Punin y Baburin, Iván Turguénev

Sinopsi (contracoberta de d’editorial)

Juan Eduardo Zúñiga señala en el texto de presentación de Punin y Baburin (novela inédita hasta ahora en castellano) que «Turguénev fue testigo de la lenta ruina de la nobleza rusa, aunque distanciado de ella por poderosas razones. Distanciamiento que le permitió captar los rasgos básicos de los rusos del siglo pasado y, al introducirlos en su literatura, escribir una larga historia que ayuda a conocer los orígenes de la Rusia actual».

Esta novela es una de sus obras maestras y es también uno de sus textos más autobiográficos, ya que se basa en su cruel madre y en su abuso de los cinco mil campesinos que poseía. Ella tenía un poder absoluto sobre ellos y, cuando se disgustaba, les infligía severos castigos, incluso flagelándolos hasta la muerte. Algunos críticos han teorizado sobre si las historias de Turguénev no eran en realidad instrumentos para liberar a los siervos, pues consiguen «poner luz en las tinieblas de su tiempo».

Nordicalibros.- 110 pàg.- Presentació Juan Eduardo Zúñiga.-

Traducció MartaSánchez-Nieves

Apunts de lectura

Punin i Baburin , conjuga les històries de vida dels personatges amb la crònica de la seva època, la Rússia dels anys 1830-1861. Amb el valor afegit de recollir les pròpies experiències vitals de Turguénev, pel que fa el seu ascendent social, fill d’una família aristocràtica. Com diu Juan Eduardo Zúñiga en la presentació: “Turguénev es un adelantado en la configuración de la obra literaria con sedimentos muy profundos de la propia existencia”.

La novel.la és un relat en primera persona d’un dels personatges que des de la seva vellesa i malaltia recorda els fets que s’hi narren:

“ Por ejemplo ahora: me veo en la aldea con mi abuela, severa y enojada,  tengo apenas 12  años y en mi imaginación surgen dos seres…” .

Els dos personatges, Punin i Baburin, són una parella de caràcters psicològics contraposats, com poden ser el Quijote i Sancho. Baburin és un filantrop compromès amb la causa republicana, a favor dels desvalguts i contra el zar.

“ ..pero no soporta en modo alguno la injustícia, ¡la tristesa ajena lo angustia!.”

Punin, és l’altra cara de la moneda, un personatge somiador, extremadament fidel a Baburin que l’ha acollit. Sovint parla tot composant rimes poètiques.

El narrador, des del primer moment, des de quan era un nen de dotze anys, professa una gran estima per Punin que li desperta la seva afició per la literatura. La trobada dels dos personatges en el jardí del casalot de l’avia, constitueix un parèntesi d’estil narratiu en descriure l’idíl·lic paradís, molt diferent a la resta de la novel.la.

Amb l’entrada de la jove Muza tot narrant la seva evolució vital s’introdueix un altre eix en la trama de la novel.la: la força ascendent de la “nueva estirpe”, encarnada per la joventut que vol transformar una societat tradicional i esclavista. Al 1861 el Zar Alexandre II va realitzar una reforma camperola que implicava l’emancipació dels servents, de l’esclavitud.

A través dels avatars amorosos de la jove Muza es planteja la disjuntiva amorosa, entre seguir els sentiments del cor i l’agraïment vers el protector que la salva, molt més gran que ella. També l’evolució personal de Muza, el seu compromís social i polític, esdevé un altre factor de la trama.

El personatge de l’avia del narrador personifica les relacions de classe entre els servents i l’aristocràcia terratinent.

“…tengo poder sobre mis súbditos y no respondo ante nadie por eso.”

Pensar que en noranta pàgines, Turguénev es capaç de fer una crònica del final de la Rússia esclavista a través de les històries de vida de quatre personatges, significa un prodigi de concisió, d’ometre tot allò que no és necessari per al sentit.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s