Toda pasion apagada, Vita Sackville-West

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Lord Slane, baluarte del Imperio y gran estadista, ha muerto. Le sobreviven su viuda y seis hijos dispuestos a ocuparse de ella. Pero Lady Slane tiene otros planes: la sumisa esposa y complaciente madre quiere al fin vivir su propia vida. En una pequeña casa, en Hampstead, rememorará sus sueños de una juventud y pasará dulcemente el tiempo que el destino le conceda junto a aquellos que ha escogido: una doncella francesa, el carpintero y hasta un excéntrico millonario, enamorado de ella en la India cincuenta años atrás.

Toda pasión apagada es una de las obras maestras de Vita Sackville-West, y suscitó el entusiasmo de Virginia Woolf, cuyo libro Una habitación propia sin duda había influido en el de su amiga.

«Se preguntó qué heridas eran más profundas: las desgarradas heridas de la realidad, o las hondas e invisibles magulladuras de la imaginación.»

Alfaguara.- 224 pàg.- Traducció : Beatriz Garcia Rios

Apunts de lectura

Toda pasión apagada, fa referència a un vers de J. Milton que encapçala la novel.la (“…el alma en paz, toda pasión apagada”) i que ja ens indica la situació vital del personatge principal, Lady Slane, una senyora de 88 anys.

La novel.la és dividida en tres parts. La primera narra la mort del patriarca de la família, als 94 anys, un gran polític de l’imperi britànic. Aquesta circumstància ens mostra el quadre escènic de la reunió familiar amb la seva esposa, els 6 fills i cònjuges. Un mordaç i irònic retrat familiar al voltant de la desvalguda i vella mare, 88 anys, i que descriu les diferents reaccions i interessos davant la mort del pare.

La segona part se centre en la vida de la mare, Lady Slane, que per sorpresa de tota la família decideix viure sola en una casa apartada del centre de Londres, només acompanyada per la seva fidel assistent francesa Genoux. Un poema de Christina Rossetti encapçala la nova etapa en la vida de la vídua:

En medio del tumulto y gentío de la calle,
su corazón permaneció en silencio;
no había prisa en sus manos,
ni prisa en sus pies

La tercera part és el relat dels últims temps de la refeta vida de Lady Slane, acompanyada per noves i singulars companyies. Tota una sabia estratègia de com combatre la soledat de la vellesa.

La protagonista de la novel.la, Lady Slane, a partir del moment de la mort del seu marit inicia una introspecció personal en la que es contraposen els records de les inquietuds de joventut perdudes amb la inèrcia programada de la seva vida de casada. Ella desitjava ser pintora però la vida familiar al costat d’un gran estadista la va transformar en esposa, mare i en aquella dita que sovint s’esmenta: al costat d’un gran home hi ha una gran dona.

“Deber, caridad, niños, obligaciones sociales, apariciones públicas: estas habían llenado sus días; y siempre que se mencionaba su nombre, el corolario surgía rápido y ligero: ¡Qué ayuda tan maravillosa para la carrera de su marido!”. Pàg. 47.

És en aquest exercici de reflexió quan emergeixen els plantejaments feministes de l’autora. Una reflexió sobre l’alliberació de la dona i la defensa de la seva realització com a persona.

Primerament, en voler allunyar-se de la vida sorollosa i optar per viure sola, semblava un caprici de dama vella:

“Voy a dedicarme única y exclusivamente a darme gustos. Voy a regodearme en mi vejez: Nada de nietos….” Pàg. 53.

Després, de mica en mica, el procés de reflexió es convertirà en una catarsi personal, sobre el temps passat, sobre el propi ofici de viure, sobre les opcions a la felicitat…

“Y ella pensó, si yo pudiera ser joven otra vez, abogaria por todo lo que fuera tranquilo y contemplativa, en oposición a lo activo, lo intrigante, lo esforzado, lo falso…, ¡sí!, lo falso…” Pag. 104.

Però allò que constitueix l’eix central de la trama és el fet de no haver lluitat prou davant els convencionalismes socials per tal d’aconseguir fer realitat els seus interessos, la seva realització personal. D’aquesta manera la seva vida havia estat la vida d’una dona casada al servei del seu home. Aquest és el drama de fons que es planteja una vegada mort el marit.

No obstant això, en la nova fase vital, és capaç de rebel·lar-se, dir prou, i d’imposar la seva estratègia davant les pressions i requeriments familiars, la seva opció a la felicitat. Entre d’altres, la felicitat de gaudir de les petites coses.

“De tales pequeñas cosas estaba hecha su vida ahora: de la comunión con Genoux, del interés de su cuerpo en desintegración, de la cortesía de Mister Bucktrout y sus visitas semanales, del placer que le producía la mañana helada y los niños haciendo volar las cometas en el Heath; incluso de su preocupación de resbalar en un peldaño helado. (…) Todas ellas cosas pequeñas; despreciables y pequeñas cosas, ennoblecidas únicamente por el amplio telón de fondo que se abría tras ellas, el fondo de la Muerte”. Pàg. 149.

Malgrat tot, no és dramàtic que als 88 anys, hom prengui consciència de la vida perduda en no haver aconseguit preservar les pròpies inquietuds i aspiracions?.

La visita al final de la besnéta Deborah per comunicar-li que havia trencat el seu compromís matrimonial per no trair la seva vocació per la música, provoca en Lady Slane una immersió interior que li aboca les seves inquietuds de joventut.

– “Continua, querida; podrías ser yo misma hablando”. Pàg. 214.

Els personatges estan molt ben dibuixats. Els fills, un a un, a través d’una lleugera pinzellada així com a través de l’actuació conjunta quan estan reunits. La filla Edith actua com a suport narratiu en manifestar una actitud crítica davant el comportament de la resta de germans.

La serventa Genoux, és un personatge clau a la novel.la en reblar el clau sobre el drama essencial que viu la seva senyora. Genoux explica a Lady Slane els seus orígens i la història dramàtica que la va portar a fer de serventa. Lady Slane se sent interpel·lada perquè no en sabia res i mai se’n havia preocupat. Per un moment la senyora se sent culpable, però es justifica amb la seva pròpia desgràcia:

“La vida de Genoux estaba en su propio trabajo, con su personalidad sumergida. Lady Slane se sintió de repente culpable de ser una anciana egoista. Y, sin embargo, reflexionó, ella también había entregado su vida, a Henry. No era necesario que se reprochara demasiado esta última satisfacción de abandonarse a la melancolia.” Pàg. 207.

El personatge de FitzGeorge també contribueix a remoure les aigües del passat de Lady Slane i esdevenir un catalitzador perquè aflori el seu drama personal.

Els tres assistents a la tertúlia a la nova casa de Hampstead, cadascú amb la seva singularitat i una bonhomia comú : Mister FitzGeorge, Mister Bucktrout i Mister Gosheron. Els seus valors d’amistat i companyonia desinteressada són un contrapunt al convencionalisme, al prejudici i la desconfiança dels familiars de Lady Slane.

La ironia és present a tota la novel.la i és fa més notòria encara en situacions dramàtiques com per exemple contra el convencionalisme en el moment de la mort de la protagonista en boca de Carrie, la seva filla:

“En presencia de la muerte- le dijo a Míster Gosheron refugiándose en una última convención-, podria usted por lo menos quitarse el sombrero”.

Si bé l’eix central de Toda pasión apagada, són les reflexions de la vella dama sobre la seva vida, també és una història crítica sobre l’alta classe social britànica, el model de família patriarcal i els plantejaments sobre la realització de la dona.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s