Indignació, Philip Roth

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Som a 1951, segon any de la guerra de Corea. Marcus Messner, un jove estudiós, honest i apassionat de Newark, Nova Jersey, comença segon de carrera al conservador campus de Winesburg, Ohio. ¿Per què és allà i no a Robert Treat, la petita universitat de Newark, on ha cursat primer? Perquè el seu pare, un carnisser escarrassat i treballador, sembla haver-se tornat boig -boig front els perills de la vida adulta, els perills del món, els perills que veu a cada cantonada i que amenacen el seu fill estimat.

La mare, una dona patidora i agobiada, diu que el pare té por per ell perquè se l’estima i perquè se’n sent orgullós. Potser és així, però arriba un dia que Marcus rebenta. Lluny de Newark, es veu abocat a buscar-se un lloc enmig dels costums i de les prohibicions d’un món molt diferent del seu, però als mateixos Estats Units. Indignació explica la història de la formació d’un home, de les oportunitats aterradores que li ofereix la vida i dels estranys obstacles amb què topa. És una història d’inexperiència, bogeria, resistència intel”lectual, descobriment sexual, coratge i errors. És una història explicada amb tota l’energia i la brillantor de Philip Roth, que obre un camí nou respecte de les seves darreres novel.les sobre la vellesa i l’experiència i continua les seves investigacions sobre l’impacte de la història nord-americana en la vida d’un individu.

La Magrana.- 192 pàg.- Traducció Xavier Pàmies

Apunts de lectura

El protagonista Marcus Messner, mortalment ferit a la guerra de Corea, sota l’efecte de la morfina, recorda i repassa la seva vida d’estudiant a la universitat. Fill d’un carnisser jueu decideix marxar a una altra universitat per tal de fugir de l’intolerable i obsessiu control del seu pare.

“Me’n vaig anar de Robert Treat (universitat) després d’un curs i prou. (…) Vaig haver d’allunyar-me d’ell per no matar-lo; això vaig dir fora de mi a la meva desconcertada mare, que d’improvís va descobrir que tenia tan poca influència sobre el meu pare com jo.” Pàg. 21.

D’aquesta manera, en Marcus decideix fugir lluny de la seva família, a Winesburg, una petita universitat en una comarca rural d’Ohio a quasi vuit-cents quilòmetres de casa seva. I així s’inicia el trajecte dins la nova universitat ple d’avatars diversos fins el seu final vital. Una universitat retrògrada i conservadora sotmesa a unes normes de conducta estrictes i autoritàries que fan que el nostre protagonista sovint exclami: INDIGNACIÓ.

Per poder aguantar els sermons religiosos d’obligada assistència, “m’havia obligat a evocar una briosa cançó de lletra marcial que havia après a primària…Deia així:

            Alceu-vos, vosaltres que us negueu a ser esclaus….”

…i cada vegada posant un èmfasi especial en cada una de les quatre síl.labes que ajuntades formen el substantiu indignació”. Pàg. 78.

Aquest sentiment d’indignació acompanya a Marcus cada vegada que xoca amb fets que li trastoquen el seu objectiu d’estudiar i aconseguir la millor classificació acadèmica. Com per exemple, l’actitud dels companys d’habitació, el menyspreu per la seva condició de jueu, la seva negativa a integrar-se a cap associació d’estudiants, etc. El primer combat seriós que ha d’afrontar és l’assetjament moral del degà de la universitat el qual sotmet a Marcus a un interrogatori inquisitorial. A mesura que l’espiral de la discussió augmenta també ho fa l’espiral de la indignació de Marcus acompanyada en el seu interior de la tonada  “Alceu-vos. Vosaltres que us negueu a ser esclaus...”.

La trama de la novel.la de Philip Roth va mostrant com les petites coses, les aparentment més banals poden condicionar la vida, la nostra estratègia de vida. Així per a Marcus, demanar un simple canvi d’habitació per no entendre’s amb els companys, o quedar amb una noia per sortir, poden desencadenar processos de conseqüències imprevisibles i afectar el seu objectiu d’aconseguir la graduació universitària, finalitat que li sembla que només depèn d’ell mateix i que se’n considera sobradament capaç.

L’atzar, els altres, els puritanismes, les intoleràncies, els fanatismes, tot allò que sembla banal però que és incontrolable pot acabar arruïnant les nostres vides. L’estudiant universitari Marcus ens recorda a un altre jove de la novel.la Nèmesi també de Philip Roth: Bucky Cantor, un jove llançador de javelina, que ens porta a reflexionar sobre quines decisions determinen fatalment la vida. Fins a quin punt som impotents davant les circumstàncies?.

I aquestes circumstàncies banals, són les que porten a Marcus a ser expulsat de la universitat i haver d’anar a la guerra de Corea: tot plegat en negar-se a presentar disculpes per una xorrada com saltar-se l’ofici religiós, cosa que feien la majoria. Sí, el proverbial i  desafiant “I una merda” d’en Marcus el porta a morir a la guerra de Corea, tres mesos abans de complir els vint anys.

Conclou la novel.la: Marcus és víctima d’allò “que el seu pare sense estudis s’havia escarrassat a fer-li entendre des del primer dia: la forma terrible i incomprensible en què les decisions més banals, accidentals i fins i tot còmiques poden tenir les conseqüències més desproporcionades” .

Tota una lliçó de vida amb un final tràgic.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s