Rendición, Ray Loriga

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Han pasado diez largos años desde que estalló la guerra, y el matrimonio sigue sin conocer el paradero de sus hijos, sin saber si su país fue el agresor o el agredido. Fuera cual fuese el origen de la contienda, él, hombre de campo, y ella, su antigua patrona, siguen amándose y sus vidas transcurren sencilla y rutinariamente.

Un día un muchacho mudo entra en su propiedad. Al principio lo encierran como a un prisionero, pero acaban por tomarle cierto cariño y, cuando las autoridades comunican que la zona debe ser evacuada y que tienen que poner rumbo a la ciudad transparente, los tres parten juntos. En ese momento el muchacho es bautizado como Julio.

Las puertas de la metrópoli muestran una clara advertencia: el aire mece los cuerpos sin vida de los traidores. En su interior, la ciudad transparente es casi un paraíso que provee a sus habitantes de todo aquello que cualquiera desearía en un hogar: armonía, limpieza y protección. Impera un orden riguroso, una calma autoritaria y una absoluta transparencia: no están permitidos los secretos ni las paredes.

En una sociedad en la que lo privado es de dominio público, en un mundo feliz y asfixiante que ataca pasivamente a la dignidad del ser humano, emergen los más estremecedores augurios de nuestro futuro.

Premio Alfaguara de Novela 2017

Editorial Penguin Random House.- 210 pàg.

Apunts de lectura

Un narrador en primera persona, del qual no sabem el nom, explica els avatars que ha de passar la seva família a causa d’una guerra que els obliga haver d’abandonar la seva casa i territori per ser traslladats com a refugiats a una ciutat nova, “la ciutat transparent”. És en aquest nou destí on es desenvolupa la major part de la novel.la a la manera d’una història de ciència ficció a l’estil de clàssics com “1984” d’Orwell, “Un món feliç” d’Aldous Huxley, i “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury .

A la “ciutat transparent” de Rendición, és per un costat un centre de refugiats com a conseqüència de la guerra i per l’altre una ciutat molt avançada tecnològicament, una paradís, en la que s’ha eliminat la pobresa, tothom disposa de treball i totes les necessitats primàries cobertes (casa, menjar, educació, etc.). Malgrat tot, s’han eliminat altres costums, valors culturals, creences, etc. La novetat més interessant que introdueix la novel.la en el seu model de ciència ficció és que la ciutat és d’una total transparència física de tot i de tots. Totes les construccions  són de vidre i fins i tot els actes més íntims i reservats són vistos pel qui vulgui. És a dir s’ha eliminat tota possibilitat física d’intimitat. Un altre factor és l’eliminació dels olors corporals, tothom fa el mateix olor. És a dir un factor de despersonalització i de desaparició de la identitat personal.

Altrament, a Rendición no hi ha cap anàlisi sociològic ni polític, de manera que el lector no sap quina és l’estructura de poder ni els interessos de la classe dominant. En aquest sentit hi ha una certa (volguda?) confusió ja que per un costat la “ciutat transparent” sembla ser una fantàstica presó-centre de refugiats amb controls i repressió fulminant i per l’altre una societat utòpica, un paradís de lliure circulació. Tanmateix potser l’autor tampoc li interessa fer-hi un esment massa rigorós. Allò que realment domina a la novel.la són les reflexions de tipus existencialista que es fa el narrador. Segurament un dels eixos vertebradors del discurs sigui allò que en Raimon canta: “qui perd els orígens perd la identitat”.  Un altre podria ser la pèrdua de les particularitats personals, la pèrdua de l’olor és tot un simbolisme. Altres temes que la veu reflexiva del narrador toca són l’amor i el desamor, la paternitat, el sindicat, la soledat, el sentit del viure, la guerra. etc.. Progressivament el narrador va sentint una asfixia vital en aquest marc de vida transparent i món feliç. El seu paradís, allò que anhela, n’és una altra: el retorn a la terra i a la casa que va haver d’abandonar a causa de la guerra, aquesta serà la seva personal i solitària rebel·lió. Serà una “rendició”, una victòria, o un fracàs?. Cal esmentar que en presentar-se al Premio Alfaguara, aquesta novel.la es va presentar amb el títol de “Victoria”.

Cal fer notar els tocs d’humor en mig de tant vidre i transparència. Com per exemple la de reciclar la merda de tota una ciutat i transformar-la en un bé útil i apreciat.

“Rendición”, una al·legoria existencialista en una situació límit que obliga les persones a deixar-ho tot per tal de sobreviure.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s