Tot és possible, Elizabeth Strout

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Fent una picada d’ullet a Olive Kitteridge pel que fa a la riquesa, l’estructura i la complexitat, Tot és possible explora l’ampli ventall d’emocions humanes a través de les petites tragèdies de persones que malden per entendre’s a elles mateixes i als altres.

En aquest recull de contes coneixem dues germanes: l’una renuncia al respecte per si mateixa a canvi d’un marit ric, mentre que l’altra troba en un llibre una ànima afí que li canvia la vida. El bidell de l’escola del poble veu com una trobada amb un home aïllat que ha anat a ajudar posa a prova la seva fe; la filla ja gran d’una dona anhela l’amor de la seva mare fins i tot havent acceptat que la dona sigui feliç vivint en un país estranger; i la Lucy Barton (la protagonista d’Em dic Lucy Barton, l’aclamat rècord de vendes de l’autora segons el New York Times) torna al poble a visitar els seus germans al cap de disset anys d’absència.

Articulada a l’entorn dels vincles profunds de la família i de l’esperança que es deriva de la reconciliació, Tot és possible confirma una vegada més la posició d’Elizabeth Strout com una de les autores més respectades i ben valorades dels Estats Units.

Edicions de 1984.- 288 Pàg. Traducció Esther Tallada

 

Apunts de lectura

Nou narracions curtes que dibuixen un retaule de vides l’eix del qual és el poble d’Amgash, Illinois (Amèrica profunda) d’on procedeix Lucy Barton (la protagonista de la novel.la “Em dic Lucy Barton”, inclosa en el present blog). Si en aquella novel.la els personatges eren la pròpia Lucy i la seva mare, ara la desfilada és nombrosa. El tema de fons segueix essent l’emancipació de Lucy, la fugida d’un món que la corsecava i que va poder abandonar gràcies a ingressar a la universitat. Després vindria l’èxit i el reconeixement com a escriptora. Tot plegat l’allunya dels seus i ara, a Tot és possible, a través de diverses històries de vida descriu el paisatge humà que va deixar i que encara hi perviu. Així ho pot constatar en una anada al poble (narració titulada “Germana”)  per visitar la família que li queda després de 17 anys d’absència.

La Lucy pren consciència del seu desarrelament familiar i també del seu desclassament. Ella ha aconseguit sortir-se’n dels límits de precarietat familiar, és una escriptora reconeguda que ha aconseguit amb molta tenacitat sortir endavant a la vida. Sabia que no podia mirar enredera, havia d’actuar amb fermesa i sense contemplacions vers el passat familiar. En tornar al poble constata que encara hi ha moltes ferides obertes sense poder tancar i l’única sortida possible és tornar a fugir. El conflicte latent amb el seu passat familiar continua sense resoldre’s.

Ens retorna la mala consciència de la Lucy respecte a la seva actuació en relació a la família, sobre el seu distanciament, però sempre la força de la implacabilitat la impulsa a seguir endavant, tal com ho deia categòricament a “Em dic Lucy”:

“Aquesta sóc jo, i no aniré allà on no puc suportar anar- a Amgash, a Illinois, i, no aguantaré un matrimoni si no vull, i m’aferraré a mi mateixa i tiraré endavant en la vida, cega com un ratpenat, però endavant! Això és la implacabilitat, dic jo”.

La Lucy és un referent permanent per als habitants d’Amgash, un exemple de la ideologia lliberal americana de “ fer-se a si mateix, tot partint de la pobresa, aconseguir l’èxit”. Un referent idíl·lic de la gran ciutat, New York, versus el poble agrari situat a l’Amèrica profunda.

Si bé la novel.la té aquests referents, de persones que han tingut algun vincle amb la Lusy, les diverses narracions expliquen històries de vida independents. Una desfilada de personatges que a través dels relats de la seva vida quotidiana ens parlen dels grans temes de la vida. Històries de vida en un microcosmos que esdevé universal pels temes que s’hi plantegen.

A Tot és possible, l’autora Elizabeth Strout reescriu la història de la Lucy d’una altra manera, però sempre la mateixa. Com si fos una tossuda i indefugible autobiografia.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s