Crist s’ha aturat a Èboli, Carlo Levi

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Crist s’ha aturat a Èboli oposa la veu del camperol autèntic a l’eixordadora retòrica de la Itàlia oficial: Levi hi descriu la seva vida de presoner i , alhora, l’existència arrelada a la natura i fora del temps dels pagesos de la Lucània. La lucidesa d’aquestes notes acaba bastint una obra punyent i apassionada, amarada de pietat i de solidaritat, a meitat de camí entre la narració, la crònica i l’assaig sociològic; sens dubte, un dels documents més interessants d’aquesta època.

Edicions 62.- 250 pàgines.- traducció d’Edmon Vallés

Apunts de lectura

Crònica de la vida de Carlo Levi durant dos anys desterrat pel règim feixista de Mussolini en un poble de la Lucània, al sud, pobre i  miserable, d’Itàlia. Recreació d’un món deixat de la ma de Déu, un retrat de vida a través de singulars personatges, de les seves habituds, de la seva cultura, tot emmarcat en un paisatge agra i dur.

En mig del llibre de memòries, l’autobiografia, el llibre de reportatge antropològic, hi hauria Crist s’ha aturat a Èboli. Carlo Levi, confinat a Lucània, una de les regions més deprimides i abandonades d’Itàlia, durant els anys 1935-1936. Carlo Levi, narra la realitat d’una zona d’Itàlia els habitants de la qual viuen en una situació de permanent d’ignorància i de marginació social. Com diu Carlo Levi en el pròleg “Crist s’ha aturat a Èboli fou primerament experiència, i pintura i poesia, i després teoria i joia de veritat, per a esdevenir finalment i palesament narració…”.  Tot això des de la perspectiva d’un autor que era pintor, escriptor, periodista, metge i polític antifeixista.

Per un costat el seu confinament és una experiència vital per a una persona provinent d’una ciutat del nord d’Itàlia. Per l’altre, la novel.la és un testimoni i una denúncia d’una situació d’abandonament d’una part de la població per part dels diferents governs, i en aquest cas pel govern de Mussolini.

Gagliano (poble on està confinat Carlo Levi) té mil dos-cents habitants; a Amèrica hi ha dos mil gallanesos.(…) Al poble queden moltes més dones que homes; qui siguin els pares no pot pas tenir una excessiva importància; el sentit de l’honor s’afebleix amb el sentit de la paternitat; el règim és un matriarcat.” Pag. 99.

També, el contingut de la novel.la és l’anàlisi antropològic d’uns pobles que han quedat aïllats de totes les influències de la modernitat. D’aquesta manera a través de la narració ens dona el coneixement dels habitants, de les seves costums, mites, creences, normes i valors que guien el seu comportament.

“Tot és màgia natural. Fins les cerimònies de l’església esdevenen ritus pagans, que celebren la indiferenciada existència de les coses, els infinits déus terrestres del poble” Pàg. 113

Molta resignació, però també un esperit de revolta, a vegades salvatge, davant la injustícia, la misèria i la pobresa.

Repetim, és una crònica però el sentiment i la sensibilitat de l’autor la converteixen en una relat sobre la vida de les persones, la seva lluita quotidiana. Els personatges esdevenen persones entranyables, estan ben construïts lluny de tòpics. Les classes socials, la lluita de classes, es narrada en un escenari concret i delimitat, fet de conflictes quotidians.

Llegint aquesta novel.la editada l’any 1945 hom pensa en la ironia de la història. El govern d’Itàlia d’aquest 2018 es caracteritza per la seva posició radical en contra de la immigració i en especial per part del ministre d’extrema dreta Salvini. Tot això en un país que històricament l’emigració, en especial cap a EEUU, ha estat una sangria contínua, concretament per als territoris meridionals i Sicília. L’any 2009, el 6% de la població dels EEUU era d’origen italià.

Crist s’ha aturat a Èboli, un model literari de crònica testimonial d’un moment i d’un territori concret en el qual destaca l’element humà, ja sigui com a poble o com a personatges de carn i ossos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s