Creix un arbre a Brooklyn, Betty Smith

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Som a principis del segle XX i trobem la petita Francie Nolan llegint a l’escala d’incendis de casa seva, a l’ombra d’un arbre salvatge que només creix als barris més pobres de les grans ciutats. Quan la càmera s’allunya, anem descobrint les peculiaritats i extravagàncies de la seva família, immigrants alemanys que han viatjat a la recerca d’un món millor, i també el barri que la veu créixer, Brooklyn. Així, seguirem la jove Francie mentre es va fent gran, acompanyada sempre de llibres, vencent els anys de la gana i la pobresa i exigint de la vida alguna cosa més que una existència mediocre. D’aquestes ganes meravelloses i tossudes per aprendre neix Un arbre creix a Brooklyn, una novel·la sublim i commovedora en la qual els personatges són tan propers que quasi els podries tocar amb els dits, i la seva petita lluita de cada dia per tirar endavant esdevé tan punyent com inspiradora. Un arbre creix a Brooklyn és un homenatge a la infantesa, als lligams familiars, a la llibertat per triar el propi camí i a les petites batalles de cada dia.

L’altra Editorial.- 576 pàg.- Traducció de Josep Alemany

Apunts de lectura

Creix un arbre a Brooklyn”, un títol metafòric que expressa la força de la pulsió de viure malgrat les condicions desfavorables, una lluita per la supervivència. Brooklyn als anys 20 era un barri receptor de la diversitat d’immigració que arribava a Nova York, un barri en permanent transformació urbanística davant per davant del potencial de Manhattan.

“L’únic arbre que hi havia al pati de la Francie no era ni un pi ni un avet. Les seves fulles punxegudes creixien al llarg de les varetes verdes que sorgien de les branques. L’arbre semblava un desplegament de paraigües oberts de color verd. Alguns en deien l’Arbre del Cel perquè allà on queia la seva llavor naixia un arbre que maldava per enlairar-se. Creixia tant en terrenys encerclats amb tanques com en piles d’escombraries abandonades. Era l’únic arbre que creixia enmig del ciment. Creixia esponerós, però només en barris amb pisos de lloguer.”

La protagonista de la novel.la és Francie a la que coneixem des del seu naixement fins a l’adolescència, 17 anys, conjuntament amb el seu germà Neeley, un any més petit. Els germans Nolan són els fills d’una família d’immigrants que viuen a Brooklyn en unes condicions de precarietat i pobresa.

Si bé l’eix de la novel.la és el procés de formació i creixement de Francie, les idees força estan contingudes en la figura de la mare. La mare, la Katie, és un exemple de força de voluntat i de lluita aferrissada per tirar endavant la família. Vol que els seus fills no tinguin que passar per les mateixes penúries que ella i per això té molt clar que per aconseguir-ho la única estratègia és l’educació.

“En el cervell de Katie va sorgir sobtadament la resposta, va ser tan senzilla com si un llampec de sorpresa creués el seu pensament. ¡ Educació!.

La capacitat de la Katie per gestionar la viabilitat econòmica familiar així com la formació dels fills és tot un model de l’ofici de mare. Gestiona el potencial dels fills en base a conèixer els punts forts i febles de cadascú. D’aquesta manera opta per potenciar la formació escolar del seu fill petit, en detriment de la Francie, tot confiant en les capacitats de la seva filla per no perdre el seu procés de formació.

La família Nolan encarna un dels principis fonamentals de la prosperitat humana com és el de satisfer les necessitats en base als propis recursos personals, primerament emprant els més primaris com el del treball manual i després lluitar per aconseguir a través de l’estudi el gran capital de la formació. Ni en els moments més crítics, la Katie, accepta l’oferiment de caritat, és un exemple de dignitat tot demostrant tenir una gran qualitat moral.

Cal fer èmfasi en la reacció de la mare en un moment especialment greu: l’intent d’agressió sexual per part d’un perillós violador i assassí. La Katie, sempre vigilant quan la Francie tornava sola a casa, sorprèn l’agressor i amb tota la intenció d’acabar amb el mal li engega un tret i el deixa malferit. Recorda una escena semblant a la novel.la “La nit del caçador” (David Grupp) quan la dona que tutela els nens en una granja, Raquel, apunta amb l’escopeta al malvat Predicador, l’encarnació del mal davant la innocència infantil.

“La mare, de vint-i-nou anys, era preciosa amb els cabells negres, els ulls castanys i una bona figura. Tenia molta traça amb les mans. Treballava de portera i s’encarregava de netejar tres edificis. ¿Qui es podia creure que la mare fregava pisos per mantenir quatre persones? Era tan bonica i esvelta i sempre estava contenta i animada. Encara que tingués les mans vermelles i clivellades per l’aigua de la neteja, la forma era bonica, i acabaven en unes ungles ovals precioses. Tothom deia que era una llàstima que una dona tan maca com la Katie Nolan hagués de fregar pisos. Però ¿quina altra cosa podia fer amb el marit que tenia?, afegien. Admetien que sens dubte en Johnny Nolan era bona persona i simpàtic, molt millor que tots els altres homes del barri. Però era un borratxo. Tothom ho deia. I era veritat.”

Malgrat tot, el pare és molt estimat per la seva dona i per als seus fills és un punt de referència del qual se’n senten orgullosos.

“ El pare no dinava amb la família. Feia de cambrer i cantant suplent. Això volia dir que no treballava gaire sovint. Normalment, passava el dissabte al matí al local del sindicat, esperant que li sortís alguna feina.”

Des del primer moment, per allò que s’hi explica i com s’explica, fa pensar en un relat autobiogràfic de l’autora. Més encara ho fa pensar per les indicacions recurrents sobre l’afició de la Francie, des de la infància, per la literatura i l’escriptura.

Els avatars de la Francie en les diferents escoles durant la infància, posen en evidència la influència dels mestres en la formació i no solament en la transmissió de coneixements. Gràcies a la mare que cada dia llegia als seus fills, la lectura esdevé un factor decisiu per a la Francie.

“Són màgics els instants que un nen s’assabenta que pot llegir les paraules impreses. (…) A partir d’aleshores es va fer seu el món a través de la lectura. Mai més se sentiria sola,… (…)Els llibres varen esdevenir els seus únics aliats. N’hi havia un per a cada moment; els de poesia eren companys tranquils, els d’aventures…(…) La tarda que va descobrir que podia llegir, es va prometre que cada dia llegiria un llibre durant la resta de la seva vida”.

Poc a poc anem acompanyant la Francie en el seu aprenentatge de l’ofici de viure. És una novel.la extensa i cal llegir-la pausadament. No hi ha una especial estructura d’intriga. És un procés ple d’avatars, d’experiències i de coneixements.

“Francie va començar a sentir mal de cap. No sabia si la causa era l’emoció d’haver tingut als braços un recent nascut, al sotragueig del tramvia, al nou concepte sobre la mort del seu pare o al descobriment sobre el perfum de Sissy. Potser també podia ser a causa que matinava molt i treballava massa.
– Be- va concloure- , crec que allò que em fa mal de cap és la vida i res més que la vida”.

Francie, amb 17 anys reflexiona sobre la felicitat.

“La gent creu sempre que la felicitat és alguna cosa que es perd en la distància. Va pensar Francie-, una cosa complicada i difícil d’aconseguir. Això n’obstant, què petites són les coses que contribueixen a la felicitat ! Un lloc on refugiar-se quan plou, una tassa de cafè fort quan una està abatuda, una cigarreta….”
Malgrat la majoria d’històries que s’hi narren la protagonista és Francie, la novel.la també reflecteix la vida de la família Nolan així com també lateralment la de les germanes de la mare, especialment de la Sissy.

Francie, es fa gran tot aprenent del matriarcat que l’envolta, de la seva avia, de la seva mare i de les seves tres ties, les quals, en més o menys iniciativa, són les que porten les respectives cases i famílies. En aquest sentit és una novel.la feminista en atorgar una importància primordial a la independència de la dona.

La novel.la es divideix en cinc llibres i cadascun en capítols tot desenvolupant les diferents etapes de la vida de Francie, entretenint-se especialment en l’etapa de la infància.

Creix un arbre a Brooklyn, és a més, la crònica d’una realitat sociològica de la situació de la població immigrant multi-ètnica, de cultures i religions diferents en una ciutat cosmopolita com Nova York. L’assentament dels jueus a Brooklyn, per exemple o el conflicte amb els alemanys durant la Primera Guerra Mundial.

La Francie s’ha fet gran, moltes coses de Brooklyn han canviat, les persones també i la seva família….

” Però, aquell arbre del pati que els homes maltractaven…..aquell arbre encara vivia”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s