Las amistades peligrosas, Pierre Choderlos de Laclos

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En sus páginas encontramos la deliciosa y libertina atmósfera del Siglo de las Luces, con su sofisticación verbal, su hipocresía social, sus secretos de alcoba y sus despiadadas ambiciones. La marquesa de Merteuil y el vizconde de Valmont, que en otro tiempo fueron amantes, se aprovechan del mejor modo que pueden de la sociedad privilegiada en la que viven. La novela adquiere forma a lo largo de las cartas que estos dos personajes amorales se van enviando. El resultado es uno de los libros más divertidos, descarados y seductores de la literatura universal.

Editorial Random House.- 464 pàg.

Apunts de lectura

És una novel.la del gènere epistolar, formada per 175 cartes intercanviades entre uns 10 personatges durant un període de 5 mesos. D’aquesta manera es crea una polifonia a través de la qual s’il·lustra una crònica de la societat aristocràtica de Paris a finals del segle XVIII des de diferents punts de vista. Una crítica social a la decadència moral de l’aristocràcia, una classe social ociosa i llibertina que utilitza els reus recursos per pervertir la moral i els bons costums.

Els dos protagonistes principals son la Marquesa de Merteuil i el Vizconde de Valmont. Havien estat amants i ara, a manera d’una competició, protagonitzen una guerra per aconseguir el domini, el poder sobre les persones. A través de les cartes expliciten les respectives estratègies per aconseguir els seus objectius en base a una conspiració conjunta i planificada. Les prioritats són a partir de les passions aconseguir el poder. Malgrat comparteixen estratègies i escullen conjuntament les seves víctimes, entre ells la guerra és diabòlica.

Per exemple a la carta 81, la Marquesa, fa ostentació de la seva superioritat respecte al Vizconde, una superioritat que es pot extrapolar com a una qüestió de gènere:

¡Qué lástima me da con sus quejas! ¡Cómo me prueban estas mi superioridad sobre usted! ¿Y quiere ser mi maestro, y dirigirme? ¡Ah! mi pobre Valmont. ¡Qué distancia hay todavía de usted a mi! No, todo el orgullo de su sexo no bastaría para llenar el intervalo que nos separa. ¡Porque no podría usted ejecutar mis proyectos los cree imposibles! Ente orgulloso y débil, ¿le sienta bien, querer calcular mis medios y juzgar mis recursos? Realmente, vizconde mío, los consejos que me da me han enfadado y no se lo puedo ocultar.

En aquesta guerra de gèneres, la Marquesa reivindica la seva fortalesa i independència com a dona i explica com ho ha aconseguit per ella mateixa en base a esforç i dedicació:

¿Cuándo me ha visto usted separarme de las reglas que me he prescrito, y faltar a mis principios? Digo mis principios, y lo digo con intención; porque no son como los de las otras mujeres, dados por la casualidad, recibidos sin examen, y seguidos por costumbre: son el fruto de mis profundas reflexiones; yo los he creado, y puedo decir que yo misma me he formado.

(…) Mi cabeza sola fermentaba; no deseaba yo gozar sino saber, y el deseo de instruirme me sugirió los medios.

(…) Profundizando mi corazón y estudiando el de otros, he visto que no hay nadie que no tenga un secreto que le importe que ninguno sepa; verdad que me parece que la antigüedad ha conocido mejor que nosotros, y de la cual la historia de Sansón podría ser tal vez un ingenioso emblema. Yo, nueva Dalila, he procurado, como ella, emplear todo mi conato en sorprender este secreto importante. Y ¿de cuántos Sansones modernos no he tenido yo los cabellos en la punta de mis tijeras? Por cierto que son los que ya no temo, y los únicos que me he permitido humillar algunas veces. Mas dócil y flexible con los otros, he obtenido su discreción con el arte de volverlos infieles para que no me crean inconstante, con una amistad fingida, una confianza aparente, algunos procederes generosos, y la idea lisonjera, que conserva cada uno, de haber sido mi único amante. En fin, cuando me han faltado estos medios, he sabido, conociendo que iba a romper, sofocar de antemano la confianza que estos hombres peligrosos hubieran podido obtener, ya poniéndolos en ridículo, ya calumniándolos.

Cal dir que la relació entre els dos personatges mai és de cara a cara, sempre epistolar, en tot cas s’esmenta d’una manera recurrent durant la novel·la que tenen pendent una trobada per celebrar els triomfs conjunts.

En una novel·la moralista com aquesta, i tenint en compte la censura de l’època, s’imposa una conclusió de faula moral, de manera que els personatges positius, les víctimes, triomfaran en detriment dels personatges negatius, els manipuladors. Mentre, els lector hem gaudit abastament d’una trama d’estratègies de seducció i manipulació en mig de reflexions filosòfiques, polítiques i socials.
Las amistades peligrosas, després de la Revolució Francesa, va ser condemnada per ultratge a la moral. L’editor a manera de prefaci ja ens adverteix que no pot garantir l’autenticitat del conjunt de cartes publicades i que més aviat es tracta d’una ficció. És a dir, davant qualsevol eventual perill es cura en salut.

Es parla d’amor, però no hi ha amor. És que més que una novel.la d’amor és una novel.la en la qual la relació amorosa és una eina al servei de la manipulació de les emocions, una eina per a la seducció, per aconseguir poder a través del domini sexual. És que l’amor en aquest combat és més aviat una debilitat per a ser sotmès. No estem però, davant una novel.la pornogràfica, ni tant sols eròtica, malgrat que allò que cerquen els dos protagonistes principals és sotmetre les persones a través del sexe.
Potser el personatge que més concentra el tema de l’amor és la Presidenta Tourvel la qual protagonitza un combat febril entre la passió amorosa i la virtut.

En ser el narrador el contingut de les cartes que s’intercanvien els personatges, només el lector disposa de la visió global de la història que s’hi narra. També és el cas d’un dels personatges que per qüestions d’edat queda al marge de les batusses amoroses, la tia del Vizconde de Valmont, que per una o altra raó, al final disposa de totes les cartes, per tant de tota la història i la seva trama.

També s’ha dit que “Las amistades peligrosas” és un precedent de la novel·la psicològica ja que explora el pensament dels personatges, la motivació de les decisions , així com els mecanismes i estratègies per aconseguir els objectius ja sigui la destrucció, la venjança o el domini. No cal dir que per tot això es requereix un gran coneixement de la complexitat de l’ànima humana, la qual cosa és abastament acreditada en aquesta novel·la.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s