Silas Marner, George Eliot

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Silas Marner, un bondadoso tejedor, es acusado de un robo abyecto cometido por su mejor amigo, lo que le obliga a exiliarse de su comunidad. Se instala en Raveloe, un pueblo apartado, en donde se convierte en un solitario y huraño avariento cuya existencia se reduce al trabajo en el telar y a acumular un tesoro en monedas de oro y plata.

Dos sucesos inesperados cambiarán su amarga monotonía: el robo de su dinero y la súbita aparición en su casa de una niña huérfana. Su avaricia y su desconfianza hacia el forastero, hacia lo desconocido, se tornan en un inusitado amor desinteresado por la niña abandonada. El destino de ambos se verá ligado al de Godfrey Cass, el hijo del terrateniente local, quien, al igual que Silas Marner, está atrapado por su pasado.

Silas Marner fue la novela preferida de George Eliot y uno de los relatos clásicos que más han reconfortado a sucesivas generaciones de lectores. Con una profunda comprensión de la naturaleza humana, George Eliot combina el humor con la aguda crítica social para crear un retrato afectuoso, pero sin sentimentalismos, de la vida rural en la sociedad preindustrial de principios del siglo XIX.

“Silas Marner ocupa un lugar relevante en la obra de la autora. Es lo más cercano a una obra maestra. Tiene los elementos de sencillez, madurez y consumación (…) que definen una obra clásica.” ( Henry James)

Alianza Editorial.- 352 pàg.- Traductor: José Luis López Muñoz

Apunts de lectura

La trama de la novel.la està lligada a la història de dos personatges diametralment oposats: per un costat Silas Marner, solitari i marginat, i per l’altre Godfrey Cass, el jove hereu d’un terratinent ben aposentat.

L’eix central de la novel.la és el procés de desenvolupament psicològic i moral del personatge que li dóna nom: Silas Marner, el teixidor de Raveloe. La història del personatge és una història que s’inicia d’una molt trista però que va evolucionant segons es van produint els esdeveniments.

En primer lloc tenim el personatge durant la joventut en la seva ciutat natal com a membre d’una congregació religiosa rígida i hermètica, talment una secta. Silas és calumniat i traït pel seu millor amic que li pren a més la novia. Suporta aquesta desgràcia exiliant-se en una cabana en un petit poble rural i porta una vida solitària. La seva única satisfacció és comptar cada dia les monedes d’or que poc a poc va acumulant gràcies al seu treball de teixidor. El narrador s’esplaia en descriure el caràcter esquerp de Silas Marner, incapaç d’establir cap comunicació amb la gent del poble excepte per vendre el seu treball. L’obsessió pel treball el porta a perdre la noció del temps treballant fins i tot els diumenges, dia sagrat pels vilatans. Aquests veuen en Silas un home estrany del qual no en saben res, envoltat d’una consideració de mig bruixot i que els nens li tenen por.

La segona fase de la història s’inicia amb el robatori del tresor de Silas i al mateix temps amb l’aparició a la seva cabana d’una nena de dos anys orfe i que decideix adoptar-la com a filla. Talment com si fos una permuta, l’or per la nena. Aquest fet serà el factor catalitzador que provocarà una ruptura total en el procés psicològic del personatge. Un profund canvi en un doble sentit, el de Silas respecte a la gent de poble i viceversa. En aquesta fase, la narradora va dissenyant tot un procés gradual de transformació de Silas que passa per diversos agents de socialització: religiosos, personals, etc.. Tot això per tal d’aconseguir allò millor per al desenvolupament de la seva filla, Eppie. Aquí neix una nova actitud de la gent del poble vers Silas, per un costat curiositat sobre un personatge estrany i solitari i per l’altre compassió i solidaritat. Un dels elements decisius en aquest procés és el personatge de la Dolly Winthrop, una mare amb experiència que ajuda a Silas en la seva nova tasca educadora de la petita Eppie. Són les xerrades amb Dolly sobre la qüestió religiosa les que fan remoure l’antiga creença religiosa de Silas, ben diferent a la del poble.

“Al buscar lo que Eppie necesitaba para salir adelante, al compartir el efecto que todas las cosas producían en ella, Silas mismo había llegado a apropiarse las costumbres y las creencias que servían de molde a la vida de Raveloe; y como, al despertarse de nuevo las senbilidades, también se habían removido los recuerdos”. Pàg. 270.

Altrament, i en un segon terme, també assistim al procés d’evolució psicològica de Godfrey, un procés que corre en paral·lel als avatars que afecten a Silas. Quan el veiem al final de la novel.la és un home diferent a aquell jove prepotent i pretendent de la que finalment serà la seva dona.

La història que s’explica a la novel.la de Silas Marner es podria considerar gairebé com la d’un conte de Nadal, amb un gran component de faula moral. És la trama, però, allò que li dóna el caràcter d’universalitat. Una trama farcida de reflexions filosòfiques sobre la resposta de la naturalesa humana davant situacions adverses, ja sigui des d’una situació de marginació social, com la de Silas, ja sigui des d’una posició socialment dominant com la de Godfrey . És aquesta trama la que allunya la novel.la de caure en els perills melodramàtics i sentimentals que la història del conte podria portar.

Els valors narratius són nombrosos. N’hi ha dos d’especial rellevància que dibuixen la realitat sociològica del poble de Raveloe. Un és la taverna “Arco iris” amb la descripció de l’ambient dels homes del poble i l’altre és la festa de Cap d’Any a casa del terratinent Cass en la qual participen les famílies de classe alta i la resta del poble s’ho mira de lluny amb actitud expectant. El personatge de Silas Marner, solitari i esquerp, en no participar-hi inicialment esdevé el contrapunt social.

L’estil narratiu, segueix l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç. Commou la intensitat de la novel.la a mesura que va progressant i ens satisfà que finalment hi hagi un desenllaç feliç sense caure en la sensibleria i melodrama. En aquest sentit cal remarcar la perfecta i mesurada construcció del diàleg final entre els quatre protagonistes: Silas, Eppie, Godfrey i la seva esposa Nancy. Sens dubte el cim emocionant de la novel.la.

El narrador, en tercera persona, empra diversos recursos narratius. Per exemple, el diàleg intern, entre el personatge (Godfrey) i la seva ansietat (personatge) com a conseqüència de la seva consciència culpable.

També el recurs al soliloqui per realitzar reflexions filosòfiques, com la que fa la germana soltera de Nancy:

“Como digo siempre, el señor Haz-lo-que-te-apetezca es el mejor marido, y el único al que prometo obedecer”. Pàg.180.

Metàfores, com per exemple en reflexionar sobre el llenguatge o de les creences populars.

“Podemos regalar morcillas y manitas de cerdo sin que vayan acompañadas por el sabor de nuestro egoismo; pero el lenguaje es una corriente que casi siempre conserva algo de las impurezas de los terrenos que recorre.” Pàg. 150.

“Los dioses del hogar todavía existen para nosotros; y más vale que los credos de nuevo cuño sean tolerantes con esos fetichismos, no sea que lastimen sus propias raices.” Pàg. 268.

En algun moment, el narrador en tercera persona interpel.la el lector, com si tots plegats anéssim seguint els diversos avatars de la història.

Una de les idees que sobrevola la història seria aquella filosofia que comporta el refrany popular: “quan es tanca una porta se’n obre una altra”, la vida és plena d’oportunitats que ens poden fer trasbalsar. La vida dels dos personatges centrals està tocada per aquesta força de l’atzar.

Silas Marner, el teixidor de Raveloe, una novel.la trista que es va transformant gràcies a les bones relacions humanes fins aconseguir despertar una gran intensitat que ens commou profundament.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s