Cims borrascosos, Emily Brontë

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Cims borrascosos presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l’esclat d’un amor violent, però buit de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d’alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que l’ha portada a ser considerada sovint una de les millors novel·les de tots els temps.

L’any 1847, tres noies del comtat de York, filles d’un pastor protestant, s’estrenaven com a novel·listes. Les aparents limitacions del seu entorn quotidià eren capgirades per aquell naixement d’un excepcional univers literari, un univers de sentiments i de relacions on les passions parles com feres, Les obres de les germanes Brontë, d’una riquesa sorprenent, van obrir pas a la novel·la feminista anglesa i han guanyat, amb el pas del temps, popularitat i prestigi.

Editorial Proa.- 423 Pàg.- Traducció Montserrat de Gispert

Apunts de lectura

Frank Kafka deia en una carta a un amic: “Si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo?… Un llibre ha de ser com una destral; capaç de trencar el mar de glaç que hi ha en nosaltres.”

Cims borrascosos, compleix abastament el requeriment de Kafka sobre la lectura: sacseja violentament el lector. Aquest és el meu cas, com pocs llibres ho han fet.

Una regió amb dues cases properes, Cims borrascosos i La granja dels Tords, dibuixen un paisatge, per allò que s’hi narra, de desassossec, de terres pantanoses, de contrades perilloses, d’infern…

En iniciar la novel.la, 1801, el narrador ens explica les meravelles de la regió on és situada la casa que vol llogar, ben a prop de “Cims borrascosos”.

“No crec que hagués pogut trobar en tot Anglaterra un indret tan completament apartat del brogit de la societat. Un Paradís perfecte…”.

Aquest narrador, el senyor Lockwood, però, només fa la introducció ja que el narrador principal és la majordoma Nelly, la senyora Dean, que li explica els avatars d’ambdues cases.

El protagonista principal és Heathcliff, ningú coneix el seu origen. Quan era un noi, va ser arreplegat per l’amo dels “Cims borrascosos” en un viatge a Liverpool, en aquell temps era un port d’esclaus.

“… un nen brut, esparracat i de cabells negres. (…) només mirava fixament al seu voltant i emetia una i altra vegada uns sons inarticulats que ningú no entenia. Jo em vaig espantar i la senyora Earnshaw estava a punt de treure’l de casa; indignada, li preguntà com se li havia pogut acudir de portar a casa aquells marrec gitano…” Pàg. 51.

El bategen amb el nom de “Heathcliff”, com a nom i com a cognoms. D’entrada és rebutjat per gairebé tothom, excepte per la filla petita Catherine, de la mateixa edat, compartiran jocs, i esdevindran íntims amics. Ambdós pateixen una infància desgraciada i la seva relació és solidària, complementària, de formació de la pròpia entitat personal, una relació vital per necessitat, un amor primitiu.

És la ruptura d’aquesta relació, lliure, natural i espontània, per les convencions socials que genera l’espiral de violència que esdevindrà l’eix central de la novel.la.

Catherine es casa amb l’amo de la Granja dels Tords per conveniència i per assegurar la viabilitat econòmica familiar. Però, malgrat tot, manifesta que Heathcliff és indestriable a la seva persona i que ningú mai els podrà separar perquè forma part del seu jo. És una altra mística de l’amor, del tot contraposat a l’amor institucional del matrimoni.

“Nelly, jo sóc Heathcliff, el tinc sempre, sempre present en la ment, no com a plaer, com jo, que no sóc un plaer per a mi mateixa, sinó com el meu propi ésser; no tornis a parlar, doncs, de la nostra separació, és impracticable; i…” Pàg. 108.

El casament provocarà la reacció brutal de Heathcliff. Emily Brontë fa néixer i germinar el mal salvatge en aquest personatge immers en la marginació social. Així, Heathcliff desenvolupa tots els recursos per esdevenir poderós i dominador enfront dels qui l’han menystingut i atemptat contra la seva dignitat, per raó de raça, de cultura, de classe… Desenvolupa un caràcter violent obsessionat per abatre la classe social que malgrat haver-lo acollit no li deixa satisfer la seva passió amorosa amb Catherine. La seva actitud és la de subvertir els condicionaments socials. El feble es torna fort i viceversa . Heathcliff és un mal tractador brutal, físicament i psicològic, contra les seves febles víctimes que es veuen impotents davant l’assetjament. No hi ha clemència, ni perdó, ni cap concessió, ni cap moralisme ni bon sentiment.

L’espiral brutal de violència interpel.la el lector de manera que desitja que passi qualsevol atzar per tal que aturi el mal tractador i que sigui castigat. Com diu Kafka, el lector queda colpit i sacsejat violentament, com amb un bon cop de puny.

Un altre element de la trama és la presència recurrent de la mort en les persones que configuren la classe social dominant. Una mort en edat molt jove. Són persones riques però malaltisses i febles la qual cosa contrasta amb el personal de servei, físicament fort i sa.

També la mort és una obsessió per Heathcliff, l’única manera per aconseguir retrobar-se amb Catherine, el seu amor passional i motor de la seva vida. El seu món és un altre, un món simbòlic ancorat en la mística del seu amor platònic, en allò transcendental, en la mort, en visions fantasmals, …

“Sóc massa feliç i, malgrat tot, encara no sóc prou feliç. La beatitud de la meva ànima mata el meu cos, però no se satisfà a si mateixa”.

(…) Vull que em portin al cementiri al vespre…(…)Vigila, sobretot, que l’enterramorts obeeixi les meves ordre amb relació al dos taüts! No cal que vingui cap sacerdot; no cl que ningú digui res sobre mi. Et dic que ja gairebé he assolit el meu cel; i el cel dels altres, ni el valoro ni el desitjo!”.

La novel.la també hi ha plantejaments feministes, com per exemple la necessitat que la dona es casi per realitzar-se.

Cims borrascosos, és un bon exemple de la literatura del mal i el seu protagonista, Heathcliff, un arquetip psicològic de la maldat, com un dimoni que vol subvertir la moral social. L’amor primitiu, pur, i infantil de Catherine i Heathcliff, xoca amb l’amor convencional tot generant el conflicte que encarna Heathcliff.

Des de la seva publicació fins el dia d’avui, no han parat de sorgir interpretacions i els anàlisi més diversos sobre la novel.la.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s