Todo, Kevin Canty

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

RL, un hombre de cincuenta años que regenta un negocio de pesca deportiva en un pequeño pueblo de EE. UU., se encuentra con June, la viuda de un amigo íntimo, para celebrar el que hubiera sido el cincuenta cumpleaños de su amigo. Tras once años atrapada por el recuerdo de su muerte, June ha decidido pasar página y pone a la venta la casa que habían compartido. Las cosas también están cambiando para RL: Betsy, una antigua novia, le pide que la acoja en su casa mientras recibe un tratamiento de quimioterapia, y su hija de diecinueve años, Layla, tampoco pasa por su mejor momento. Su relación con esas tres mujeres afecta profundamente a RL; los cambios a los que ellas se enfrentan harán que se cuestione lo que ha hecho durante los últimos años y le empujarán a tomar de nuevo las riendas de su vida.

Ambientada en un pueblo del estado de Montana, cuya belleza y carácter se ven reflejados en los personajes, Todo es una novela sobre las segundas oportunidades.

Publicada en 2010, la crítica norteamericana la consideró como una de las mejores novelas del año.

Libros del Asteroide.- 272 Pàg.- Traducció: Damià Alou

Apunts de lectura

Una història de vida de 5 personatges que viuen en l’estat de Montana, l’Amèrica rural del nord oest dels Estats Units. La novel.la narra la realitat quotidiana d’uns personatges que, per raons diverses, tenen una vida desgraciada. Raons diverses però gens excepcionals, de manera que tots ens podem sentir identificats en alguna part dels molts revolts que té l’espiral que s’hi narra.

El personatge central és RL sobre el qual graviten la resta de personatges: la viuda del seu millor amic; una antiga novia; la seva filla i un treballador del seu negoci.

RL, divorciat, viu amb la seva filla Layla, estudiant en una universitat lluny de casa seva. En aquest moment, la seva vida no té massa interès, sent que passa d’una manera insubstancial, una rutina any rere any.

“El cinco de julio RL y June bajaron al río, se sentaron en las rocas con una botella de Johnnie Walker etiqueta roja y hablaron de Taylor. El cinco de julio era el cumpleaños de Taylor y hacían lo mismo cada año. Taylor habría cumplido cincuenta. RL había sido su amigo de infancia y June había estado casada con él. Llevaba muerto once años.”

La imatge del pas de l’aigua és molt gràfica sobre el pas del temps i la insubstancial rutina:

“Se sentaron en las rocas y observaron el parsimonioso discurrir del agua, el fresco chapoteo del agua sobre la grava.”

Sobtadament, la seva exdona li prega que vulgui acollir a casa seva a Betsy per tal que pugui ser atesa a l’hospital de diverses sessions de quimioteràpia. RL hi accedeix. Betsy havia estat una novia de joventut i ara aquest passat li remou la vida. L’acolliment de Betsy esdevé un catalitzador terapèutic per refer la seva vida. Com si el passat pogués solucionar els problemes del seu present.

June, la viuda del millor amic de RL, fa creu i ratlla amb el seu passat després d’onze anys de viudetat. Es ven la casa, esdevé rica, però els diners no són la raó suficient per a la seva felicitat. Alcohol, creences religioses, noves relacions afectives, nous recursos, recerca de noves opcions a la felicitat.

La jove universitària Layla. filla de RL, és un contrapunt en la novel.la en comparació a la resta de personatges que ja han jugat la primera part de la seva vida. Layla busca en l’amor el poder satisfer la seva jove inquietud vital. I com passa a la vida els avatars amorosos no solament no sempre arriben a bon port sinó que poden condicionar l’existència.

La malaltia és un factor recurrent a les vides de tothom, una amenaça latent que ho pot remoure tot. Betsy, pateix un càncer i s’ha de sotmetre a tractaments de quimioteràpia. El seu futur immediat és incert, la qual cosa estimatitza la vida del personatge, les seves opcions i prioritats.

L’estil narratiu de la novel.la està basat en un narrador en tercera persona que va explicant els avatars de cada personatge a través de capítols curts. En cap moment fa reflexions filosòfiques sobre la vida dels personatges. Es limita a apuntar els problemes, les inquietuds i esperances del personatges. Tot plegat en base a frases curtes o fins i tot només una paraula.

“Cuando llega al callejón se da media vuelta y ve que la nieve casi ha borrado sus pisadas. Borra, piensa. Que todo vuelva a ser nuevo. Que quede limpio.”

 El paisatge que envolta el poble és un escenari present talment un decorat.

“Primavera, la vio por primera vez en la colina que queda encima del pueblo, con la forma de una azucena de glaciar, una flor que parecía una campanita amarilla, pequeña y tímida entre los hierbajos.”

Todo, l’escenari d’uns personatges lluny en l’espai on es mouen però, molt a prop per allò que senten i viuen. Una història d’adversitats, de recerca de la identitat personal i també d’esperances, una història de l’art de viure.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s