Permagel, Eva Baltasar

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

Club Editor.- 192 pàg.

Apunts de lectura

Les notes que prologuen el text ja avancen per on aniran les coordenades de la narració.
Per un costat, una trama existencialista sobre la vida.

Néixer és una desgràcia, deia, i mentre vivim prosseguim aquesta desgràcia.
Thomas Bernhard, El malaguanyat

Per l’altre, el llenguatge i l’estructura formal de la narració voldrà tenir una significació poètica.

A la poesia, per permetre-ho

Les primeres pàgines, els primers capítols, són un allau de paraules, d’imatges, de metàfores que brollen gairebé com si fos una escriptura automàtica. Sensacions, emocions, pensaments, en base a frases curtes, a un ritme sincopat. A vegades una prosa hermètica i gens fàcil d’entendre.

“Ara mateix, sóc i no sóc. Potser només em mostro, em manifesto, com una màcula discretament molesta en una ullera, una ombra inadequada en aquesta zona chill-out.” Pàg. 10.

Passada aquesta fase d’un cert desconcert, la narradora, en primera persona, va situant els focus de la trama en els punts claus.

Encomanat per la proliferació de metàfores de “Permagel”, diria que és com una simfonia amb dues idees força: Eros i Thanatos. És a dir la pulsió de vida, la libido, (sexualitat, vitalitat, etc.) i la pulsió de mort , un impuls destructiu (suïcidi, malaltia, mort,..).

“Penso molt en sexe, però també penso en alçades, en cies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics. En piscines i en banyeres….” Pàg. 139.

“El sexe m’allunya de la mort. Tanmateix, no m’atansa a la vida. Llavors, ¿què? ¿Per a què?. Pàg. 138.

La primera es fa molt explícita i ocupa gran part de la narració: la sexualitat lèsbica. D’una manera molt directa i clara, la narradora explica el procés d’iniciació sexual lèsbic de la protagonista, des de les primeres sensacions i aprenentatge durant l’adolescència fins a les experiències a l’edat adulta. Aquesta pulsió de vida gaudeix de les descripcions més extenses de la novel.la, diferents experiències, detalls, sensacions, emocions, etc.

“¿ I com és estar amb una dona? Al llit, vull dir”. Durant tot un capítol la protagonista li explica a la seva germana d’una manera molt pedagògica ¿Com és follar amb una dona?.

“D’acord. Doncs ara ja saps una mica com és follar amb una dona”. Pàg.122.

La segona, thanatos, la pulsió de mort, és recurrent en la forma del suïcidi. És una afirmació present a tota la novel.la sense més descripció. També la malaltia és un altre element que inicialment es deixa entreveure i després es concreta. I ja no diguem la mort real, també hi és ben present i narrada d’una manera molt significativa.

“ Avui he sabut que la mort és transferible.” Pàg. 185.

Cal dir que la trama d’aquesta novel.la realitza una crítica radical al model dominant de la família tradicional com a unitat social bàsica. Planteja una altra manera de viure, pensar, estimar i sentir la vida. Un altre model en el qual es posen en entredit conceptes com la fidelitat, la durada, la continuïtat, l’estabilitat. ¿És que la vida és essencialment néixer, casar-se tenir fills i morir?

“Permagel”, una simfonia breu i original sobre la conjugació dels dos grans principis de l’existència: Eros i Thanatos. I, com passa sovint a la vida, el principi de realitat és un atzar que no s’espera i quan sobtadament es presenta ens empresona.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s