Una benedicció, Toni Morrison

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Una novel·la enlluernadora, inoblidable, sobre l’odi racial i l’esperança. Una Premi Nobel de Literatura sempre immensa.

La Florens, una esclava que viu i treballa a la granja de Jacob Vaark. La Lina, una nativa americana companya de la Florens, que va sobreviure a una plaga que va arrasar la seva tribu. La Rebekka, la dona de Vaark, que va anar a Amèrica per casar-se amb un home que no havia vist mai. Quan la verola amenaça la vida de la Rebekka, a la Florens, de setze anys, l’envien a buscar un home que té coneixements d’herbes medicinals. El viatge és perillós i suposa un punt d’inflexió en la seva vida.

«Una novel·la tan encisadora que voldràs llegir-la i tornar-la a llegir.» The Times

Editorial Amsterdam.- 208 pàg.- Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Apunts de lectura

Una benedicció, tracta sobre l’esclavitud. La història és referida a finals del segle XVII, quan els Estats Units eren una colònia britànica i el sistema esclavista començava el seu llarg i dramàtic procés. Hi havia holandesos, alemanys, anglesos, francesos, espanyols i també els africans, un gresol de cultures i ètnies. La segregació racial va venir més tard i es va identificar amb la població de raça negra.

A través de la veu de tres narradors, es narra la vida d’un nucli familiar, una plantació agrària, integrada per l’amo Jacob, la seva esposa, i tres dones comprades com a esclaves. El personatge Florens constitueix el nucli principal de la narració i a la vegada la principal veu narradora. L’estructura narrativa és formada per salts narratius en el temps de manera que es va configurant la història de vida de cada personatge. Una història que es va teixint en base a diferents recursos narratius, alguns de caràcter simbòlic i metafòric. Com per exemple les sabates de taló alt que l’adolescent negra Florens agafa de la senyora, tot despertant els desitjos de l’amo que la veu ja com a una dona. O quan més endavant Florens es posa unes sabates d’home.

El tema de la multiculturalitat també hi és present. Una de les tres esclaves, Lina, és una supervivent d’una tribu índia i com a tal aporta una visió del món diferent, per exemple sobre la preservació de la natura en perill davant les ganes depredadores de l’amo en voler construir gran mansions. Florens és l’única esclava que sap llegir i escriure i encarna una actitud salvatge contra les normes de l’esclavitud. Amb la narració de la història de vida de Dolor, la tercera esclava, és recorre el procés d’esclavitud procedent de l’Àfrica: neix en un vaixell, sense identitat, a Amèrica es converteix en esclava i finalment és alliberada per esdevenir un ser humà lliure. En aconseguir ser mare d’una filla obre l’esperança de futur, és ella qui li tria el nom, la que crea una nova identitat la que ella no havia tingut.

Els personatges tenen un alt contingut simbòlic.

En l’esclavitud és donen les situacions més radicals i extremes. Els atemptats més grans sobre la dignitat humana. També les majors crueltats com és que et treguin un fill, així a la novel.la la mare de Florens entrega la seva filla adolescent a l’amo Jacob per tal de preservar-la del seu amo portuguès.

“Just en aquell moment, la nena va sortir de darrere la seva mare. Duia unes sabates de dona que li anaven enormement grans. Potser va ser la sensació de llicència, la temeritat tot just recuperada, el que, sumat a la visió d’aquelles cametes que s’alçaven com dues branques d’esbarzer de les sabates trencades i atrotinades, el va fer riure. Una rialla forta, que li va pujar del pit, davant de la comèdia, la irritació desesperada d’aquella visita. La rialla no havia remès quan la dona que bressolava el nadó al maluc se li va acostar. La seva veu era poc més que un xiuxiueig, però contenia una urgència impossible d’ignorar.
-Sisplau, Senyor. Jo no. Ella. Emporti’s la meva filla.

A la nova casa, Florens, se sent ben acollida i s’entrega a la passió amorosa del ferrer, un negre lliure, que treballa a la nova casa de l’amo. Es repudiada pel ferrer i pren consciència de la seva situació d’esclava i se li desperta l’inconformisme. Ja s’ha fet adulta.

Una cosa és clara: han passat més de 300 anys i les ferides obertes de l’esclavitud encara perduren.

Toni Morrison és actualment l’escriptora de raça negra més important als Estats Units i una narradora de la complexa realitat de la segregació racial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s