La princesa de Clèves, Madame de la Fayette

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Publicada en 1678, La princesa de Clèves tuvo un éxito inmediato y produjo una sonada controversia. Ambientada en los últimos tiempos del reinado de Enrique II de Francia, la novela, considerada la precursora de la narrativa psicológica, cuenta el secreto amor que la noble y galante Madame de Clèves, casada con un fiel y leal caballero, siente por el duque de Nemours, uno de los hombres más atractivos de la corte. Advertida por su madre de la fatalidad de esa pasión, Madame de Clèves oculta sus sentimientos a todo el mundo hasta que al final se confiesa ante su marido, un acto que desata trágicas consecuencias. Definida como la primera novela moderna de la literatura francesa, La princesa de Clèves constituye un profundo análisis de las pasiones humanas y una turbadora indagación en torno a la inseparabilidad del amor y la angustia.

Editorial Mondadori.- 184 pàg.- Traducció: Nicole d’Amonville

Apunts de lectura

L’autor de la primera edició era anònim i en una nota preliminar (“El librero al lector”) s’informava que “El autor ha temido que su nombre disminuyera el éxito del libro. (…) Permanece, pues, en la oscuridad en la que se halla para que los juicios sean más libres y equitativos…”. La primera edició en la que va constar el nom de Madame de Lafayette va ser la del 1780.

La novel.la explora les diverses reaccions i conseqüències de la passió amorosa d’una dona casada que s’enamora d’un altre home. Variacions diverses sobre com es conjuga la passió amorosa amb voler preservar la fidelitat, tot el repte que comporta ser víctima de l’enamorament sense que mai es pugui realitzar la possessió física i sexual en l’acte de l’amor. La novel.la és gairebé un tractat sobre les reaccions psicològiques del procés de la passió amorosa. En el marc d’una societat amb un gran control social i una moral de guardar les aparences, la passió amorosa que s’hi narra s’inicia com un joc d’equívocs, de suposicions, de malentesos, de platonisme. Dins la classe aristocràtica, preservar la moral pública esdevé un manament d’ineludible compliment i la fidelitat matrimonial és sagrada. A mesura que el procés avança i la passió amorosa esdevé una pulsió irrefrenable, afloren els problemes psicològics, diferents segons el personatge, ja sigui la Princesa de Clèves o el duc de Nemours. La radiografia es centra en la Princesa, en la lluita que manté cada dia amb els diversos elements d’una relació amorosa impossible que l’assetgen: la passió amorosa, la fidelitat, la virtut, la moral.. Tot un infern de preguntes i retrets:

“Consideró que era casi imposible que pudiera estar orgullosa de su pasión. Mas, aun si pudiera estarlo –se decía-, ¿De qué me serviría? ¿Quiero padecerla? ¿Quiero responder a ella? ¿Quiero tener una amistad licenciosa? ¿Quiero agraviar al señor Clèves? ¿Quiero agraviarme a mí misma? Y, ¿quiero, finalmente, exponerme a las crueles contriciones y a los mortales dolores que causa el amor?. Pàg. 109.

La novel.la desplega tot un manual d’estratègies de com evitar caure en els requeriments que la passió amorosa impulsa, és a dir, la resistència a pronunciar el SI amb la conseqüent entrega i realització de l’acte amorós. Una batalla entre la virtut i la passió en la qual hi intervenen diverses variables: les que emanen del control social i de la moral pública; les pròpies de la protagonista de respectar-se a si mateixa i de no caure en els perills davant la temptació de la passió amorosa; respectar la fidelitat amb el marit al qual no vol enganyar tenint relacions sexuals amb l’enamorat; la por a ser abandonada per l’enamorat una vegada satisfet el desig amorós.

La princesa amagarà els seus sentiments, però l’angoixa i el desassossec creixent així com el sentiment de culpabilitat la portaran a sincerar-se amb el marit el qual no creu que es tracti d’un amor platònic. Les conseqüències de conèixer la veritat, entre d’altres l’atac de gelosia per part del marit, seran tràgiques.

“¿Por qué no me dejasteis en la calmosa ceguera de la que gozan tantos maridos? Pàg 158

La Princesa de Clèves, és una obra paradigmàtica dins el gènere literari de la novel.la d’amor que narra les vicissituds de l’experiència amorosa, tot un perill davant el qual no val la indiferència. Un exemple de novel.la psicològica al voltant d’una emoció humana sempre actual i universal, l’emoció amorosa.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s