Frankie Addams, Carson McCullers

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La Frankie és una adolescent solitària i somiadora que no acaba d’encaixar en el món que l’envolta, no té amics al petit poble on viu, és òrfena de mare i té una relació distant amb el seu pare, una figura freda i poc comprensiva. Al llarg del dia que es casa el seu germà, la Frankie, farta de la monotonia de la seva vida, s’embranca en una odissea personal amb els seus dos companys més propers, la criada negra, Berenice, i el seu cosí de sis anys, John Henry. Frankie Addams és una novel·la esplèndida que explora amb profunda sensibilitat la depressió, les angoixes, la insatisfacció vital i l’avorriment crònic propis de l’adolescència. Un clàssic contemporani imprescindible.

L’altra editorial.- 240 pàg.- traducció: Jordi Martín Lloret

Apunts de lectura

Frankie Addams narra la història d’una nena de dotze anys que se sent desconnectada de tot. A l’inici de la novel.la hi ha una descripció sintetitzada del personatge així com de la situació que l’envolta. “Aquell estiu feia molt de temps que la Frankie no formava part de res. No pertanyia a cap club ni era membre de res al món. La Frankie s’havia convertit en una persona solitària que es quedava sempre al llindar de les portes, i tenia por”.

Una novel.la d’iniciació cap a l’adolescència amb les característiques i problemàtica d’aquesta edat. La Frankie és orfe de mare i el pare, distant, es desentén de la noia.  La seva inquietud vital només la pot satisfer en part gràcies a la relació que manté amb Berenice, la minyona negra de la casa, i amb el seu cosí de 6 anys, John Henry. Els tres personatges formen un triangle les activitats del qual, situades majorment a la cuina,  constitueixen un dels nuclis narratius de la novel.la. En la seva soledat, a la Frankie la mou un desig vital de pertinència, de buscar permanentment els altres, de sortir d’aquell poble, un cul de sac que l’ofega. Fins i tot intenta, sense aconseguir-ho, col·laborar amb la guerra donant sang “així la seva sang correria per les venes…arreu del món sencer” Pàg 42. Però, és massa jove i és rebutjada per la Creu Roja. Frankie se sentia marginada de tot i de tothom.

En aquest context, l’anunciat casament del seu germà amb una noia d’un  altre poble suposa per a la Frankie un detonant que li desperta els seus desitjos de sortir del poble i l’esperança de poder-los complir al costat de la nova parella.  El germà ha estat un referent per a la Frankie fins que va ser destinat a l’exèrcit, deixant-la sola amb un pare gens receptiu. Amb el retorn del germà es fa la il·lusió de  poder marxar amb ells després de la cerimònia del casament. Així ho anuncia a tothom i durant tota la novel.la el casament esdevé un important protagonista simbòlic i l’element bàsic de la intriga. Cal recordar que el títol original en anglès fa referència precisament a aquest fet: The member of the wedding.

La novel.la està dividida en tres parts i cadascuna assenyala els diferents moments del procés de transformació de Frankie, durant tres dies: divendres, dissabte i el dia del casament, diumenge. L’autora fa notar expressament cada part a través del canvi de nom de la protagonista, com si fos un bateig d’una persona nova. Primer serà “Frankie”, després “F. Jasmine” i finalment “Frances”. És un recurs narratiu que la resta de personatges no reconeixen i sempre s’hi refereixen com a Frankie.

La primera part presenta els problemes característics de l’adolescència en relació a la no acceptació dels canvis en el cos, a les pors, a l’autoestima, a la insatisfacció i al descontentament.

“Llegia les notícies de la guerra i pensava en el  món i feia la maleta per marxar; però no sabia on podia anar” pàg.41.

Feia metre setanta i calçava un quaranta…Els nens petits i odiosos de l’estiu ja li cridaven: què fa fred allà dalt? Pàg 35.

Frankie tenia por de seguir creixent d’aquella manera: “Seria un monstre”.

Al final d’aquesta part se li obre una finestra d’esperança a la seva pregunta recurrent:

“qui era, què seria i com aniria a voltar món”.

 I la resposta la va trobar en l’imminent casament del seu germà:

“Per fi sabia qui era i entenia on aniria. Estimava el seu germà i la núvia i formava part del casament. Tots tres sortirien a voltar món i estarien sempre junts” Pàg. 73.

La segona part s’inicia amb el dia abans del casament.

“Va ser el dissabte que ella va anar al poble i, de sobte, després d’aquell estiu buit i tancat, el poble es  va obrir davant seu i ella va formar part d’una cosa nova….se sentia connectada amb tot allò que veia, i aquell dissabte va sortir a voltar pel poble amb la  sensació sobtada de formar part d’alguna cosa”. Pàg 77.

El passeig esdevé una explosió d’alegria, un deambular cap on els peus la porten: el món dels adults, el taller de joieria del pare, la taberna, les botigues. El seu ímpetu i curiositat la porten a viure alguna aventura arriscada que formarà part dels seus secrets íntims.

A mesura que avança el dia anem assistint a tota una desfilada d’estats d’ànim: la curiositat davant el que veu i sent, les emocions, les reflexions, els sentiments, i tot acompanyat amb el pensament optimista que aviat deixarà tot aquest món que la corseca.

“La marxa musical s’havia anat suavitzant fins a convertir-se en la cançó romàntica d’un violí que li va alentir les passes. Al ritme d’aquesta altra música va creuar el poble fins a l’altra banda…….on enmig de la pols asfixiant i de les tristes barraques…hi havia més oients a qui explicar el relat del casament” Pàg.96.

La tercera part fa referència al dia del casament amb la sortida del poble per anar a Winter Hill, el poble de la núvia. Tot acomiadant-se de tot plegat, “Va dir: “adéu-siau, casa vella i lletja”. Pàg.207.

El principi de realitat, però, no va trigar pas massa a imposar els seus efectes.

 “Les hores següents van ser indescriptibles. El casament va ser com un somni, ja que tot el que va passar es va esdevenir en un món que s’escapava el seu poder”. Pàg 208.

L’espectacle s’ha acabat i la mona és morta –va citar en John Henry mentre s’instal·lava al penúltim seient de l’autobús- Ara tornem a casa i anem a dormir.  La Frances volia que tot el món es morís….”.

Però, la vida segueix i arriba el canvi d’estació, “el cel tenia el color d’un gerani d’hivern”.

La vida és canvi i el canvi és vida.

“Els canvis s’havien produït tots alhora, a mitjan octubre. La Frances havia conegut la Mary en una rifa. Era l’època en què innombrables papallones blanques i grogues ballaven entre les últimes flors de la tardor.” Pàg.232.

La ironia de l’autora subtilment ens la fa avinent en petites dosis. Per exemple en els noms dels llocs desolats que van passant de camí cap al poble on s’ha de celebrar el casament: Flowering Branch, Sweet Well.

La música de jazz és un element present a tota la novel.la, ja sigui amb un solo de trompa, greu i planyívol,  que sona a la llunyania acompanyant la soledat de la Frankie, ja sigui la improvisada actuació musical dels tres membres del triangle reunits a la cuina.

“Quan la Frankie s’havia estat passejant pels carrers del poble, una tristesa de jazz li crispava els nervis i el cor se li engarrotava i gairebé se li aturava” Pàg 44.

Un dels elements de l’estil narratiu de l’autora són els contrastos de paraules dins la mateixa frase, talment com si fos una escriptura automàtica:

  • “..amb l’aire carregat d’una olor de pols barrejada amb el perfum dolç i amarg de les flors….” Pàg.43
  • “Va passar l’estiu verd i boig que la Frankie tenia dotze anys”. Pàg13.
  • “Aquella melodia tenia alguna cosa que li va portar la primavera: les flors, els ulls dels desconeguts, la pluja”. Pàg 70.
  • Potser la màgia de les paraules ho explica molt millor el narrador: “Tenia el cor fosc i silenciós, i des del cor les paraules desconegudes van florir i es van obrir i ella va esperar el moment de poder-les pronunciar”. Pàg.171

A Frankie Addams, Carson McCullers narra els avatars d’una noia inquieta en un poble del sud d’EEUU. Un poble petit però que abasta una complexa realitat protagonitzada per la Frankie que li dóna un abast d’universalitat. La Frankie/F.Jasmine/Frances, un personatge que ha madurat en solitud, en un món tancat i sense perspectives. Una adolescent inquieta i vulnerable que necessita desesperadament formar part d’un nosaltres, com el tenia el seu pare a la joieria, o les seves amigues en un club, o com els soldats de l’exèrcit.

 “Però la pobra Frankie no havia tingut ningú per dir nosaltres, tret d’aquell nosaltres horrible dels estius amb en John Henry i la Berenice..” .

Necessita desesperadament afecte i el busca sense parar en les persones i en els llocs que es troba, a vegades assumint riscos.

Una gran novel.la de formació narrada d’una manera genial a través d’una estructura narrativa clàssica: plantejament, nus i desenllaç.

Sens dubte el personatge de “Frankie Addams” és tot un referent literari sobre el pas de la infantesa a l’adolescència.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s