Marx y la muñeca¸ Maryam Madjidi

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La pequeña Maryam asiste desde el vientre materno al comienzo de la revolución iraní. Seis años después, ella y su madre se reúnen con su padre en el exilio en París. Con la ayuda de los primeros recuerdos, Maryam relata el abandono del país, la separación de su familia, la pérdida de sus juguetes -entregados a los niños de Teherán a instancias de sus padres, comunistas- y el borrado gradual del persa en favor del francés, al que al principio rechaza y luego adopta, hasta el punto de dejar enterrada su lengua materna durante mucho tiempo. Maryam Madjidi desmonta con humor y ternura la siempre espinosa pregunta por las «raíces» en este libro sorprendente, que puede leerse tanto como una autobiografía, un diario o una fábula.

Editorial minúscula.- 216 Pàg.- Traducció: Palmira Feixas

Apunts de lectura

Una reflexió sobre l’exili i sobre la qüestió de qui perd els orígens perd la identitat. El plantejament és més radical encara en tractar-se de fugir d’un país oriental de religió islàmica integrista, Iran, per anar a parar a un paradigma de la cultura occidental, París. En ser la protagonista una nena de 5 anys, temes com el procés de socialització en el nou país de destí tenen a la novel·la una importància decisiva. I en aquest sentit tot allò referit a l’escola i a l’aprenentatge de la nova llengua d’acolliment formen part de la trama.

És significatiu de la sensibilitat social del moment que un tema tant recurrent com és el dels refugiats tingui ara tanta requesta editorial. “Marx y la muñeca” ha estat guardonat a França amb el Premi Goncourt a la Primera Novel·la.

El sentit d’universalitat de la novel·la és la trama sobre la qual es plantegen diversos problemes que genera el fenomen migratori. En aquest cas la trama es desenvolupa a través d’un plantejament sociolingüístic:  La pèrdua de la llengua materna, l’iraní, i l’adopció de la llengua d’acolliment , el francès, suposa perdre la identitat ? Un debat en el pensament de la protagonista que se’ns trasllada als lectors i que esdevé una qüestió primordial de debat de la sociolingüística no exempta de polèmica.

De fet, el bagatge lingüístic de cadascú, explica la particular història de vida. El cas de la protagonista de la novel.la és ben eloqüent.

Un fet destacable de la novel·la i que d’alguna manera la fa diferent, és que la causa de l’exili és per repressió política a militants de l’esquerra comunista. La dedicatòria de la novel·la ,“Para Abbas”, és un homenatge a un militant comunista afusellat pel règim de l’ Aiatol·là Khomeini  i a la vegada un reconeixement de totes les persones que lluiten per la llibertat.

La novel.la és plena de reflexions sobre l’escriptura, les paraules, la poesia, …

«Escribiendo, desentierro los muertos. ¿En eso radica mi escritura, pues? ¿En el trabajo de un sepulturero al revés? A veces yo también tengo náuseas, que me atenazan la garganta y el vientre. Me paseo por una llanura vasta y silenciosa que se parece al cementerio de los malditos y desentierro recuerdos, anécdotas, historias dolorosas o desgarradoras. A veces apesta. El olor de la muerte y del pasado es persistente. Me vuelvo a encontrar con todos los muertos que me clavan la mirada y me imploran que cuente su vida. Van a atormentarme como a mi padre, que cada noche, durante años, se despertaba bañado en sudor. Invisibles siguen mis pasos. A veces, me doy la vuelta bruscamente por la calle y veo bocas borradas.» Pàg. 40.

També fa un reconeixement explícit  a la poesia, especialment a la de Nazim Hikmet, com a una bona companyia que ajuda a viure i que ensenya el difícil ofici de viure.

“El vivir no admite bromas.

Has de tomar en serio el vivir….”

 

Maryam Madjidi, a través d’una biografia ficcionada, amb elements de la memòria familiar i col·lectiva, narra una història de vida i una crònica personal d’un temps i d’un país que la veure néixer i que ara li nega el retorn. Sovintegen els elements narratius que li donen el caràcter d’autobiografia: dates, llocs, persones, la combinació de les veus narradores, primera i tercera persona, etc.

Un element destacable en l’estructura narrativa és la menció recurrent a la necessitat de l’autora de narrar contes i ho fa en diversos capítols amb el títol simbòlic de “érase una vez”. És un recurs que ja de nena utilitza quan va a l’escola a França davant d’una realitat que li és hostil. Fa de la imaginació la seva pròpia escala de l’evasió.

Ensarta una historia tras otra y pasea por el patio, tras ella, la larga cola de la imaginación consoladora, un surco que ya trazo a esa edad en el suelo de la realidad para purificar o embellecer la vida. “ Pàg 114.

La narradora utilitza la primera i la tercera persona i divideix la novel·la en tres apartats o naixements tot coincidint en tres fases decisives de la seva autobiografia: el seu naixement a Teheran, l’exili a Paris i el tercer quan recupera la llengua materna per escriure un treball literari sobre el poeta iraní Omar Khayyâm i l’escriptor Sadegh Hedayat.  Cada naixement comprèn diversos petits capítols amb el corresponent anunciat sobre el tema que s’hi tracta.

Sovintegen les imatges i les metàfores, com la que relaciona el cos ple de nafres del seu amant amb la situació de d’Iran:

“Tus heridas,tus arañazos, tus cicatrices son el símbolo del Irán herido y malbaratado. El Irán malbaratado por los ayatolás.” Pàg 191.

Un altre recurs narratiu és el realisme màgic, per exemple quan invoca la seva àvia en  reconeixement a la saviesa de la vida.

Una novel·la on les paraules i el llenguatge tenen una especial significació i així ho sintetitza amb una magnífica figura:

“Soy una guirnalda de palabras colgada de un árbol que un niño señala con el dedo”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s