Los mares del sur, Manuel Vázquez Montalbán

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En la Barcelona de 1979, en vísperas de las elecciones municipales, el detective privado Pepe Carvalho tiene que investigar las causas de un misterioso crimen. Un importante hombre de negocios llamado Stuart Pedrell aparece muerto a navajazos en un barrio extremo de la ciudad cuando desde hacía un año todo el mundo le suponía haciendo un viaje por la Polinesia. Carvalho averigua lo que hizo en el curso de este año, empieza a conocer la peculiar personalidad de la víctima –sus aficiones intelectuales y su obsesión por seguir los pasos de Gauguin e irse a los mares del Sur, que en la novela es un insistente símbolo de plenitud vital soñada e irrealizable– y va desenredando un complicado embrollo que tiene como fondo un sentimiento de frustración general. Desde la alta sociedad al inframundo de los suburbios, la novela traza un intenso cuadro de personajes y ambientes que refleja los conflictos personales y colectivos de la España de entonces.

Editorial Planeta.- 220 pàgines.

Apunts de lectura

Si bé l’estructura és de novel.la negra, Los mares del sur, és una lúcida crònica social i política de la Barcelona dels anys 70. A més, és una reflexió sobre el mite del Sur, una vida més vitalista, més autèntica, més feliç. Una reflexió que ens parla d’un Sur que pot estar en molts llocs, a Bali, en una barriada a les afores de Barcelona, a Vallvidrera on Carvalho hi té la casa, a l’interior de cadascú, en opcions de vida que passen per una vida lúdica, envoltat d’alcohol o de cocaïna. Però, ens diu l’autor, que buscar el Sur pot esdevenir tràgic, com és el cas del industrial assassinat a la novel.la el qual el viatge li resulta mortal com a conseqüència de les seves contradiccions existencials, culturals i de classe social, del desarrelament social i de la pèrdua de la seva identitat.

Carvalho, en aquesta novel.la ha envellit, s’ha tornat més dur, però també més resolutiu i savi. En la seva deriva per la ciutat de Barcelona va narrant els diversos canvis que observa passejant, sempre amb una valoració negativa de deteriorament i amb una permanent nostàlgia del passat: “esta Ciudad no es lo que era”. “..antes una puta era una puta y un chorizo un chorizo (…) y ahora han salido putas por todas partes y es chorizo cualquiera.”

Carvalho però, disposa de les opcions per fer-hi front: la seva casa retirada a Vallvidrera, el seu gos, els seus lleials amics Biscuter y Bromuro, la seva fidel companya Charo, cremar llibres per encendre la confortable llar de foc, els seus bons àpats de gourmet i la selecció de bons vins, a vegades fins a la borratxera.

Quan li ofereixen, com a compensació pels seus bons serveis de detectiu, un viatge a los mares del Sur, el refusa com una afirmació o potser justificació de la seva manera de viure:

“No. De los mares del Sur. Tengo obligaciones: una perra de meses y dos personas que de momento me necesitan o creen que me necesitan.

— Será un viaje corto.

— Hace tiempo leía libros y en uno de ellos alguien había escrito: quisiera llegar a un lugar del que no quisiera regresar. Ese lugar lo busca todo el mundo. Yo también. Hay quien tiene léxico para expresar esa necesidad y hay quien tiene dinero para satisfacerla. Pero millones y millones de personas quieren ir hacia el sur.”

A tota la novel.la es respira una frustració i un desencant generalitzat, des de la burgesia industrial i especuladora a la que pertany l’assassinat (“hemos de dejar de pedir perdón por haber nacido”), passant per la classe obrera (descontenta amb el Pacto de la Moncloa) i els emigrants domiciliats en les noves barriades sense els mínims serveis socials. Som a la vigília de les eleccions municipals i les proclames electorals amenitzen d’una manera intermitent la novel.la. Eleccions, possibilitats de canvi, esperances frustrades per la manera com s’ha fet la transició.

Quan la novel.la negra és una lúcida crònica d’un temps i d’un país no solament no té caducitat sinó que esdevé una autèntica lliçó d’història. Aquest és el cas per exemple quan el detectiu Carvalho reflexiona sobre la situació política d’aquells primers anys del postfranquisme:

“En ningún programa electoral se prometía derribar lo que el franquismo había construido. Es el primer cambio político que respeta las ruinas. Cada siglo construye sus ruinas y todo nuestro cupo de ruinas las ha construido el franquismo.”

40 anys més tard, el 2018, la situació de degradació democràtica espanyola, en gran part a causa del procés sobiranista de Catalunya, ha fet aflorar les mancances de la transició del franquisme a la democràcia. Transició, que com apunta Carvalho, es va fer tot deixant intactes les estructures de l’estat franquista, com el cas de la judicatura, entre d’altres. Ara, com l’any de la Constitució1978, resta pendent la regeneració democràtica, únic camí per renovar les esperances d’un canvi real.

Carvalho es fa gran i malgrat nota els primers símptomes de malalties no vol renunciar a les seves pautes de vida. Algunes falques il·lustren sobre l’ineludible pas del temps:

“Aún había mares en sus ojos y las facciones maceradas evocaban el rostro de una muchacha esperanzada que desconoce lo breve de la enfermedad que separa el nacimiento de la vejez y de la muerte.”

Los mares del Sur, una gran novel.la que en ser llegida ara, 40 anys després de la seva publicació,  es mereix, més que mai, tot el reconeixement per haver establert un precedent en la novel.la negra del nostre país.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s