El roig i el negre, Stendhal

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Julien Sorel s’alça, enmig de la grisor de la vida quotidiana, esforçat per remuntar –els seus orígens humils i provinciana, per esdevenir algú important en una societat que li és hostil. Home sensible intel·ligent, amb tota l’ambició, home d’esperit cínic i cor eixut, isolat en la seva aventura, la passió el durà a faltar en el moment de més fredor. La trama d’El roig i el negre es basa en la crònica judicial d’un cas real: un jove de vint anys és guillotinat per haver atemptat contra la vida de la seva amant.

Però Stendhal construeix un personatge que va més enllà del que el va inspirar: Julien Sorel esdevé un autèntic mite que ens ajuda com pocs a conèixer com som de debò els europeus, que ens va baixar sense adonar-nos-en cap a les profunditats de la seva ànima, que és la nostra ànima col·lectiva, on palpita aquell impuls irrefrenable que els gran romàntics va explicar millor que ningú. Contradictori, complex. Com el roig de la passió i el negre de la submissió.

Editorial Proa.- (primera edició 1930).- 500 pàg.- Traducció de Just Cabot

Apunts de lectura

La trama de la novel.la s’articula en base a les aspiracions del jove Julien Sorel per aconseguir l’ascens dins l’escala social francesa. En la França posterior a la revolució de 1789 – 1799, les eines per aconseguir un desclassament social per part de les classes modestes eres bàsicament: la carrera eclesiàstica, la carrera política dins l’administració i l’ascens a través de l’amor.

El protagonista inicia el seu pelegrinatge d’ascens social a partir de la carrera eclesiàstica tutelat pel padrinatge del rector del poble.

“Aneu en compte, fill meu, amb el que passa en el vostre cor, digué el capellà arrufant les celles.. (…) no us feu il·lusions sobre el que us espera en l’estat de capellà. Si penseu fer la cort a les persones que tenen influència, la vostra pèrdua és segura. Podreu fer fortuna, però caldrà perjudicar els pobres, adular els sots-prefectes, el batlle, l’home considerat , i i servir les seves passions: aquesta conducta, que en el món se’n diu saber viure… (…) en l’estat de capellà tremolaré per la vostra salvació”. Pàg 55.

És a través del seu paper de preceptor en una casa de la burgesia ascendent quan Julien inicia el seu ascens social per la via de l’amor tot seduint la mestressa, la senyora Rênal.

“Tinc certament el deure –continuà la petita vanitat de Julien- de tenir èxit amb aquesta dona, perquè si mai faig fortuna, i algú em retreu el baix ofici de preceptor, podrà deixar entendre que l’amor m’hi havia llançat”. Pàg. 89.

El narrador omnipresent, sovint fa aflorar els pensaments dels protagonistes i així donar a conèixer la consciència i explicació de les respectives conductes.

Tal com manifesta Julien, el seu model d’amor és l’amor vanitat, un orgull inspirat en aconseguir allò desitjat també per altres. Com si fos una competència, i en el cas de Julien una competència en situació de desigualtat amb altres contrincants que disposen d’una major ascendent social. Julien ha de fer valer les seves pròpies qualitats personals en contra dels que les tenen per naixement de classe, per les mans de l’atzar. En definitiva, la via amorosa esdevé un repte per l’amor propi.

“(…) i jo he tingut el gust de fer humiliar pel meu favor un xicot que és tan noble i tan ric com jo pobre i plebeu. Aquest és el més bell dels meus triomfs.” Pàg. 318.

Julien Sorel és un ferm admirador de Napoleó pel que significa de model que s’ha fet a sí mateix tot aconseguint ascendir en l’escala social a partir d’un nivell baix. Napoleó és un home ambiciós que aconsegueix el poder a través de la seva voluntat i habilitats, sense tràfic d’influències de classe.

A diferència de Julien, l’amor de les seves amants de la burgesia i de l’aristocràcia és més autèntic ja que no estan contaminats per l’ambició i la vanitat. En ser un amor real, és un amor farcit de plaer i passió. En el cas de Julien, el seu amor propi desactiva i neutralitza la passió i el plaer.

L’aristòcrata Mathilde, troba en l’amor amb Julien noves sensacions. L’avorreixen els de la seva classe social. “Són perfectes, massa perfectes potser; en fi, m’avorreixen”. “Són amors que fan badallar”. El seu ideal d’amor sorgeix de les novel·les, un sentiment heroic de les grans passions.

“Repassà mentalment totes les descripcions de passió que havia llegit en Manon Lescaut, la Nova Heloïsa, les Cartes d’una religiosa portuguesa, etc. Etc. L’amor lleuger era indigne d’una noia de la seva edat i de la seva naixença”. Pàg. 307.

En el cas de la primera amant de Julen, la senyora de Rênal, la passió amorosa encara era més pura ja que no estava contaminada per la lectura de novel·les.

I és que les novel·les han estat des de sempre el gran manual de l’ideal d’amor.

Un dels temes de la novel.la és la crítica de la vida social de l’alta burgesia de Paris i de la vida en general a la gran ciutat en contraposició a províncies.

“Els parisencs tenen l’atenció d’amagar-se per riure, però sempre els sou un estrany.” Pàg.265.

“Els salons de l’aristocràcia són agradables quan en sortiu, però res més. La insignificança completa, i sobretot les frases comunes que s’anticipen a la hipocresia, acaben impacientant, de tanta dolçor nauseabunda” Pàg. 305.

Malgrat tot, Julien, triomfa a Paris en la seva estratègia de desclassament.

“Julien es trobava al capdamunt de la felicitat. Encisat sense adonar-se’n per la música, les flors, les dones boniques, l’elegància general i, més que res, per la seva imaginació, que somiava distincions per a ell….” Pàg. 293.

Tot obeint a la seva moral individualista: “…cadascú ha de mirar per ell en aquest desert d’egoisme que anomenem la vida”. Pàg. 319.

I orgullós de triomfar en la seva estratègia per anar trepant en l’escala social.

“Doncs bé, tinc més talent que ells; sé escollir l’uniforme del meu segle. –I sentí redoblar la seva ambició i el seu afecte al vestit eclesiàstic-. Quants cardenals, nascuts més baixos que jo, han arribat a governar!”. Pàg, 321.

Es considera tot un geni en comparació amb els pretendents poderosos que envolten la seva amada.

“ Una noia com una altra- es deia- hauria buscat l’home preferit entre aquests xicots que atreuen totes les mirades en un saló; però un dels caràcters del geni és de no arrossegar el seu pensament per la rodera traçada pel vulgar”. Pàg. 350.

La presó fa caure tot el castell de somnis de Julien. Significa el fracàs final de la seva estratègia i a la vegada un alliberament del seu sentit del deure, de l’obsessió pel desclassament social, del seu orgull, de la seva vanitat i de l’amor propi. Respira i és lliure.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s