Kentukis, Samanta Schweblin

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Casi siempre comienza en los hogares. Ya se registran miles de casos en Vancouver, Hong Kong, Tel Aviv, Barcelona, Oaxaca… y se está propagando rápidamente a todos los rincones del mundo. No son mascotas, ni fantasmas, ni robots. Son ciudadanos reales, y el problema -se dice en las noticias y se comparte en las redes- es que una persona que vive en Berlín no debería poder pasearse libremente por el living de alguien que vive en Sídney, ni una persona que vive en Bangkok desayunar junto a tus hijos en tu departamento de Buenos Aires. En especial cuando esas personas que dejamos entrar a casa son completamente anónimas.

Los personajes de esta novela encarnan el costado más real -y a la vez imprevisible- de la compleja relación que tenemos con la tecnología, renovando la noción del vouyerismo y exponiendo al lector a los límites del prejuicio, el cuidado de los otros, la intimidad, el deseo y las buenas intenciones. Kentukises una novela deslumbrante que potencia su sentido mucho más allá de la atracción que genera desde sus páginas. Una idea insólita y oscura, tan sensata en sus reflejos que, una vez que se entra en ella, ya no se puede salir

LITERATURA RANDOM HOUSE.- 224 pàg.

Apunts de lectura

Els kentukis són robots en forma de peluix (conills, talps, dracs, corbs, etc) que tenen incorporada una càmera als ulls i que qualsevol pot comprar. Tenen una bateria que es carrega com si fos un mòbil de manera que disposen de punts de càrrega. El sistema funciona en base a dos subjectes: el que TÉ el robot físicament corrent per casa seva(ÉS el kentuki)  i un altre subjecte, l’AMO, que a través d’una tablet connectada per internet pot veure allò que visualitza el kentuki a través de la càmera del robot i el pot fer moure a voluntat a través d’unes rodetes situades a la base del peluix. Ambdós subjectes són anònims, ni es coneixen ni saben res de la seva situació geogràfica. L’assignació dels subjectes és per atzar.

Podríem dir que la persona que TÉ el kentuki a casa és l’exhibicionista i l’AMO que controla la tablet és el voyeur.

A través dels Kentukis, Samanta Schweblin, crea una  figura que conjuga la  funció de la mascota animal amb el fenomen de la xarxa social i la globalització. Això li serveix per exposar una realitat social amb els problemes que afecten les persones: la soledat, el consumisme de les noves tecnologies, la incomunicació, l’esperit voyeur-exhibicionista, algunes perversions sexuals, pedofília, etc.

Com diu la mateixa escriptora : “la monstruosidad no está afuera, sino adentro de nosotros”. És a dir, el mal no són les noves tecnologies sinó que som nosaltres mateixos segons l’ús que en fem, ja siguem un kentuki o un “voyeur” situat a l’altre  costat del món amb una pantalla de tablet a les mans.

Amb el nivell de desenvolupament actual de les noves tecnologies a través d’internet i dels mòbils, els kentukis no són pas una figura de ciència ficció sinó que és una realitat ben propera.

La novel.la és un bon element per al debat sobre l’ús de la noves tecnologies. Qui és primer l’ou o la gallina. ¿Són les noves tecnologies les que creen nous hàbits o les noves tecnologies serveixen per satisfer necessitats que ja portem a dins ?.

La novel.la narra petites històries de diversos personatges en base a capítols intercalats. Potser això trenca el fil narratiu de cada història encara que el fil narratiu general sigui mostrar les diferents casuístiques d’ús dels kentukis. Així trobem tot un mosaic d’històries, no totes però tenen una estructura de conte amb els elements requerits d’intriga i sorpresa. La diversitat de la casuística permet afirmar que el fenomen dels kentukis és global, un fenomen social i que sovint els mitjans de comunicació se’n fan ressò.

L’autora no entra a fer valoracions. Les respostes i conductes humanes dels personatges al respecte són diverses. Algú opta per rebel·lar-s’hi i acaba trencant o deixant morir l’artefacte. Un altre aprofita el buit legal de comercialització i fa el seu negoci.

La reflexió d’una de les protagonistes es ben clarificadora:

“Estaba tan rígida que sentia su cuerpo crujir, y por primera vez se preguntó, con un miedo que casi prodría quebrarla, si estaba de pié sobre un mundo del que realmente se pudiera escapar”.

La novel.la Kentukis planteja també aquest debat sobre el qual cadascú haurà de cercar la seva resposta.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s