La trena, Laetitia Colombani

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En aquesta narració vibrant i commovedora, Laetitia Colombani —guionista, directora i actriu de reconegut prestigi— aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat.

 

ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d’una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l’escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes.

 

ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l’últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l’institut per aprendre els secrets d’aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l’adversitat amb valentia i determinació.

 

CANADÀ. La Sarah és una advocada d’èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d’un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella.

 

La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen i van formant una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.

Editorial Salamandra.- 208 pàg.- Traducció: Anna Casassas Figueras

Apunts de lectura

L’autora. en narrar la història de les tres dones, planteja una gran casuística de les problemàtiques de la dona a nivell universal. Sota la idea central que tothom lluita per allò que no té i necessita, les tres dones de la novel.la són el paradigma de la lluita i la força per seguir endavant. Potser la més flagrant és Smita, la dona de la Índia pertanyent a la casta dels intocables. Aquesta casta dels paries és la que ocupa el lloc més marginal de la societat i com a tal està condemnada a realitzar els treballs marginals que cap altra estament social vol realitzar. La discriminació contra els delits encara és una realitat a les zones rurals. La rebel·lió contra aquesta discriminació suposa no solament una lluita de classe sinó una agressió a la religió i a l’ordre moral i social establert.

Els altres dues històries de vida ens són més properes i conegudes. La que planteja una problemàtica més complexa és la del Canadà. La Sarah és una dona que en base a sacrifici, voluntat i capacitat ha aconseguit escalar un lloc elevat a la piràmide de direcció d’un prestigiós bufet d’advocats. Trencar el sostre de vidre és difícil i mantenir-se a dalt encara ho és més. A més de ser eficients, s’ha d’estar en bones condicions físiques. Els mecanismes de discriminació ja són més sofisticats si bé els temes que s’hi plantegen són els propis de la naturalesa humana en un ambient competitiu i capitalista: la cobdícia, la competitivitat, la desqualificació professional i personal, el cainisme, les actituds venjatives, etc.

L’esquema narratiu és molt senzill. Les tres històries es narren simultàniament a través d’un narrador en tercera persona. Un capítol per a cada una de les dones, de manera que si el lector es vol avançar per saber com acaba la cosa, pot llegir els capítols seguits de cada personatge. Que el final sigui previsible, crec que també forma part de l’estratègia de l’autora ja que des del títol fins a la narració que s’hi intercala sobre l’artesania del cabell ho faciliten.

D’alguna manera, la conjugació de les tres històries planteja el tema de  la globalització, la interrelació entre les diferents casuístiques que s’hi plantegen i que a més tenen en comú el mateix afany de lluita i llibertat.

Tres històries desiguals que cobreixen un gran espai de les diferents problemàtiques actuals de la dona.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s