El ninot de neu, Jo Nesbo

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

És novembre i a Oslo acaba de caure la primera nevada de l’any. Una nit, la Birte Becker arriba a casa després de treballar i contempla el ninot de neu que el seu marit i el seu fill Jonas han fet al jardí. Però ells no han fet pas aquest ninot d’ulls negres, que mira la casa fixament. L’endemà, quan en Jonas es lleva la seva mare ha desaparegut. La seva bufanda rosa ara la porta el ninot… El detectiu Harry Hole sospita que hi ha una relació entre la desaparició de la Birte i un anònim que acaba de rebre. Un assassí que ha mort onze dones, sempre durant la primera nevada de l’any, dicta les regles d’un joc macabre, que portaran Harry Hole al límit de la bogeria.

Amb personatges sòlidament construïts i un suspens que narcotitzarà el lector, Nesbo presenta el cas que toca més de prop el seu detectiu.

Editorial Proa.- 512 pàg. Traducció de Laia Font i Mateu.

Apunts de lectura

“–I quin ninot de neu tan gros que heu fet!
En Jonas, sorprès, es va girar cap a la mare, que es descordava l’abric. Era molt bonica. Morena, cabells foscos, igual que ell, i aquells ulls tan dolços que tenia quasi sempre. Quasi. No estava tan prima com a les fotos de quan es va casar amb el pare, però s’havia fixat que els homes sempre la miraven quan passejaven per la ciutat.
–No hem fet cap ninot de neu –va dir en Jonas.
–Ah no? –La mare va arrufar el front mentre es treia la bufanda rosa que li havia regalat ell per Nadal. El pare es va acostar a la finestra.
–Deuen haver sigut els fills del veí –va suposar” . Pàg.32.

Estem a Oslo en el mes de novembre. La novel·la finalitza el mes de desembre, o sigui que encara ha de caure molta neu i han d’aparèixer més ninots de neu. Figura infantil, testimoni estàtic i mut de les accions criminals que vindran amb les nevades.

“El ninot de neu” és una nova novel·la protagonitzada pel detectiu d’homicidis Harry Hole. Sense haver llegit les anteriors novel·les, amb quatre notes biogràfiques l’autor dibuixa el perfil humà i professional del detectiu. Allò que queda molt clar d’entrada és que gaudeix d’un reconeixement professional inqüestionable dels companys, malgrat la seves recaigudes a l’alcoholisme, entre d’altres misèries i virtuts humanes. Un ser solitari, descuidat, amb la casa infectada de fongs, d’una gran motivació moral i també vulnerable.

L’estructura de la novel·la funciona com un mecanisme construït peça a peça i que al final esdevé una obra de rellotgeria que funciona a la perfecció. Va introduint peces que el lector va captant com a possibles idees d’allò que podrà passar, sense gaire concreció, a tall de suggeriment. No cal que hi hagi sang i fetge, la progressió de les escenes va configurant un creixent clima d’intriga i por. Hi ha detalls que passen desapercebuts però que sobtadament poden provocar un tomb total en l’estratègia investigadora.

“El ninot de neu” és un testimoni simbòlic que va apareixent en les escenes del crim i que per en Harry Hole és un repte, un enigma, i sap que la solució no depèn només de les sofisticades tècniques policíaques. El joc d’escacs és sobre la taula i el detectiu no estalvia els recursos necessaris, fins i tot els psicològics que li pot oferir un jugador de pòker professional.

A la novel·la hi ha diversos temes de fons, la genètica, les malalties hereditàries, però n’hi ha una  de recurrent, l’afirmació sociològica que a Noruega, el 20% dels fills no són de pares oficials del matrimoni i aquests no tenen perquè saber-ho, malgrat que les proves de paternitat actualment són ben fàcils d’aconseguir. No sé si Noruega té aquest alt índex de “promiscuïtat” , però, que “si non e vero è ben trovato” . És una afirmació que obre moltes reflexions sobre l’instint de paternitat i de procreació, sobre la paternitat biològica i l’afectiva, etc. L’autor reforça la idea exposant el comportament dels mascles d’un tipus de foques amb un instint radicalment vital de paternitat.

Els escenaris d’hivern d’Oslo i el so de les músiques que agraden al protagonista (l’autor és músic) són un bon complement de tot plegat.

“El ninot de neu”, resulta una novel.la inquietant, d’efectes pertorbadors, que exigeix una lectura compulsiva. Realment l’autor aconsegueix enganxar el lector a través d’una intel·ligent, mesurada i planificada estructura narrativa, plena de sorpreses i de situacions inesperades. Un deliciós entreteniment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s