El contagio,Walter Siti

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En este edificio de la Via Vermeer de Roma todo es excesivo: el sexo, la comida, la violencia y el calor agotan hasta al más fuerte de sus inquilinos. Entre ellos Gianfranco, desquiciado por su mujer y que trata de ganarse la vida como traficante de droga de poca monta. Marcello, eterno aspirante a participar en «Gran Hermano», visita la cama de todos sus vecinos, mientras que a Bruno, por su parte, le interesan más el fútbol y los hombres de su alrededor que su mujer, Flaminia. A todos ellos les observa Francesca, llamada Cicci, inmóvil físicamente pero que arde en deseos en su interior…

Esta novela también se propone invertir el apasionado análisis urbanístico que hizo Pasolini hace más de treinta años: no son las barriadas las que se están aburguesando, sino que es la burguesía la que se está «arrabalizando». Ahora las capas se han contagiado mutuamente: hay un poco de barriada en los nuevos valores burgueses, un poco de prudencia burguesa en los nuevos impulsos de los arrabaleros.

Con un estilo ágil en todos sus registros, Siti da voz a los vecinos de este edificio de Roma. Sus discursos, los acentos, las cavilaciones narran por sí solos el malestar social de quienes más han sufrido los cambios urbanísticos y sociales de las últimas décadas. Un retablo material y sentimental de historias hilarantes y conmovedoras que destapa sin pudor nuestro enloquecido presente.

Editorial Entre Ambos.- 336 pàg.- traducció Carlos Vitale

Apunts de lectura

Una casa de tres pisos a la Via Vermeer situada en una barriada de Roma. Un microcosmos en el qual convergeixen les històries de diversos inquilins tot dibuixant una crònica realista d’una barriada actual, un món que podem trobar en qualsevol gran ciutat occidental salvant les lògiques singularitats de cada ciutat, com és el cas de “El contagio” situada a Roma.

La trama està muntada sobre un mosaic de personatges, una obra coral d’històries de vida que interpreten una realitat que sembla basada en un informe sociològic, allò que a Itàlia s’ha batejat com a neorealisme. De fet, així ho remarca l’autor en una nota al final del llibre: “…los datos ambientales son totalment auténticos”. En aquest sentit, cal esmentar que en el breu capítol titulat “urbanística” , l’autor fa una anàlisi de sociologia urbana al voltant del fenomen dels barris perifèrics i la seva transformació.

Tot plegat, ficció i realitat, constitueixen una simbiosi que atorga una gran credibilitat a la trama de la novel.la. Ja hem dit sovint que la nove.la pot ser una eina molt útil per a conèixer la realitat. I sens dubte aquest és cas de la present novel.la.

Fins que no vas captant el perfil de cada personatge i de la seva història de vida, les relacions socials dels veïns de la casa tenen un denominador comú: sexe (hetero i homo), droga (cocaïna), prostitució, infidelitats i violència.

Si anem destil·lant les històries veurem que allò que trobarem és una lluita per sobreviure a través de conductes de marginació social, principalment tràfic de drogues prostitució, i altres activitats delictives. Un perfil humà sense escrúpols ni valors sobre el be i el mal, una societat immersa en el consumisme, més que no pas la mateixa burgesia que a vegades en ser més culta pot tenir més criteri de selecció.

No és un barri proletari, ningú està sotmès a les relacions laborals, per tant no apareixen instruments ni moviments organitzats com a eines de defensa. La cultura dominant és aconseguir fer-se ric a través dels medis de corrupció que el sistema neoliberal ofereix, i ja coneixem com les gasten els corruptes que en el cas d’Itàlia tenen una singularitat mafiosa.

En cap dels personatges hi ha la més mínima engruna de consciència de classe social, la lluita de classes, en tot cas sorgeix en el lector a l’hora d’emetre una reflexió del perquè de tot plegat.

A la tercera última part, l’autor cedeix la paraula al vell “professor” un dels personatges que sovintegen la casa de la Via Vermeer a la recerca dels serveis sexuals de Marcelo que malgrat està casat es dedica a la prostitució homosexual, entre d’altres activitats. El vell professor reflexiona a través d’un monòleg respecte a allò que ha significat la relació amb Marcello del qual n’estava enamorat.

“Gratitud eterna por la felicidad que me has regalado (aunque regalar no sea el verbo adecuado”); ligado para siempre a quien me ha hecho tocar mis confines, los límites de mi despropósito respecto del mundo”. Pàg.270.

Les reflexions del “professor” (l’alter ego de Walter Siti?) són de tipus existencialista, sobre el sentit de la vida. Recorden les contingudes en molts versos de Cavafis, un tràgic pessimisme en el moment de la vellesa, davant la inexorable decadència del cos. El record dels moments de plaer i desig dels temps passats quan la voluptat fou gaudida amb escreix.

També en aquesta tercera part assistim a la transformació de la barriada i de la casa de Via Vermeer: nous inquilins procedents de la immigració (rumans, indis, xinesos, magrebins, etc). La narració es converteix, més que mai, en una crònica sociològica sobre els canvis socials a la barriada i a la societat.

“Ahora las capas se han contagiado mutuamente: hay un poco de barriada en los nuevos valores burgueses, un poco de prudencia burguesa en los nuevos impulsos  de los arrabaleros”. Pàg.307.

L’autor afirma categòricament:

“Las sociologias se caen a trozos, enumerar no basta;  sólo quien tenga la mente libre de obsesiones podrá realizar un mapa fundamentado” pàg.329.

“El secreto de una civilización en declive es la consistencia fluida; una geografia pegajosa, una historia que se evapora, una identidad fundente y una criminalidad líquida”. Pàg.308.

La vida segueix, els canvis socials, les transformacions, les noves formes per aconseguir sobreviure, per adaptar-se a una societat cada vegada més hostil.

El contagio, un retaule coral d’històries de vida que dibuixa, d’una manera molt crítica, una crònica sociològica i antropològica d’unes realitats actuals en permanent transformació: les barriades o perifèries.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s