L’ordre del dia, Éric Vuillard

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

L’Alemanya nazi té les seves llegendes. Compta amb un exèrcit ràpid, poderós i modern, amb tots els elements per a un triomf inexorable. Però, i si els fonaments de les seves primeres proeses ocultessin mercadejos i relacions de vulgars interessos comuns? I si les imatges glorioses de la Wehrmacht entrant triomfalment a Àustria dissimulessin un immens embús de tancs panzers a la frontera? Una pana, simplement! I si darrere de l’ascens fulgurant de Hitler s’ocultessin misèries i interessos espuris, petits detalls que van marcar una important diferència?

En aquesta novel·la Éric Vuillard narra a través de diversos episodis desconeguts el que realment va passar just abans de l’annexió d’Àustria. Un relat magistral que situa el lector com el principal intèrpret de la Història.

Edicions 62.- 144 pàg.- Traductor: Jordi Martin Lloret

Apunts de lectura

Més que una novel.la de ficció és una crònica sobre alguns moments històrics que van precedir la II Guerra Mundial, en concret l’annexió d’Àustria per part de Hitler, conegut com a “Anschluss” (1938). Aquesta història central va precedida pel relat d’una reunió secreta i sense ordre del dia de 24 prohoms dels capitalisme industrial alemany amb els màxims líders del partit nazi per recaptar fons per a les eleccions que havien de catapultar Hitler al poder absolut. El discurs de Hitler a la reunió es reduïa a això:  calia posar fi a un règim feble, allunyar l’amenaça comunista, suprimir els sindicats i permetre a cada patró ser el Führer en la seva empresa. (…) Els vells industrials semblaven alleujats. (…) – I ara, senyors, passin per caixa !”. Pàg.20.

I a manera d’epíleg, tanca la història central de la invasió amb una altra menció als mateixos personatges (Opel, Krupp, Siemens, IG Farben, Bayer, Telefunken, Agfa,Varta, BASF, Allianz, fins a 24), després de la II Guerra Mundial, els quals segueixen ostentant el poder impassibles, com si sentissin ploure.

“Són aquí, entre nosaltres. Són els nostres cotxes, les nostres rentadores, els nostres productes de neteja, les nostres ràdios despertador, l’assegurança de la nostra llar, la pila del nostre rellotge. Són aquí, pertot arreu, en forma de coses. El nostre dia a dia és el seu. Ens cuiden, ens vesteixen, els il·luminen, ens transporten per les carreteres del món, ens bressolen. I els vint-i-quatre paios presents al palau del president del Reichstag, aquell 20 de febrer, no són res més que els seus mandataris, els clergat de la gran indústria….I s’estan allà impassibles, com vint-i-quatre calculadores a les portes de l’Infern” Pàg.23.

Allò original és l’estructura narrativa que desenvolupa la trama. Tal com assenyala l’autor “ La veritat es dispersa en tota mena de partícules” Pàg 111. I això és el que fa a través de diferents recursos narratius. Per explicar allò que sovint no es veu, conversacions privades, fa servir les memòries dels protagonistes; es relaten escenes reals de l’ocupació nazi a Àustria, des dels moviments militars fins a la recepció entusiasta d’una gran part de la població; detalls i reaccions dels protagonistes ( pors, entusiasmes, sentiments, etc.) els quals en definitiva són persones de carn i ossos per molts significatius i importants que siguin; etc.  Els fets històrics que es poden consultar a qualsevol llibre d’història, es complementen amb un conjunt de detalls de les vides de les persones, d’anècdotes,  que estructurades a través d’una bastida de ficció ens donen una visió diferent de tot plegat. «la literatura ho permet tot, diuen». És evident que el relat no resulta objectiu, més aviat crític i irònic respecte els personatges més “malvats”: Hitler, Ribbentrop (“Es veu que feia unes faltes horribles de sintaxi”) , Goering, etc. així com dels patrons capitalistes que varen finançar Hitler i que avui gaudeixen d’un especial reconeixement global. Fa referència al film d’en Charlie Chaplin sobre Hitler per escarnir algunes reaccions i moviments del Führer.

L’ordre del dia, una crònica novel·lada, que relata d’una manera diferent i innovadora moments i protagonistes de l’ascens dels nazis al poder, amb els suport dels prohoms capitalistes d’abans i ara, tot conjugant-ho amb drames històrics com els gairebé 2000 suïcidis de jueus, en només una setmana, que es van produir a Àustria, durant l’annexió, en mig del clamor i l’entusiasme de part de la població rebent els invasors.

No es cau mai dues vegades al mateix abisme. Però sempre es cau de la mateixa manera, amb una barreja de ridícul i esglai”.

No ho oblidéssim mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s