Una libreria en Berlín, Françoise Frenkel

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Un descubrimiento. El fenómeno literario de la rentrée francesa en 2015.

En 1921, Françoise Frenkel, una joven apasionada por la lengua y la cultura francesas, funda la primera librería francesa de Berlín, La Maison du Livre.

Una librería en Berlín es un libro de testimonio en primera persona en el que la autora cuenta su itinerario: en 1939 huye de Alemania, donde ya es imposible difundir libros y periódicos franceses, y se exilia en Francia, buscando refugio. Pero, en realidad, tras la ocupación nazi de territorio francés, lo que le espera es una vida de fugitiva hasta que, en 1943, logra cruzar la frontera suiza de manera clandestina y encontrar en Ginebra, al fin, la libertad. Una librería en Berlín nos descubre, milagrosamente intactas, la voz, la mirada y la emoción de una mujer valiente cuya fuerte determinación la llevará a conseguir escapar de un destino trágico.

Editorial: SEIX BARRAL.- 296 pàg.

Apunts de lectura

Sota el títol de “Una libreria en Berlín”, en realitat és la vida d’una fugitiva narrada en forma autobiogràfica per una dona de la qual no se’n sabia res fins que l’atzar va descobrir el llibre publicat el 1945. El títol és equívoc i es un bateig de l’edició castellana que no s’assembla gens ni mica a l’original: “Rien où posser la tête”, és a dir, viure a la intempèrie.

A Frankel la coneixem per allò que ella mateixa explica en el llibre ja que poca cosa més se’n sap. Patrick Modiano, en el prefaci assenyala que “La gran singularidad de Una librería en Berlín es justamente que no podamos identificar a su autora de una manera precisa. Ese testimonio de la vida de una mujer acorralada entre el sur de Francia y la Alta Saboya durante el periodo de la Ocupación es más impresionante cuanto más anónimo nos parece. (…) Prefiero no conocer el rostro de Françoise Frenkel, ni las peripecias de su vida tras la guerra, ni la fecha de su muerte. De ese modo, su libro será siempre para mí la carta de una desconocida, olvidada en la lista de correos desde hace una eternidad y que parece que recibes por error, aunque tal vez eras en realidad su destinatario.”

El llibre s’inicia amb les gestions i l’entusiasme de Françoise Frenkel, una polaca establerta a Paris, d’obrir una llibreria francesa a Berlín. Aquesta part inicial ja ens situa les característiques, tarannà i inquietuds d’aquesta dona, i remarquem dona. Només un gran entusiasme per la literatura explica l’aventura d’obrir una llibreria a Berlin,  “La maison du livre”, que esdevindrà un lloc cultural i de trobada d’intel.lectuals.

Ben aviat haurà de tancar la llibreria a causa de l’ascensió del nazisme. A partir d’aquest moment el llibre, la narració, en la seva major part, se centra en la fugida, sempre endavant, de Françoise Frenkel,  per tal de salvar-se de la deportació i de la mort segura.

Anem seguint els avatars diversos per terres franceses amb l’objectiu d’arribar a Suïssa. A vegades denunciada, a vegades acollida per gent diversa, a vegades presonera i alliberada, a vegades enganyada per la cobdícia humana, va deixant el testimoni de diferents conductes d’una població davant l’ocupació alemanya i per l’actitud del govern francès de Vichy.

En el pròleg, Françoise Frenkel assenyala quin és el sentit d’escriure el seu testimoni:

“Es deber de los supervivientes rendir testimonio con el fin de que los muertos no sean olvidados ni los oscuros sacrificios sean desconocidos.

Ojalá estas páginas puedan inspirar un pensamiento piadoso para aquellos que fueron silenciados para siempre, exhaustos por el camino o asesinados.

Dedico este libro a los HOMBRES DE BUENA VOLUNTAD que, generosamente, con una valentía inagotable, opusieron la voluntad a la violencia y resistieron hasta el final.”

Aquesta confiança amb el gènere humà no pot obviar, però, en el seu relat el testimoni de conductes vils i mesquines.

Un llibre que en el seu moment va passat sense pena i gloria i que ara reviu amb èxit la seva reaparició. És clar, salvant totes les circumstàncies històriques, cada dia al nostre costat estem constatant que hi ha realitats de persones que no tenen “Rien où posser la tête”. Viure a la intempèrie amb el perill permanent de ser deportat és el nostre pa de cada dia per a milers de persones.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s