Un amor d’en Swann, Marcel Proust

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Charles Swann, un home faldiller i ben relacionat amb l’alta societat parisenca, coneix un dia al teatre la bella Odette de Crécy, amb la qual coincideix després regularment al saló de la senyora Verdurin. Al principi, en Swann no se sent particularment atret per ella; tanmateix, a casa dels Verdurin, el so de la sonata de Vinteuil li desvetlla un sentiment amorós que fins aquell moment no havia conegut mai. Després d’una nit en què ell la busca per tots els restaurants i bars de París, en Swann i l’Odette esdevenen, finalment, amants. Tanmateix, a partir de llavors la gelosia es convertirà en el motor de la seva relació, especialment quan en Swann descobreix que l’Odette duu una vida que ell ignora.

Viena Editorial.- 304 pàg.- Traductor Josep Maria Pinto

Apunts de lectura

Un amor d’en Swann, forma part de la gran novel.la de Proust “La recherche del temps perdu”. És una novel.la dins la novel.la. Malgrat és un text independent, (el narrador canvia a la tercera persona en relació al llibre primer de la Recherche) manté molts vincles amb el conjunt. Per exemple també hi trobem el mecanisme associatiu que tant famós ha fet a Proust en universalitzar el temps personal. En explicar la seva història personal a través de la memòria elabora la llei per la qual evoquem els records a partir d’una espurna que ens porta a associar el moment passat amb el present. Una associació que fa decaure la contingència del temps.

Així, Swann quan per primera vegada assisteix a les vetllades de la senyora Verdurin és sorprès per una tonada de la sonata de Vinteuil la qual cosa li desperta els escenaris del record. Múltiples sensacions del record flueixen i es conjuguen amb les del present.

“El pianista tocava per a ells dos la petita frase de Vinteuil que era com l’himne nacional del seu amor. Començava per la insistència en uns trèmuls de violí, que durant algunes mesures es senten sols, ocupant tot el primer pla, després tot d’una semblen separar-se i, com en els quadres de Pieter de Hooch, als quals, el marc estret d’una porta entreoberta dóna profunditat, llunyana, d’un color diferent, en el vellutat d’una claror interposada, apareixia la petita frase, dansaire, pastoral, intercalada, episòdica, pertanyent a un altre món….”.

Un amor d’en Swann, és una fenomenologia sobre l’amor que descriu el procés en les diferents fases. No de la relació amorosa entre Swann i Odette, sinó que se centra amb Swann tal com indica el títol. Proust realitza gairebé un laboratori en el qual s’analitza el procés interior que segueix Swann: Indiferència, enamorament, gelosia, sofriment, desamor. La novel.la no és explícita en fets ni en altres personatges que no sigui la vida quotidiana de Swann.

En un principi, Odette no despertava Swann cap sentiment d’amor, més aviat d’indiferència. Després, Odette inicia el procés de seducció en el qual la dialèctica presència/absència d’aquesta és un factor decisiu. Swann comença a crear el sentiment d’enamorament que per a Proust és un sentiment subjectiu en el quan la imaginació és fonamental.

Swann és una persona amant de l’art i d’una gran sensibilitat, malgrat no ho exterioritza. Aquesta sensibilitat el porta a sublimar la imatge d’Odette amb els personatges dels quadres de Botticelli. Ara quan veu a Odette veu una pintura, una obra d’art, una persona diferent a la real. Es produeix un procés de cristal·lització a partir d’elements subjectius i interiors. La necessitat de posseir l’obra d’art forma part del procés d’enamorament.

En el procés d’enamorament per part de Swann s’hi descriu el mecanisme de l’amor vanitat. És a dir, el mecanisme que actua de catalitzador de la passió amorosa per la qual cosa desitgem allò que volen els altres.

“..però des que es va fixar que Odette era per a molts homes una dona encantadora i cobdiciós el seu atractiu que per a ells oferia el seu cos, va despertar en Swann un desig dolorós de dominar-la totalment, fins a les més recòndites parts del seu cor”.

L’aparició d’altres pretendents, l’angoixa per l’absència, provoca un procés de gelosia. S’inicia un sofriment inevitable si s’estima realment.

Un amor d’en Swann, és un estudi sobre el procés de la gelosia, dels diferents avatars i casuística que pateix el protagonista amb la seva relació amorosa amb Odette. Swann emportat per la gelosia busca obsessivament situacions objectives per confirmar-ho, encara que sigui una insinuació, un detall. El camí de la sospita esdevé un calvari per Swann. A vegades l’estat de gelosia el porta a cometre errors, de veure coses que no existeixen i és que són els sentiments malaltissos els que manen. També el porta a cercar la conducta d’Odette en el passat com si fos un factor consubstancial en ella.

De mica en mica, davant l’absència permanent de l’amada i la constatació i les proves de l’existència d’altres amants, s’imposa el desamor i la indiferència. I d’aquesta manera acaba el patiment.

I ja al final de la novel.la quan torna a sentir la sonata de Vinteuil en una festa de l’aristocràcia a Paris, se li tornen a evocar tota una cascada de sensacions però ja queda lluny aquell himne de l’amor amb Odette que havia estat durant les vetllades a casa de la senyora Verdurin.

“Vinteuil era un d’aquells músics. En la seva petita frase, amb i que aquesta presentava a la raó una superfície obscura, hom hi endevinava un contingut tan consistent, tan explícit, al qual donava ella una força tan nova, tan original que els que l’havien oïda la conservaven en ells en el mateix peu que les idees de la intel·ligència. (…)Fins quan ell no pensava en la petita frase, aquesta existia latent dins el seu esperit amb igual títol que certes altres nocions…” .

Swann, ja alliberat dels sentiments malaltissos que tenia per Odette, li torna la raó de la intel·ligència:

“li hagués agradat mirar aquell amor, del qual acabava de sortir com es mira un paisatge que va desapareixent; però és tan difícil desdoblar-se d’aquesta manera i donar-se un espectacle d’un sentiment que ja no és dins del cor.”

El personatge de Swann tornarà a aparèixer el d’altres moments de la “Recherche” però ara en aquesta novel.la ens deixa amb una afirmació contundent:

“I veure que he malbaratat anys de la meva vida, que he volgut morir, que he tingut el meu més gran amor, per una persona que no m’agradava, que no era el meu estil de dona !” .

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s