La maleta, Serguei Dovlàtov

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Quan Serguei Dovlàtov va aconseguir marxar a Occident, cada emigrant tenia dret a emportar-se només tres maletes de la Unió Soviètica. Ell en va tenir prou amb una. Gairebé deu anys després, ja instal·lat a Nova York, Dovlàtov es retroba amb aquesta maleta, intacta, oblidada al fons d’un armari. A dins hi ha vuit objectes, cadascun amb una història al darrere. Vuit històries que formen un autoretrat d’un dels escriptors russos més originals i estimats del segle XX.

Serguei Dovlàtov, amb una economia de mitjans sorprenent i un instint finíssim pel ritme i la paraula justa, ens ofereix a La maleta els records, sovint regats amb massa vodka, de la seva quotidianitat a la Unió Soviètica. Uns relats que serveixen per comprendre fins a quin punt la tragicomèdia i l’absurditat poden explicar les misèries i les grandeses de les nostres vides.

Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d’Ufà i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball (experiència que descriu a La zona, LaBreu, 2009), va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com Els nostres, El compromís o La maleta. A finals dels anys setanta les autoritats soviètiques el van “convidar” a abandonar el país, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a The New Yorker i amb exitoses edicions en rus de la seva obra.

Després de vuit anys als Estats Units, l’autor troba al fons d’un armari la maleta que el va acompanyar en aquest viatge sense retorn, i hi troba una sèrie d’objectes que actuen com a catalitzador per relatar alguns dels episodis més lluminosos de la seva antiga vida, que es resolen invariablement mitjançant un humor àcid revelador del teatre de l’absurd que era la Unió Soviètica. Tal com digué Brodski, “la tonalitat de la prosa de Dovlàtov és d’un burlesc contingut, malgrat el tarannà desesperat de l’existència que l’autor descriu”. Qui obri La maleta ho podrà comprovar.

LaBreu Edicions.- 144 pàg.- Traducció: Miquel Cabal Guarro

Apunts de lectura

El pròleg inicial i l’epíleg final emmarquen el propòsit de l’autor en escriure “La maleta”. Entre ells, flueixen les vuit històries que s’hi narren.

A partir del recurs narratiu de trobar els objectes guardats en una maleta, Serguéi Dovlátov, va narrant alguns episodis de la seva vida a la Unió Soviètica. Tot allò que la memòria li evoca. Tal com deia Proust “cada hora de la nostra vida s’encarna i s’amaga sota un objecte material…allà queda presonera fins que trobem l’objecte” . D’aquesta manera cada objecte trobat a la maleta evoca una història de vida.

Si bé hi ha una crítica implícita a la situació política que el va expulsar del seu país, allò que destacaria, però, de “La maleta” és el toc profund sobre la condició humana alhora de traslladar en forma de literatura la seva experiència biogràfica. Tal com esmenta en el pròleg, a la maleta hi ha “la seva riquesa”. : “Des de Marx a Brodski”, és a dir des de la Unió Soviètica a Nova York on hi viu el seu amic.

“ Vaig contemplar la maleta buida. Al fons hi havia Carles Marx. A la tapa, Brodski. I entre ells, una vida única, perduda”.

És clar que hi ha nostàlgia en el fet de narrar des de Manhattan les històries passades a la Unió Soviètica i a més evocades per objectes emblemàtics.

Cada objecte trobat a la maleta es transforma en una narració. Les històries són com contes que tenen plena autonomia i que allò que tenen en comú és la biografia del narrador. L’eix central de tots ells és la condició humana, tenyida a vegades d’ironia, de situacions esperpèntiques, de l’absurditat de la força de l’atzar. El propi autor ho resumeix amb un to vitalista: “La nostra vida és només un gra de sorra a l’oceà indiferent de la infinitud. Intentem almenys que aquest instant no s’enfosqueixi de tristor i d’avorriment. Intentem deixar una esgarrapada a l’escorça terrestre.”

L’alcoholisme és un fet recurrent en cada història que s’hi narra, de la mateixa manera que ho és a tota la literatura russa. Les marques de vodka «Moskóvskaya» i Stolíchnaya» resulten gairebé familiars. Forma part de la manera de viure fins el punt que el fet de no emborratxar-se es considera que és un requeriment necessari per a ser considerat un bon marit.

També hi ha tristesa i melancolia, com per exemple en el capítol “Una camisa de popelin”, quan a partir de l’àlbum fotogràfic que la seva dona guarda en un calaix emergeixen reflexions sobre la crisi de la seva relació amorosa.

A l’epíleg, l’autor remarca el caràcter metafòric de la maleta, el bagatge d’experiències viscudes que tots portem al damunt. De tal manera que quatre coses a la maleta sense massa valor material poden evocar un tresor de riqueses de vida viscuda. Allò essencial no és a la vista, ho portem a dins.

“Hi ha una raó perquè cada llibre, fins i tot els que no són molt seriosos, tingui la forma d’una maleta”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s