El perro canelo (los casos de Maigret), Georges Simenon

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El inspector Maigret llega a la localidad de Concarneau para investigar el intento de asesinato de uno de los prohombres del pueblo. En mitad de las pesquisas, una serie de sucesos confusos parecen indicar que un asesino imparable trama una venganza colectiva. La única pista que parece firme es un perro canelo que nadie había visto antes y que merodea por el vecindario.

Editorial Acantilado.- 152 Pàg.- Traducció Caridad Martínez.

Apunts de lectura

Ara que estan de moda les series televisives, els casos de Maigret, són una bona sèrie literària, diversa, entretinguda tot perfilant l’entranyable personatge del comissari.

Com ja és habitual, en els casos del comissari Maigret s’hi narren les petites històries que configuren les vides de les persones. En aquesta novel.la l’escenari és la petita ciutat de Concarneau (Bretanya francesa).

“Concarneau está desierto. El reloj luminoso de la ciudad vieja, que se divisa por encima de las murallas, marca las once menos cinco. Hay pleamar y las barcas chocan unas con otras en el puerto debido a una tormenta del sudoeste. El viento se cuela por las calles, y a veces pasan trozos de papel volando a gran velocidad a ras de tierra.”

El comissari Maigret per fer la seva investigació s’instal.la a pensió complerta en l’hotel de l’Almiral on passen l’estona la majoria de personatges. Per aquí hi desfilaran els prohoms de la població, l’alcalde, el farmacèutic, així com els fets que descriuen la vida quotidiana.

Quin és el mètode d’investigació que fa servir Maigret, es pregunta el seu jove i novell ajudant?. El comissari li ho deixa ben clar, cap de definit.

“—Aún no entiendo del todo su método, comisario, pero creo empezar a adivinar…
Maigret le miró con ojos risueños y lanzó en dirección al sol una gran bocanada de humo.
—¡Pues tiene suerte, amigo! Sobre todo por lo que hace a este caso, en el que mi método ha sido precisamente no tenerlo… Si quiere un buen consejo, y si tiene interés en ascender, no se le ocurra sobre todo tomar modelo de mí, ni trate de deducir una teoría de lo que me vea hacer…
(…) Depende de la atmósfera… Depende de las personas… Cuando llegué, hubo una que me sedujo y ya no la perdí de vista…”

I és que el mètode Maigret podria ser el que se’n deriva del profund coneixement de la naturalesa humana.

La serenitat és de les més grans qualitats del comissari Maigret, res aconsegueix pertorbar el seu ànim. Malgrat les pressions dels poders polítics per tal que s’esclareixi ràpidament el cas, encara que sigui fent alguna detenció arbitrària, el caràcter seré del comissari segueix impertorbable exercint la seva professionalitat fins el final.

La vida quotidiana d’una petita ciutat pren caràcter de naturalesa universal sobre la comèdia humana. En mig de la lluita contra el mal, contra la cobdícia, la venjança, el poder, etc. sempre neix la conducta bondadosa del comissari a favor dels més febles de la societat.

Simenon una lectura que complau i forneix de bones sensacions el lector.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s