La partida de los músicos, Olov Enquist

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

A principios del siglo xx, en el extremo norte de Suecia, una tierra de bosques y hielo aislada del resto del mundo en la que nació y se crio, allí ambienta Per Olov Enquist esta novela, una de sus grandes obras. Narrando el durísimo esfuerzo del agitador Elmblad, enviado por el sindicato para intentar organizar a los trabajadores, el autor vuelve a preguntar a la Historia, en un intento de comprender la realidad que llevó a muchos suecos a la emigración. Una historia del pasado que en otras partes del mundo sigue siendo una trágica historia de hoy.

Partiendo de documentos reales, testimonios y anécdotas familiares, la novela nos lleva a los años 1903-1910: el nacimiento y la muerte de las primeras asociaciones de trabajadores; la adherencia tímida a las primeras huelgas, el trabajo lento y arduo camino hacia una conciencia política en los agricultores y los trabajadores de los aserraderos de la «tierra de la oscuridad», adonde llegó por primera vez la «buena nueva» del socialismo.

Nordicalibros.- 376 Pàg.- Traducció: Marina Torres i Francisco J.Uriz.

Apunts de lectura

El títol de la novel.la fa referència al conte dels germans Grimm “Els músics de Bremen”. Els 4 animals que en saber que els seus amos els volien sacrificar perquè consideraven que per la seva vellesa ja no els hi eren útils, decideixen formar una orquestra, canviar de vida, per seguir endavant. Una faula sobre els qui ja no tenen res a perdre: “En cualquier parte se puede encontrar algo mejor que la muerte”.

La novel.la narra els viatges del sindicalista Johan Sanfrid Elmblad pel nord de Suècia, a 800 quilòmetres de la capital, intentant fer proselitisme per tal d’organitzar la classe obrera per fer front a l’explotació dels patrons. L’acció es desenvolupa a principis del segle XX i en aquelles pobres terres les condicions de vida són sovint dramàtiques i miserables. L’economia és depenent de les serradores i de la industria de la fusta en mans de la cobdícia d’uns patrons que imposen una salvatge explotació amb sous per sota el nivell de subsistència. Tot això, juntament amb la dura inclemència del temps i el domini ideològic d’una església que predica la resignació davant les injustícies i totalment oposada a les idees alliberadores del socialisme, dibuixen una situació hostil pel sindicalista predicador arribat d’Estocolm. En un principi es podria pensar que era un terreny molt ben adobat per fer néixer l’organització sindical, però, la realitat és un refús frontal de la població, amb situacions d’extrema violència primària contra els sindicalistes vinguts de fora. Fins i tot el dialecte incomprensible de la zona és un obstacle insalvable per tal que Elmblad pugui fer la seva tasca.

Llegint aquesta novel.la hom pensa que res podria fer pensar que anys més tard, els anys 60, Suècia esdevindria el model més avançat de la socialdemocràcia europea.

Els personatges de la novel.la commouen per la seva gran humanitat, fets i condicionats per la crua realitat que els ha tocat viure. El sindicalista Johan Sanfrid Elmblad, és una víctima recurrent de les seves tossudes incursions per pobles els habitants dels quals el maltracten. Refusen la seva tasca de proselitisme a favor de dotar-los d’eines per a la defensa dels seus interessos com a treballadors. La seva tossuderia en persistir en la seva feina de representació encara és molt lluny d’aconseguir allò que una simbòlica imatge d’un viatge amb trineu pel gèlid paisatge ens porta a reflexionar:

“…hay diferencia entre las personas que van en la parte delantera del trineo y esos pobres que sólo pueden ir en la parte trasera. Porque los que van en la parte delantera tienen la posibilidad de conduir y ver lo que pasa alrededor. Pero los que tienen que ir detrás, a ésos no les queda más que seguir.

Por eso hay diferencia. Pero de los que van detrás en el trineo surgen gritos impacientes para poder pasar adelante y coger las riendas, y un dia habrá apreturas en la parte delantera del trineo y habrá inquietud y una gran angustia.

Eso es lo que ocurre con los que van en trineo” Pag. 336.

Nicanor, fill d’una família humil,  és el personatge central de la novel.la i del qual l’autor (“Yo crecí en el mismo paisaje…”) n’extreu tota la història narrada talment com un observador situat a primera línia. La novel.la s’inicia quan Nicanor és un nen i coneix al sindicalista Elmblad, i finalitza quan l’acompanya a fer campanya pels pobles quan té 16 anys. De fet, la família de Nicanor és el nucli narratiu i tots els seus membres són personatges entranyables. La mare, Josefina, encarna un model de religiositat primitiva condicionada per una vida pobre. Així la por al pecat i a la consegüent condemna i una moral radicalment puritana configuren la seva actuació vital. El “tío Aron” és un altre dels personatges que a través de la seva conducta pública i privada ens porta a situacions límit de gran dolor i repulsió, però també d’enorme humanitat.

Sovintegen les falques filosòfiques en mig de les diverses aventures i avatars dels personatges. Per exemple les reflexions de Josefina sobre la desesperació dels pobres davant les desgràcies sobtades i les injustícies de la vida:

“Ella siempre había creído que algun día los justos recibirían su premio, que siempre se compensaria la injustícia, que finalmente un juez eterno sumaría las columnas de números y cifras y establecería un balance definitivo donde los números de los pobres y explotados y miserables, que hasta entonces habían sido tan escasos, llegarían a ser justos” Pàg.332.

Contra la resignació, retorna la imatge dels animals desnonats de la faula dels Músics de Bremen, que decideixen seguir endavant perquè sempre hi ha alguna cosa millor que no pas la mort.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s