Anna, Soror…, Marguerite Yourcenar

Sinopsi (contraportada de l’editorial)

En el Nápoles de finales del s. XVI Ana y Miguel, los hijos del gobernador Don Álvaro, descubren poco a poco la pasión que sienten el uno por el otro. Criados juntos alrededor de la figura materna, Doña Valentina, y de la lectura de los clásicos, como Platón y Séneca, sólo durante el largo cortejo fúnebre de su madre toman conciencia de lo que ya habían intuido durante tiempo. Así, por más que intentan luchar contra ello, refugiándose ella en la religión y él en sus correrías nocturnas, la fatalidad acaba por imponerse. Tras la muerte de Miguel, Ana vivirá ya para siempre marcada por el recuerdo de este amor único, que la acompañará durante toda su vida, desde el matrimonio concertado por su padre hasta el retiro final en un convento, y que será su única ilusión tanto para vivir como para morir.

Editorial Aguilar.- 80 pàg.

 

Apunts de lectura

A l’any 1925, quan Marguerite Yourcenar tenia 22 anys va escriure la història de dos germans que s’estimaren a Nàpols a finals del segle XVI. El seu incest va ser fugaç però va deixar una profunda petjada en la vida dels dos germans.

Inicialment l’obra va ser publicada conjuntament amb dues altres novel·les sota el nom de “Según el Greco” . A l’any 1981, quan l’escriptora tenia 78 anys, la novel.la va ser reeditada, quasi sense canvis. L’autora va afirmar: “Me siento tan cercana a este relato como si la idea de escribirlo me hubiera venido esta mañana”.

La prosa densa de la novel.la discorre suaument sobre una intensa dimensió poètica, la poesia narrativa que caracteritza a Yourcenar.

El llibre s’inicia amb el naixement d’Ana i finalitza amb la seva mort. Una vida llarga estigmatitzada pels cinc dies d’amor que a l’edat de vint anys va compartir amb el seu germà. Ana i Miguel fan del seu amor el fet més intensiu i decisiu que mou les seves vides i que d’una manera voluntària hi posen fi. Miguel decideix enrolar-se en un vaixell que persegueix corsaris sabent que d’aquesta manera aviat morirà.

L’experiència amorosa del dos germans està inserida dins d’una trajectòria mística. Yourcenar ens presenta els dos personatges llegint els místics espanyols com a una manera de trobar un llenguatge que vehiculi els seus desitjos i una relació tenyida de vida i mort. Una música amorosa i fúnebre que conjugada forma part de la vida.  D’aquesta manera, la seva relació amorosa no entra en conflicte amb les seves creences catòliques ja que allò diví també forma part d’ells mateixos. Quan Anna mort, les seves últimes paraules són: “mi amado…”. Els que l’assistien en aquell moment varen pensar que es referia a Déu, i com suggereix Yourcenar: “Quizás estaba hablando con Dios.” 

Aquest misticisme es recrea en una atmosfera fosca i en ambients claustrofòbics (la fortalesa de San Telmo, les escenes dins l’església, el viatge acompanyant el fèretre amb la mare..).

Si bé no apareix el refús social davant la relació amorosa d’incest, els germans mantenen un combat interior sobre allò que està passant en base als principis de la raó, la religió i el desig. Ana intenta buscar el remei a través de la religió i la meditació sobre la lectura dels místics: Luís de León, Juan de la Cruz, la germana Santa Teresa…Una vida que la porta a una absència de tot i de tots. Només el record de l’amor viscut la fa viure. Miguel ho fa a través de l’acció tot sabent que el portarà a una mort segura.

L’acomiat de Miguel és una bona mostra de l’estil narratiu de Yourcenar. El capità del vaixell l’avisa que estigui a punt perquè sortiran a la mar quan bufi la brisa:

“Don Miguel subió de nuevo al Fuerte de San Telmo, pero no sin antes atar en las contraventanas de Ana un largo chal que se oiría flamear al viento.

A los dos días, en cuanto amaneció, oyeron el crujido de la seda. Los adioses y las lágrimas se reiteraron, igual que en la antevíspera, un poco como suele suceder en los sueños que se repiten. Pero tal vez ya ninguno de los dos creía en la perpetuidad de los adioses.”

Com a contrapunt i contrast al tipus d’amor entre els dos germans, es descriuen altres relacions amoroses més convencionals, interessades, de conveniència, etc. Yourcenar en unes poques línies ens situa clarament els sentiments de l’Ana casada amb el senyor de Wirquin:

“Entre Ana y él, la cortesía sustituía a la ternura, sentimiento que, por otra parte, él no juzgaba necesario en las relaciones con una mujer. Al principio Ana tuvo que soportar sus requerimientos nocturnos con repulsión, luego, y a su pesar, el placer se insinuó algunas veces en ella, pero siempre limitado a una parte baja y estrecha de su carne, y sin estremecer del todo su ser. Finalmente le agradeció que, al cabo de un tiempo, él se buscara amantes que lo alejaban de ella.”

“Anna, Soror..” , una novel.la breu que a partir d’una relació incestuosa entre germans, Yourcenar ens va desxifrant lentament els enigmes d’un paisatge de l’ànima a través de la seva magistral poesia narrativa.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s