocidad en su paso, el reluciente animal que da vueltas y vueltas y sobre cuya grupa la señora de corta y estrella falda brillantemente piruetea y adopta posturas”.

Maggie, és l’autèntica protagonista. Ella és la que inicia la intriga i la que la gestiona fins el final. Un personatge que es va transformant a  mesura que ella avança en les seves indagacions motivada per la gelosia, en les suposicions respecte a la relació d’infidelitat de Charlotte i el Príncep, i per la certesa constatada. D’una Maggie, inicialment amb un perfil de jove innocent sota la protecció del pare, però que es va transfigurant cap a una dona amb una capacitat de gestió tal que acaba imposant la seva estratègia guanyadora. La parella adúltera menyspreaven la  perspicàcia i vàlua de la Maggie, però…

“..pero ya sabe usted como soy: pienso… Efectivamente, porque ellos, por su parte, pensaron en todo menos en que yo pensara.”

I aquest pensar, sentir que sent, constitueix no solament el fil de la trama si no també l’estil narratiu. Des del primer moment que sospita que hi ha una situació d’infidelitat, s’obren uns itineraris farcits de reflexions, fantasies, d’aventurar possibilitats, continues vibracions del pensament de Maggie i que el narrador ens en fa partícips.

 “Tal como sabemos, a lo largo de su vida, la Princesa en pocos terrenos había permitido que su fantasía se desatara, pero dicha facultad se liberaba de todo freno cuando penetraba en el vacío de la relación entre el Príncipe y Charlotte. La fantasía de la Princesa podía atestar de imágenes aquel territorio, imágenes siempre constantemente renovadas, que allí bullían como las extrañas combinaciones que se ocultan en el bosque al atardecer, se acrecientan y adoptan formas definidas, y luego regresan a la vaguedad; para Maggie se distinguían por el hecho de ser siempre imágenes oscuramente agitadas.”

Henry James desplega tot un seguit de recursos narratius que més endavant els trobarem emprats en altres novel·listes, com per exemple en Proust. Els itineraris mentals que realitza el senyor de Swann motivats també per la gelosia vers Odette, en són una mostra.

Relacions amoroses, relacions matrimonials i també relacions de poder. Maggie, encarna el punt fort de les relacions de poder. És clar que malgrat no en faci ostentació, Maggie, encarna el poder econòmic davant els econòmicament pobres amants infidels. Com una aranya va dibuixant subtilment cercles al voltant de la parella adúltera de manera que els inhibeix, els fa estar alerta, els reprimeix…

“Maravillosa era la manera en que envuelta en estas imaginaciones Maggie trazaba círculos y se demoraba, como si estuviera materialmente invisible, siguiendo a Charlotte, contando todos los pasos que ésta malgastaba irremediablemente, reparando en todos los obstáculos que podían obligarla a detenerse.”

L’estratègia final de Maggie es desenvolupa en el marc de la casa de camp de la família on els dos matrimonis conviuen amb diversos amics convidats. Un escenari ideal per donar el cop de gràcia a la seva estratègia de l’aranya.

“Porque aprendieron a vivir en lo superficial, permanecían en lo superficial cuantas horas podían y, por fin, lo superficial adquirió la forma de espaciosa estancia central en una casa encantada, con gran rotonda abovedada y acristalada en la que cabía la posibilidad de que la alegría imperase, pero cuyas puertas daban a siniestros pasillos tortuosos. Allí iban los unos en busca de los otros, con rostros inexpresivos que desmentían la existencia de todo género de inquietud ante el encuentro, pero cerraban cuidadosamente las puertas a sus espaldas; las cerraban todas salvo la que comunicaba el lugar, a lo largo de un recto pasillo cubierto, con el mundo exterior. Con ello provocaban la irrupción de la sociedad, imitando la entrada por la que los disfrazados artistas de circo penetran en la pista.” 

És en els jardins de la casa de camp on es lliura d’una manera explícita la batalla entre Maggie i Charlotte. Aquesta ja es trobava en una situació d’impotència, imposada i sentida:

“Maggie contempló cómo Charlotte, erecta y espléndida, se alejaba como si flotase por la perspectiva que formaba el sendero, Luego se sentó. Sí, había hecho todo lo que se había propuesto hacer”.

És clar, que Maggie se’n surt amb la seva, però en paga un alt preu: perdre el pare. Encara que pensa que:

“Me libero, renunciando a él”.

La copa daurada que Henry James col·loca en mig de la novel.la és un element clau en l’estructura narrativa, d’un gran poder simbòlic com a objecte i també com a element catalitzador de la intriga ja que a partir de la qual es desvetlla, per a Maggie, el secret de la relació entre Charlotte i el Principe. Una manera de prendre consciència de la realitat. També com a objecte que té una tara visible, esdevé una metàfora de la imperfecció de la naturalesa humana, de les dues cares dels personatges que tard o d’hora afloren i que poden condicionar i afectar les vides.

Fanny, molt més que una espectadora, intervé en la creació dels matrimonis i també en preservar-los. I per això destrueix la fatal copa daurada. Amb aquesta trencadissa, fa miques el passat i evita el trencament real dels matrimonis tot posant en mans de Maggie la possibilitat de conciliació i de trobar un pacte per seguir endavant.

Diu Fanny en destruir la copa: “Fuera cual fuese el significado que le diera, y conste que ahora no quiero saberlo, ha dejado de existir”.

Els temes que planteja la novel.la són diversos, talment com la mateixa condició humana. Per això s’ha dit que “La copa dorada” és una novel.la d’idees, perquè incorpora  la filosofia a la literatura. No és una novel.la més d’adulteris, com les del segle XIX, si no que a partir del format i argument d’aquest tipus de novel.la fa aflorar els conflictes de les relacions humanes així com la gestió de les conductes adients per fer-hi front.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s