La passejada, Robert Walser

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

—Passejar —vaig respondre— m’és imprescindible per revifar-me i per mantenir el contacte amb el món, perquè si no el sentís, no podria escriure ni mitja lletra més ni produir cap poema, per petit que fos, en vers o en prosa. Sense passejar seria mort i ja fa temps que hauria d’haver renunciat a la meva professió, que estimo apassionadament. […] Sense passejar i sense la contemplació de la natura que hi va aparellada, sense aquesta cerca tan deliciosa com instructiva, em sento perdut, i, de fet, n’estic.

Editorial Flâneur.- 104 pàg.- Traducció: Teresa Vinardell Puig

Apunts de lectura

“Faig saber que, a mig matí d’un dia radiant, ja no sé exactament a quina hora, com que em van venir ganes de fer una passejada, em vaig plantar el barret al cap, vaig abandonar la cambra d’escriure o dels esperits, i vaig baixar de pressa les escales per tal de sortir al carrer.”
En primera persona, el narrador s’adreça al lector per mostrar-li el seu ritual de la passejada. Tota una invitació a sortir de casa a la recerca d’emocions i d’estímuls, d’aliment per al pensament, per a la creació, d’aliment per al cos:

“El món matinal que s’estenia davant meu em semblava tan bell com si el veiés per primera vegada. Tot el que esguardava em feia la impressió agradable de gentilesa, bondat i joventut. Aviat vaig oblidar que tot just un instant abans, a dalt, a l’habitació, encara covava, emboirat, un full de paper en blanc. Era com si tota la tristesa, tot el dolor i les idees feixugues s’haguessin fet fonedisses, malgrat que, davant i darrere meu, encara percebia el ressò d’una gravetat ben viva. Esperava intrigat i amb alegria tot el que es creués en el meu passeig o que m’hi pogués trobar.”

Certament, narra les reflexions més diverses que sorgeixen durant la passejada. Ja sigui sobre els encàrrec pendents, sobre persones:

“Tot de nens i nenes fan corredisses a la llum del sol, lliures i desbridats. «Ja està bé que no se’ls refreni —vaig pensar—, algun dia l’edat ja els espantarà i els tibarà les regnes. Massa aviat, per desgràcia”.

Ja sigui sobre un tren que passa xiulant, sobre botigues, observacions sobre arquitectura, …

“Ensumo el rastre d’una llibreria i d’un llibreter; així mateix, intueixo i m’adono que aviat s’imposarà, per tal de ser esmentat, un forn amb unes lletres daurades d’allò més pretensioses.”

Ja sigui passejant per un racó de la natura tot fent exclamacions sobre, per exemple, la bellesa d’un arbre tot recriminant a qui s’atreveixi tallar-lo “per calmar la seva set de diner, allò més baix i vil que hi ha a la terra”.

“Cases, horts i persones es transformaven en sons, tots els objectes semblaven haver-se transformat en un únic esperit i en una única tendresa”.

A la “La passejada” no hi un argument, sinó un estol de situacions seguint allà on els peus et portin , un allau desordenat d’emocions, de pensaments, de reflexions.

“Havia caigut la tarda, i vaig arribar per un bell i tranquil camí al llac (…) i aquí va finalitzar la passejada” .

Però les reflexions i les idees segueixen brollant en el pensament del narrador, sobre el per què de tot plegat, sobre la condició humana, sobre la finitud de la vida, «Així doncs tot, tot, tota aquesta rica vida, (…) aquest encant, aquesta alegria i aquest plaer de viure, les cases paternes i maternes i els dolços i suaus camins finiran un dia i moriran, l’alt sol, la lluna, els cors i els ulls dels homes” .

“La passejada” una petita joia literària i un fantàstic estímul per encetar amb els peus un exercici ritual sense límits. Passejar, deambular, una opció a la sorpresa.

Walser va passejar tota la vida i va morir, justament, mentre passejava per la neu el dia de Nadal de 1956.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s