El pobre músic, Franz Grillparzer

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

A partir d’un impuls autobiogràfic, Grillparzer expressa en aquesta obra el seu univers psíquic i reflecteix una gran incongruència entre intenció i realitat, voluntat i capacitat. El pobre músic és l’al·legoria d’un fracàs i de la insistència melancòlica —l’elecció del violí no és casual— en l’amor per l’art i, sobretot, en la dignitat més enllà del pragamatisme social. Grillparzer uneix en aquestes pàgines l’autobiografia i l’expressió social de tota una època.

El pobre músic va ser llibre de capçalera de Kafka, que el llegia a la seva germana en veu alta perquè pogués apreciar-ne el ritme i el sentiment vital.

Editorial Accent.- 115 pàg.- Traducció Xavier Jové Massana

 

Apunts de lectura

Un vianant que passeja per una festa popular de la ciutat de Viena descobreix i  observa un pobre músic, s’hi interessa, queden i acaba fent-hi amistat. El músic, havent agafat confiança en el vianant, li explica la història de com ha arribat a la seva situació actual. Tot i haver nascut en una família benestant i d’haver heretat una petita fortuna, va acabar fent de músic de carrer tocant el violí, com ho feia de criatura. En morir el seu pare va perdre la feina i al mateix temps va ser víctima d’una estafa i va perdre l’herència.

A través de dos narradors. “Un de principal, el vianant que passeja, encarregat d’obrir i de tancar el relat adopta una actitud essencial d’aparent distanciament, d’observador del gènere humà..” (Pàg 110 de l’apèndix). L’altre narrador és el propi músic que explica les seves desventures.

Aquesta història que es podria haver convertit en un drama sentimental, en mans de Franz Grillparzer, el personatge del violinista esdevé una figura paradigmàtica del marginat social que el destí no li ha permès entrar en la màquina laboral en una societat emergent i burgesa de la Viena de la meitat del segle XIX.

La dignitat de l’ofici de músic no convalida d’una manera suficient els requeriments socials del mite del progrés, d’allò que la societat entén que ha de ser un home de profit.

Davant de la filosofia del “Tenir i del fer” de la societat capitalista, “El pobre músic” és una al·legoria  de la filosofia de la “inacció”, com una resposta rebel davant d’un activisme que aliena i destrueix l’individu. La religió fonamentalista de l’acció i la transformació va associada a la religió del diner, del tenir, d’allò que determina  l’adscripció a una determinada classe social. La idolatria del tenir en front de la cultura del ser. La Viena de la segona meitat del segle XIX ja apuntava una societat, com l’actual,  on la raó instrumental ho regula tot i on es valora a una persona per la seva productivitat o per la seva rendibilitat.

 “El pobre músic, un relat vibrant d’amor humil i càlid per la vida, en el qual un home, que sap que és inepte per viure i compartir la vida amb la dona que estima, organitza el seu fracàs i desapareix en l’ombra, sobretot per no fer pagar a l’estimada la seva incapacitat per ser feliç. I en aquesta renuncia, troba una misteriosa harmonia, la tàcita harmonia amb el fluir de l’existència que Grillparzer sabia que era molt més autèntica i important que les seves tortuositats. “  (Alfabets, Claudio Magris- pàg 110).

El pobre músic, el podríem catalogar juntament amb altres personatges literaris que tenen un perfil semblant com l’escrivent Bartleby de Melville, que a qualsevol pregunta o demanda respon: “prefereixo que no, senyor” expressió amable d’una negativa radical.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s