Sentido y sensibilidad, Jane Austen

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En Sentido y sensibilidad, Jane Austen explora con sutileza e ironía las opciones de la mujer en una sociedad rígida, donde el éxito o el fracaso dependen de la elección del marido. La historia se centra en dos hermanas, Elinor y Marianne, cuyas personalidades antagónicas ejemplifican dos posibles respuestas femeninas ante la hipocresía dominante: el «sentido común» y la «sensibilidad». Sin embargo, tanto un camino como el otro entrañan sus peligros.

Editorial Penguin Clasicos.- 413 pàg.- Traducció Ana María Rodríguez

Apunts de lectura

D’entrada podríem dir que “sentido y sensibilidad” és un estudi de dos tipus de temperament femení que Jane Austen crea a través de la descripció de les dues protagonistes principals de la novel.la: les germanes Marianne i Elinor.

Amb les paraules “Sentido y sensibilidad”, Austen vol sintetitzar conceptualment els dos estereotips femenins que descriu. És a dir un conjunt d’indicadors que configuren el perfil psicològic d’una persona. Allò que passa, però, és que aquestes dues paraules poden conduir a l’equívoc tal com s’ha vist en les diferents traduccions de la versió original (sense & sensibility)  a altres idiomes, per exemple, per només citar-ne tres: “sentido y senbilidad”, “seny i sentiment” i “raison et sensibilité”. Per la nostra part per fer-ho més entenedor  proposaríem també altres sinònims: “raó i sentiments”, “principi de realitat i ficció”, “utilitat i bellesa”, “cervell i il·lusions”, etc. I això ho diem perquè si bé el nucli central de la novel.la és la dualitat de les dues protagonistes, es poden aplicar aquests conceptes en altres situacions.

En una primera part de la novel.la, els dos personatges principals, les germanes Marianne i Elinor, encarnarien cadascuna els dos conceptes psicològics (estereotips) que donen títol a la novel.la.

Elinor encarnaría el temperament del seny (raó, reflexió, correcció social, moderació, equilibri, sentit comú,..) i Marianne la sensibilitat (emoció, passió, acció irreflexiva, espontaneïtat, sentiments…). Després veurem que no estem davant un dualisme simple, tot blanc o tot negre, si no davant un estudi i unes conclusions molt més complexes, allò que em podríem dir d’un jo dividit i canviant.

Elinor no perd mai de vista la conveniència, els aspectes pràctics, la viabilitat de les decisions, especialment les econòmiques, com recorda a Marianne que  la seva família no podria assumir el cost del cavall que li volia regalar el seu pretendent Willoughny.

En contrast, Marianne representaria el perfil associat als sentiments, a l’exaltació fàcil de la fantasia, de la imaginació, de l’idealisme, de l’enamorament passional,…

Malgrat tot , ja dèiem que la cosa és molt més complexa, no podem dir simplement que la novel.la és l’estudi de dos models femenins purs i contrastats. Ni que són dos conceptes antagònics que lliuren una batalla amb un guanyador. A Elinor no li manca passió i sentiment amorós, i Marianne no sempre és una persona babaua i encantada.

A més, la conducta dels personatges va modificant el seu perfil psicològic. “El sentido” finalment es justifica y la sensibilitat es presenta com a una debilitat. Irònicament, Marianne s’ha de conformar amb un home molt diferent del que havia sospirat, un segon amor, cosa que Marianne inicialment deia que mai podria tolerar, que era una persona d’un primer i únic amor. En canvi el destí d’Elinor és més romàntic i es casa amb el seu primer i únic amor.

A la segona part, amb la malaltia de Marianne s’inicia un procés de transformació, cap a un temperament més dòcil, raonable i assenyat. I també la malaltia li provoca una rehabilitació vital, noves il·lusions i projectes:

 “Tengo ya proyectos, y estoy decidida a emprender los estudios con seriedad y constancia. (…) Leyendo seis horas cada dia puedo adquirir una instrucción que ahora realmente echo en falta”  Pàg.376

 “El porvenir ha de ser mi rehabilitación ….quedará demostrado que sé gobernar mis sentimientos y mi temperamento”. Pàg.380

Amb la malaltia , Marianne toca fons, i el sentit de realitat la transforma, s’ha tornat més dòcil i ja està llesta per viure en societat. El “sentido” s’imposa a la sensibilitat.

La posició de Jane Austen, al nostre entendre, no estableix conclusions dogmàtiques si no una base per encetar el diàleg tal com ha passat en el nostre Club de Lectura. I, a més, un debat que va més enllà del tarannà de les dues protagonistes. Per exemple “utilitat i sensibilitat” és pot aplicar en l’anàlisi de la situació quan personatge John Dashwood decideix tallar una esplèndida noguera per construir-hi un hivernacle. La sensibilitat, la estètica, la bellesa, es sacrifica per la utilitat, el sentit pràctic, la funcionalitat.

Austen escriu sobre un univers limitat, el seu propi univers, el de la noblesa Tory i de la classe mitjana alta del segle XVIII. Aconseguir la seguretat econòmica esdevé l’objectiu prioritari per tal de poder seguir gaudint dels privilegis de classe. Molts del matrimonis de conveniència tenien aquest objectiu. No esmenta problemes socials ni tan sols els obvis de la lluita de classes. Una societat dedicada a una vida ociosa en la qual els homes es dediquen a caçar i les dones a fer labors, a fer xerrameca i safareig.

“Sir John era cazador y lady Middleton madre. El cazaba disparaba, ella atendía y acariciaba a sus niños, a esto quedaban reducidos los recursos de sus vidas.” Pàg 81.

Austen usa la ironia com un medi de sàtira moral i social. Una de les més recurrents és la denuncia de la manca d’interès per la cultura en general (sensibilitat), en particular per la lectura, activitat preferent de les germanes.

No era una mujer de muchas palabras, pues a diferencia de la mayor parte de la gente, las tenia bien proporcionadas a sus ideas, es decir escasas”. Pàg 269

Lady Middleton era más agradable que su madre, porque hablaba menos” Pàg 103.

“Carecía de una sólida educación, era ignorante y de pocas letras y su ausencia de refinamiento intelectual y de conocimientos, aún en los asuntos más comunes, no escapaban a Elinor, a pesar de los esfuerzos de Lucy en ocultarlas”. Pàg 170.

Sàtira contra els convencionalismes i el comportament farisaic:

“-Y que niños tan preciosos tienen¡ Nunca en la vida vi encantos semejantes. Oh, los adoro; aunque es cierto que los pequeños son mi punto dèbil. Pàg.166

També d’una manera irònica, totes les parelles que estan en joc aconsegueixen allò que es mereixen. La hipòcrita Lucy quadra perfectament amb en Robert i és la jove que desitja la senyora Ferrars. Willoughby, el primer amor de Marianne, ja aconseguit el diner necessari per mantenir els seus cavalls. El Coronel Brandon, que era considerat vell i reservat, es tractat com un home jove i vitalista i com un marit fort i protector. Edward, castigat sense herència per no seguir els plans matrimonials de la mare, fa sort casant-se amb l’Elinor tot allunyant-se de dues males peces, la Lucy i el seu germà.

A la senyora Dashwood, després de col·locar les seves filles Elinor i Marianne, li queda l’encantadora feina de casar la filla petita. I això ho diu irònicament Jane Austen que no es va casar.

Al final tot es va recomponent. Dóna la impressió que Jane Austen considera que els sentiments romàntics són inviables a la societat. La Marianne que coneixíem a l’inici mor i es transforma amb la Marianne conformista i amb seny.  Guanya la societat que imposa el principi que els impulsos s’han de disciplinar i contenir i així impedir deixar-se portar per les fantasies sentimentals.

Potser la conclusió seria sensibilitat però dirigida per la raó? Un equilibri entre sentit i sensibilitat i que per aconseguir-ho s’ha de pagar un preu, a vegades molt alt.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s