A la deriva, Penelope Fitzgerald

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Ganadora del Booker Prize en 1979 y basada en la experiencia personal de la propia autora, A la deriva encumbró a Penelope Fitzgerald (La librería) a la fama, y supuso su consagración literaria.

Nenna James, una joven canadiense sin medios para alquilar una vivienda en el Londres de principios de los 60, vive con sus dos hijas en una barcaza anclada en el Támesis. Ninguna de las tres «pertenece ni al agua ni a la tierra firme», y comparten su existencia con unos vecinos que se encuentran, como ellas, a la deriva: Willis, un artista que intenta vender su decrépita nave a pesar de su pésimo estado; Richard, que vive a bordo del Lord Jim con su mujer, Laura, aunque ella preferiría mudarse a otro sitio, o Maurice, que ni siquiera protesta cuando su barcaza empieza a llenarse de objetos robados. Todos ellos van a contracorriente, en un espacio en el que podrían primar la sencillez y la libertad de la vida excéntrica, pero que se ve salpicado por los pequeños reveses cotidianos de cualquier existencia humana.

Editorial Impedimenta.- 224 pàg.- Traducció de Mariano Peyrou

Apunts de lectura

“A la deriva”, un títol molt adient, una encertada al·legoria sobre la vida d’unes persones que transcorre en un microcosmos d’habitatges flotants, ancorats en una de les riberes del Temessis (el moll  Battersea). Els habitants de les barcasses integren una comunitat de veïnatge amb interessos comuns, amb solidaritats i ajuts mutus i serveis compartits. Fins hi tot es nomenen sovint pel nom de la barcassa que habiten: Grace, Lord Jim, Dreadnought, Maurice,etc.

Més que una novel.la, és un conjunt de relats interrelacionats dels diferents habitants de les barcasses en els anys 60. La història més rellevant és la protagonitzada per Nenna James, una canadenca mare de dues filles. Simbolitza tot un model de vida alternatiu, gens integrat a la societat. Un altre model seria el de Richard, patró de la barcassa Lord Jim, que cada dia se’n va a treballar a la City de Londres. Un altre personatge és Sam Willis, un vell pintor especialitzat en marines, que vol vendre el seu vaixell abans que s’enfonsi. I així, a cada barcassa hi habita una opció de vida diferent.

“A la deriva”, narra un singular i excèntric microcosmos amb un gran sentit del detall, tant en la descripció de les barcasses com de la vida social i quotidiana que s’hi desenvolupa, la qual cosa indica el profund coneixement de l’autora com a conseqüència de la seva experiència al respecte.

La vida a les barcasses, en un medi flotant de marees que pugen i baixen, en unes  condicions sotmeses a les inclemències del temps i a la degradació constant. Unes opcions de vida marginals respecte al model general que no sempre són viables, especialment pel que fa a la viabilitat econòmica. Unes vides que com totes les vides estan sotmeses a les alegries i als drames quotidians. Tot plegat, un conjunt de vides a la deriva.

En llegir aquesta novel.la, hom pensa en Bauman, el sociòleg de referència autor del concepte de modernitat líquida en contraposició al de realitat sòlida, estable. Una realitat líquida més a la deriva, un món més precari, provisional, ansiós de novetats i consumisme… Com diu Bauman: “La major preocupació de la nostra vida social i individual es com preveure que les coses es quedin fixes” .

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s