El jugador, Fiodor Dostoyevski

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Novela de indudable trasfondo autobiográfico, EL JUGADOR (1866) refleja los dos grandesimpulsos -el juego y la pasión amorosa- que dominaron la vida de Fiódor Dostoyevski (1821-1881).

En medio de una galería de personajes desarraigados y trashumantes que deambulan por la ciudad-balneario de Wiesbaden (el «Roulettenburg» de la ficción), la patética figura de Aleksei Ivanovich personifica el goce y la angustia del tipo humano que acaba por canalizar toda su capacidad de protesta en la pasión por el juego como vía de acceso, mediante el dolor y el envilecimiento, a una libertad vorazmente deseada.

Alianza Editorial.-  El libro de bolsillo 268 pàg..- Traducció Juan López-Morillas

Apunts de lectura

Tal com diu el títol,  la novel.la tracta de la conducta obsessiva del ludòpata. Conducta que el propi Dostoievski va patir, de manera que la novel.la podria ben be ser un autoretrat d’aquesta passió, la qual cosa li va causar molts problemes econòmics i familiars. Si bé la passió pel joc és l’eix temàtic de la novel.la, també en paral·lel corre una altra passió, l’amorosa. Les dues passions es conjuguen entre elles ja que el poder de tenir diners es presenta com un requisit per aconseguir l’amor de la dama i una manera fàcil d’aconseguir-ne per a un home pobre és a través del joc. Ambdues passions porten al protagonista a ser víctima del joc, s’apodera d’ell i el porta a una vida incontrolable.

Com ja és propi de Dostoievski, fa uns retrats psicològics dels personatges amb una gran capacitat per dramatitzar el caràcter i la personalitat. El protagonista de “El jugador”, Alexéi Ivánovich , és un narrador que a través d’un monòleg ens narra els avatars passats que recorda tot consultant les seves notes i apunts. En ser en gran part una autobiografia del propi Dostoievski, de la seva ludopatia,  li atorga a la novel.la un significatiu valor afegit.

Alexéi Ivánovich ho espera tot de l’atzar, no solament és el mitjà perquè la seva enamorada l’estimi sinó que el joc el domina de tal manera que fins i tot ho justifica i legitima com a un medi per guanyar-se la vida.

“ Por ridícula que parezca mi gran confianza en los beneficios de la ruleta, más ridícula es aún la opinión corriente de que es absurdo y estúpido esperar nada del juego.  ¿y por qué el juego habrá de ser peor que cualquier otro medio de procurarse dinero, por ejemplo el comercio?” Pàg 30.

El jugador cada dia posa el comptador a zero tot esperant que a la propera la sort li serà favorable.

“¿Y que hubiera sido de mí si me hubiera acobardado entonces, si no me hubiera atrevido a toma una decisión?

¡ Mañana, mañana acabarà todo !

Una passió el porta a una altra passió. L’amor el porta al joc i ambdós passions es retroalimenten fins a sotmetre la seva voluntat tot convertint-lo en un home unidimensional:

“Cuando hablo con usted quiero decirlo todo, todo,  todo. Pierdo todo sentido de lo que son los buenos modales; hasta convengo en que no sólo no tengo buenos modales, sino ni dignidad siquiera. (…) No tengo en la cabeza un solo pensamiento humano. Hace mucho que no sé lo que sucede en el mundo, ni en Rusia ni aquí. Usted misma sabe lo que me ha sorbido el seso”. Pàg.64

Alexéi Ivánovich, analitza la diferent tipologia de jugadors. Per un costat, els rics que juguen per diversió i per l’altre els necessitats i presoners de la cobdícia humana per aconseguir el diner fàcil.

En el joc hi ha ansietat i por, sensacions que sempre acompanyen a Alexei. I fins i tot quan la sort l’acompanya i aconsegueix una fortuna per oferir-la a l’estimada i quan aquesta el refusa, la desesperació s’apodera d’Alexei. El diner no serveix de res si no pot satisfer el desig sentimental.

“Vivo, ni que decir tiene, en perpetua zozobra; juego cantidades muy pequeñas y estoy a la espera de algo, hago cálculos, paso días enteros junto a la mesa de juego observándolo, hasta lo veo en sueños; y de todo esto deduzco que voy como insensibilizándome, como hundiéndome en agua estancada.” Pàg.253.

El Jugador destil.la una gran dosi de xenofòbia, d’animadversió cap a persones o cultures diferents dins d’Europa que s’interrelacionen en el marc del balneari que comparteixen. Els que més mal parats són els francesos i polacs.

“El francés natural es la encarnación del pragmatismo más angosto, mezquino y cotidiano, en una palabra, es el ser más fastidioso de la tierra.” Pàg 86.

Els polacs “son rastreros, serviles y ladrones”. Els alemanys són “toscos, vulgares o de una laboriosidad mezquina y cruel”.

Tampoc els russos queden gaire ben parats: per cobdícia o vanitat, dilapiden les seves fortunes per les ruletes d’Europa. Esdevenen uns paràsits respecte a la funció de la contribució història de les classes dominants en relació al procés d’acumulació capitalista. La burgesia industrial és la que protagonitzarà aquest procés, en detriment de l’aristocràcia:

“En mi opinión, la ruleta ha sido inventada sólo para los rusos. (…) es que en el catecismo de las virtudes y los méritos del hombre civilizado de Occidente figura histórica y casi primordialmente la capacidad de adquirir capital. Ahora bien el ruso no sólo es incapaz de adquirir capital, sino que lo derrocha sin sentido, indecorosamente” Pàg. 53.

Sens dubte el que deixa millor és a l’anglès míster Astley, noble, generós i de correcte comportament.

Dels altres personatges destacaria l’avia.  Una entranyable sàtira sobre el comportament humà. Davant la cobdícia dels familiars de l’avia, a qui tots la volen morta per cobrar l’herència, aquesta es subleva d’una manera fantàstica i divertida. És la resposta de la vella dama indigna.

El jugador, una crònica (1863) de l’ambient de la classe benestant en un balneari europeu i de l’aventura amorosa del narrador amb la conseqüent degradació per la passió pel joc. Un retrat psicològic del ludòpata amb el valor afegit de ser la pròpia experiència de Dostoievski.  També una reflexió sobre l’atzar i la vida “basta un giro de la rueda para que todo cambie…”.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s